A poc a poc es va obrint davant nostre el panorama d’un per\u00edode econ\u00f2mic amb moltes dificultats. L’aturada del coronavirus no seria res si no fos perqu\u00e8 l’economia mundial ja estava en hores baixes. L’11 d’agost passat escrivia aqu\u00ed mateix aix\u00f2: \u00abHaur\u00edem de comen\u00e7ar a pensar que s’est\u00e0 configurant davant nostre una crisi de gran magnitud, tal vegada l’inici d’un canvi de model econ\u00f2mic\u00bb. Doncs b\u00e9, ja la tenim aqu\u00ed. L’aturada del coronavirus no ha fet m\u00e9s que accentuar i precipitar el canvi previst de forma brusca. I aquesta crisi no \u00e9s res m\u00e9s que la continuaci\u00f3 de la crisi del 2008, amb la recidiva del 2012, fruit de la bombolla immobili\u00e0ria.<\/p>\n
Tots hem escrit molt sobre aquella crisi de fa deu anys. A mi sempre m’ha agradat eixamplar la visi\u00f3 i no posar el focus nom\u00e9s en el sector immobiliari. La meva teoria, exposada en el llibre La Crisi des de la Trinxera, era que l’economia d’EUA i d’Europa es va refugiar en el sector immobiliari perqu\u00e8 no havia pogut competir amb Xina arran de l’obertura de les fronteres fruit dels acords de globalitzaci\u00f3. La globalitzaci\u00f3, explicada com un model de vasos comunicants que connecten les economies occidentals amb les asi\u00e0tiques, va permetre que una part substancial del benestar occidental s’escol\u00e9s r\u00e0pidament cap orient. Deia en el llibre que l’error de la globalitzaci\u00f3 era no haver posat cap mecanisme regulador en aquells vasos comunicants, com ara una v\u00e0lvula que control\u00e9s el flux, o un augment de la viscositat, ambdues coses per evitar un buidat massa r\u00e0pid de les economies occidentals.<\/p>\n
M\u00e9s endavant hem sabut encara altres efectes d’aquesta globalitzaci\u00f3 desproporcionada, com s\u00f3n els efectes sobre el canvi clim\u00e0tic i el r\u00e0pid augment de la concentraci\u00f3 de CO2 i de la temperatura de la \u00adTerra. Una altra crisi que tenim trucant a la porta.
\nLa crisi del 2008 es va resoldre posant m\u00e9s diners al sistema, endeutant els estats i els particulars. I aix\u00f2 es va fer arreu, de tal forma que tots els blocs, americ\u00e0, europeu i xin\u00e8s, tenen les seves economies endeutades en un 255%, 220% i 303% del PIB respectivament. Per aix\u00f2 al mes d’agost ja advertia que caldria continuar posant m\u00e9s diners al mercat per\u00f2 que no podia ser en forma de deute dels estats, sin\u00f3 amb l’Helicopter Money, donant un xec a cada contribuent per a qu\u00e8 consumeixi. Finalment no sabem si Europa far\u00e0 aix\u00f2, per\u00f2 s\u00ed que ho far\u00e0 EUA amb un xec Trump de 1.100 \u20ac\/mes i Jap\u00f3 amb un xec de 800 \u20ac\/mes. Ja no hi ha m\u00e9s recorregut a l’economia mundial. Arribar al punt que el sistema doni diners per consumir \u00e9s entrar en el m\u00f3n de la droga m\u00e9s dura, \u00e9s la manifestaci\u00f3 m\u00e9s b\u00e8stia que el model ha fet figa.<\/p>\n
Perqu\u00e8, no trobeu absurd que l’economia no es pugui aturar un mes o dos mesos sense que li passi res? Penseu en els nostres avis, creieu que ells no es van estar per\u00edodes llargs m\u00e9s o menys aturats? Les vegades que he caminat per l’Alta Garrotxa i he vist aquelles parets a les feixes, fruit de no tenir m\u00e9s feina que anar posant rocs. \u00c9s absurd. Qualsevol economia, en una situaci\u00f3 com la d’ara, hauria de permetre no cobrar els lloguers fins que torn\u00e9s l’activitat, allargar els mesos de cr\u00e8dit per darrere, despla\u00e7ar les factures durant el temps de l’aturada… i la gent hauria de poder tenir prou estalvi per viure uns quants mesos.<\/p>\n
Aix\u00f2 no pot ser perqu\u00e8 hem muntat un sistema que gravita nom\u00e9s sobre el finan\u00e7ament, lluny de fer-ho sobre la productivitat. I aix\u00f2 s’expressa en l’especulaci\u00f3. No \u00e9s normal que un lloguer no sigui de 250 \u20ac\/mes, que l’electricitat, l’aigua i Internet valgui m\u00e9s de 110 \u20ac\/mes i que el transport p\u00fablic valgui m\u00e9s de 50 \u20ac\/mes. Amb costos aix\u00ed tothom podria viure i els que treballen podrien estalviar i preveure la jubilaci\u00f3.
\nQuan escric aix\u00f2 acabo de llegir que el director de l’aeroport de Shiphol ha decidit q\u00fcestionar la seva ampliaci\u00f3. Tamb\u00e9 que els productors de petroli estan acabant la capacitat d’emmagatzematge arreu. El m\u00f3n va directe al col\u00b7lapse de forma r\u00e0pida perqu\u00e8 ven\u00edem d’una crisi no resolta, d’una globalitzaci\u00f3 sense control i d’una digitalitzaci\u00f3 que no ha frenat la seva entrada. El coronavirus ha fet veure les possibilitats de les reunions per videoconfer\u00e8ncia, l’ensenyament a dist\u00e0ncia, les vendes per e-comer\u00e7, la urg\u00e8ncia de tenir la producci\u00f3 de b\u00e9ns a prop, de mantenir la seguretat en la sanitat, de l’absurditat de mantenir un ex\u00e8rcit que no serveix per a res… I tot aix\u00f2 portar\u00e0 canvis immediats com la disminuci\u00f3 dels viatges en avi\u00f3, la disminuci\u00f3 del turisme internacional, el buidat de molts pisos tur\u00edstics, la desaparici\u00f3 de moltes universitats, el tancament de molt comer\u00e7, el retorn de f\u00e0briques que havien marxat…<\/p>\n
Per\u00f2 tot plegat no resoldr\u00e0 el model si no es fan pol\u00edtiques per frenar l’especulaci\u00f3 financera i la immobili\u00e0ria. La financera caldr\u00e0 fer-ho harmonitzant els impostos a Europa sobre grans companyies digitals i introduint la taxa Tobin sobre transaccions financeres. La immobili\u00e0ria, fent un programa d’habitatge metropolit\u00e0 que permeti construir habitatges a baix cost (en lloguer del terreny de per vida) i amb transport p\u00fablic.
\nHa arribat l’hora de repensar tot el que fem. De cop ens haurem empobrit i caldr\u00e0 descobrir el que \u00e9s necessari per viure de forma frugal, millorant tant com es pugui l’economia familiar. La revoluci\u00f3 ha d’arribar de forma urgent a la pol\u00edtica fent que vegi d’una vegada per totes que l’habitatge assequible ha de ser la primera prioritat i l’ex\u00e8rcit (i la corrupci\u00f3), l’\u00faltima. Ha arribat l’hora de mirar els costos minuciosament, sense fer-nos trampes. El benestar prov\u00e9 de l’augment de la productivitat, mai de l’endeutament.<\/p>\n