Quan vaig comen\u00e7ar a treballar, fa 42 anys, vaig topar-me de seguida amb la meva primera crisi. Era la de l’any 1982, fruit del segon xoc petrolier del 78 i del canvi pol\u00edtic del 77 a Espanya. Ens vam aixecar com vam poder, amb molt sacrifici i imaginaci\u00f3, comprant peces d’ocasi\u00f3 i adaptant-les al nostre proc\u00e9s amb paletes i mec\u00e0nics del poble. All\u00e0 va n\u00e9ixer una manera de fer que sempre m’ha acompanyat a l’empresa: des de llavors l’enginyeria, l’obra civil i els muntatges els hem fet amb personal propi o de l’\u00e0rea, model que ens ha portat amb \u00e8xit fins on som.
\nL’any 92 vaig viure la segona crisi. Era derivada de les inversions dels Jocs Ol\u00edmpics i de l’Expo i d’una revaluaci\u00f3 de la pesseta que feia que el pa\u00eds no fos competitiu. Una r\u00e0pida devaluaci\u00f3 al 1993 va corregir el problema i nosaltres la vam superar portant a terme la inversi\u00f3 de la central de cogeneraci\u00f3. La tercera crisi va ser la de la subprime al 2009, fruit d’una bogeria immobili\u00e0ria derivada alhora de la p\u00e8rdua industrial de tota l’\u00e0rea occidental: la compet\u00e8ncia de la Xina havia fet tancar un munt de sectors econ\u00f2mics i l’immobiliari estava a rec\u00e9s. Nosaltres ens en vam sortir amb molt patiment tot i haver enllestit la inversi\u00f3 en una nova l\u00ednia de producci\u00f3, per\u00f2 no hi havia assegurances de cr\u00e8dit comercial per a ning\u00fa i no la pod\u00edem engegar. La quarta crisi l’hem comen\u00e7at aquest mes, i ser\u00e0 la del coronavirus, derivada tamb\u00e9 de la globalitzaci\u00f3 per una pand\u00e8mia comen\u00e7ada a la Xina.<\/p>\n
No s\u00e9 pas com en sortirem d’aquesta. D’entrada caldr\u00e0 aplicar la recepta de sempre: patiment, esfor\u00e7 i imaginaci\u00f3… espero que sigui suficient. El cas \u00e9s que fa una setmana pensava que aquesta crisi consistiria a tocar fons i pujar de nou amb molta rapidesa, una situaci\u00f3 que podria durar pocs mesos, per\u00f2 ara penso que aix\u00f2 va per llarg.<\/p>\n
El problema del virus \u00e9s l’elevada propensi\u00f3 al contagi. Encara que fem una aturada amb una bona profilaxi, quan deixem l’acci\u00f3 el virus continuar\u00e0 la seva feina, de tal manera que caldr\u00e0 fer m\u00e9s accions per frenar-lo. Fins que no hi hagi la vacuna que aturi aquest cam\u00ed (s’espera que sigui a finals d’any) caldr\u00e0 fer m\u00e9s coses per contenir la propagaci\u00f3. Una pot ser la geolocalitzaci\u00f3 com tenen els xinesos, per apartar immediatament el contagiat. Probablement caldr\u00e0 anar amb mascareta pel carrer, guardar les dist\u00e0ncies entre persones i prendre la temperatura de forma continuada. Sabeu qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Us veieu al cinema? En un concert? En un ball de sardanes? En una discoteca? En un bar o restaurant? En un avi\u00f3? En un tren, bus o metro? Vol dir que aquest 2020 hem perdut el turisme, com a m\u00ednim l’internacional. El turisme a Catalunya pesa un 12,3% del PIB, amb un factor multiplicador de 1,8, la qual cosa vol dir que l’impacte a l’economia catalana pot ser del 22,1%. Afegiu-hi ara la p\u00e8rdua de compra d’altres b\u00e9ns, com els cotxes, i la davallada de la inversi\u00f3 mentre dura la incertesa… La patacada pot ser forta, amb un atur superior al 25% com el vam veure durant crisis anteriors.<\/p>\n
