L’\u00faltima apagada general del sistema el\u00e8ctric que he viscut va ser la darrera setmana del mes d’agost de 1993: un incendi en la subestaci\u00f3 de la Meridiana va provocar l’apagada general a tot Catalunya. Ho recordo b\u00e9 perqu\u00e8 a la f\u00e0brica ens vam quedar en illa (penjats de la nostra pr\u00f2pia generaci\u00f3 el\u00e8ctrica) i perqu\u00e8 vaig telefonar al comandament central oferint connectar-nos a la xarxa, que en aquell moment tenia la tensi\u00f3 baixa. Es va tardar moltes hores a tornar a donar electricitat arreu pel fet que tot el consum queda endollat i \u00e9s impossible connectar tota la generaci\u00f3 de cop. La soluci\u00f3 \u00e9s sempre la mateixa: sectoritzar la xarxa i anar obrint \u00e0rees a mesura que va entrant generaci\u00f3 nova. Aix\u00ed, a poc a poc es va aixecant el sistema, vigilant que no caigui de nou per subtensi\u00f3.<\/p>\n
La caiguda de les xarxes (el temut black-out) \u00e9s un espantall del sistema el\u00e8ctric, sobretot a les illes, on sovint el pateixen. Si un dia arriba a haver-n’hi un a tot Europa tardarem dies a tornar a aixecar el sistema. No fa gaires anys a l’hivern vam estar a punt de tenir-ne un per una falsa maniobra a Alemanya.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 em ve al cap en aquests moments de caiguda de l’economia europea. Si es tanca l’economia, deixant de produir i de consumir, pot passar que no sapiguem aixecar-la quan vulguem. Un altre s\u00edmil pot ser el motor di\u00e8sel que s’ha quedat sense bateria: mentre funciona no s’atura, per\u00f2 una vegada aturat no podrem posar-lo en marxa novament.<\/p>\n
L’economia actual funciona perqu\u00e8 est\u00e0 en un grau d’endeutament extrem, prop del 300% del que genera. Aix\u00f2 afecta tothom. Des del petit consumidor que dep\u00e8n de la targeta de cr\u00e8dit per comprar el mes seg\u00fcent, fins a l’aut\u00f2nom que paga els seus prove\u00efdors a 60 o 90 dies, passant per tots els que tenen hipoteques o cr\u00e8dits per compra de cotxes, fins arribar a les grans empreses que paguen a 120 o m\u00e9s dies i, per qu\u00e8 no, fins arribar a l’administraci\u00f3 p\u00fablica que paga amb retard excessiu als prove\u00efdors i t\u00e9 un endeutament del 100% del PIB.<\/p>\n
La conseq\u00fc\u00e8ncia de viure en un sistema superendeutat \u00e9s que, si un dia s’atura, ja no sap engegar la roda. Si la persona que viu de la targeta del mes seg\u00fcent no la descarrega el dia 5 ja no pot comprar m\u00e9s. Si l’aut\u00f2nom o la petita empresa no cobra dels seus clients deixa de poder pagar als seus prove\u00efdors. Nom\u00e9s les grans empreses i l’administraci\u00f3 tenen capacitat d’endeutar-se m\u00e9s de forma r\u00e0pida i que no els col\u00b7lapsi. I a fe que a l’administraci\u00f3 li caldr\u00e0 perqu\u00e8 la davallada d’ingressos ser\u00e0 espectacular, com mai s’ha vist abans.<\/p>\n
Dit aix\u00f2, \u00e9s f\u00e0cil veure que quan sortim del per\u00edode de confinament del virus, amb aturades completes de molts sectors econ\u00f2mics, ser\u00e0 impossible recuperar la normalitat anterior. Si no s’actua r\u00e0pidament, el mes que ve; si no s’injecta liquiditat directa als particulars, als aut\u00f2noms i a les pimes, la mortalitat econ\u00f2mica ser\u00e0 immensa. Hem avaluat la p\u00e8rdua de PIB per c\u00e0pita per a cada catal\u00e0 en 3.400 euros, uns 25.000 milions nom\u00e9s a Catalunya.<\/p>\n
Els economistes i les autoritats econ\u00f2miques europees ja veuen el drama. El problema ser\u00e0 si seran capa\u00e7os d’actuar amb la velocitat corresponent, el mes vinent. Els pa\u00efsos intenten prendre mesures immediates com la possibilitat de deixar de pagar lloguers, hipoteques, l’electricitat, l’aigua, el gas i la telefonia. \u00c9s una ajuda al xoc immediat. Per\u00f2 si el consumidor no cobra aquest mes perqu\u00e8 era aut\u00f2nom o tenia un treball precari, no serveix de res que li traslladin el pagament a mesos futurs, perqu\u00e8 no tindr\u00e0 la possibilitat de recuperar aquest deute acumulat. Pel que fa a les pimes, cal una entrada immediata de tresoreria que eviti l’acomiadament de treballadors i les hi permeti conceptuar aquests dies de confinament com a per\u00edode de vacances. Dinamarca ha proposat pagar el 75% del salari dels treballadors de les empreses que agafin aquesta soluci\u00f3 i a Gran Bretanya el 80%.<\/p>\n
Fa temps que anem dient que arribar\u00e0 un dia que el BCE no tindr\u00e0 m\u00e9s remei que posar en marxa l’Helicopter Money, un s\u00edmil que vol dir que haur\u00e0 de repartir diners a la butxaca de cada contribuent, talment com si fossin llan\u00e7ats des d’un helic\u00f2pter. La figura de l’helic\u00f2pter \u00e9s molt controvertida perqu\u00e8 \u00e9s indiscriminada i pot esdevenir altament injusta, afavorint tant els que no han patit cap restricci\u00f3 de renda com els que les han patit de forma important. Per\u00f2 t\u00e9 al seu favor que \u00e9s d’acci\u00f3 immediata, va a la vena del sistema i l’aixeca en aquell moment.<\/p>\n
Totes les altres solucions seran lentes, tant si s\u00f3n mesures per facilitar cr\u00e8dits bancaris a les empreses com si l’administraci\u00f3 ha de justificar qui t\u00e9 dret a una mesura, o no, a no haver de pagar hipoteques o rebuts de la llar.<\/p>\n
El problema d’una mesura com la de l’helic\u00f2pter \u00e9s que mai s’ha aplicat, que sovint \u00e9s una mesura inflacionista i per aix\u00f2 t\u00e9 mala fama entre els economistes. Per\u00f2 aqu\u00ed el perill inflacionista \u00e9s inexistent i la seva funci\u00f3 nom\u00e9s seria de motor d’engegada del sistema. Cal adonar-se que haver aturat la in\u00e8rcia de l’economia \u00e9s molt greu i que les mesures per posar en marxa s\u00f3n molt urgents. Dependr\u00e0 del temps de resposta perqu\u00e8 el malalt econ\u00f2mic es mori o continu\u00ef vivint. Poseu en marxa l’helic\u00f2pter immediatament, arranquem l’economia. Si us plau.<\/p>\n