Per\u00f2 la crisi no acabar\u00e0 amb un retorn on \u00e9rem. Aquesta crisi del coronavirus \u00e9s la segona que prov\u00e9 de la globalitzaci\u00f3 i ve a cavall de la crisi clim\u00e0tica que ens espera d’aqu\u00ed a cinc anys. Els h\u00e0bits adquirits aquestes setmanes amb videoconfer\u00e8ncies, evitant viatjar, ens portaran una modificaci\u00f3 de l’economia. Aix\u00f2, junt amb un replegament de les cadenes de producci\u00f3, ens retornen a una economia m\u00e9s local.<\/p>\n
Diumenge passat explicava que l’economia s’havia acostumat a viure de la sobreoferta, de la sobreproducci\u00f3 innecess\u00e0ria i del sobreendeutament. Doncs aix\u00f2 t\u00e9 pinta d’haver-se acabat. It\u00e0lia amb un endeutament p\u00fablic del 140% i Fran\u00e7a i Espanya amb el 100% del PIB no tenen marge per afegir-hi un 20 o un 30% m\u00e9s de deute. No s\u00e9 com ho resoldr\u00e0 la UE sense mesures alternatives com la de l’helic\u00f2pter (que explicava en aquest mateix espai, diumenge passat), per\u00f2, si la mesura \u00e9s ortodoxa, amb m\u00e9s endeutament p\u00fablic, la conseq\u00fc\u00e8ncia ser\u00e0 un empobriment greu de la societat.<\/p>\n
\u00c9s impossible a hores d’ara saber quina soluci\u00f3 pot esdevenir, entre altres coses perqu\u00e8 la pand\u00e8mia afecta tamb\u00e9 la resta del m\u00f3n. Si EUA aposta per l’helic\u00f2pter, no veig com la UE pugui desdir-se’n. Tamb\u00e9 hem de veure l’impacte de tot el que est\u00e0 passant en les finances mundials. El m\u00e9s intel\u00b7ligent seria un nou pacte mundial com el que hi va haver el 1945 amb Bretton Woods que ordeni la nova economia global i reguli els excessos dels mercats.<\/p>\n
L’economia global s’havia aixecat sense cap protecci\u00f3 de cap mena. Avui K\u00e8nia no ens pot enviar verdures perqu\u00e8 no volen els avions, no tenim teixit industrial per fabricar vestimenta per als sanitaris i les mancances s\u00f3n per tot arreu de l’economia. Sense citar el problema m\u00e9s greu, com \u00e9s l’escalfament global: la Xina ens exporta 380 Mt CO2 a Europa i 300 MtCO2 a Estats Units sense gaire ganes de fer marxa enrere.<\/p>\n
La globalitzaci\u00f3 ha propiciat una baixada espectacular de la fam al m\u00f3n, una millora en l’esperan\u00e7a de vida, una disminuci\u00f3 dr\u00e0stica de la mortalitat infantil, cert, per\u00f2 ens ha portat altres desajustos als quals caldr\u00e0 fer front. Si l’augment del comer\u00e7 internacional porta hist\u00f2ricament a una millora de l’especialitzaci\u00f3 i a un augment de la riquesa del planeta, no t\u00e9 per qu\u00e8 no fer-se de forma ordenada. No soc defensor del proteccionisme, per\u00f2 cal ajustar aquest comer\u00e7. I una cosa que la UE t\u00e9 a la m\u00e0 \u00e9s l’aranzel de carboni, una mesura que pot retornar la ind\u00fastria local i frenar el transport planetari.<\/p>\n
La nostra sort \u00e9s que a Catalunya hem demostrat que som molt resilients.<\/p>\n