Ens vam prendre la pand\u00e8mia del coronavirus com si fos una grip, com una cosa temporal. Setmanes despr\u00e9s hem comen\u00e7at a veure la gravetat de la situaci\u00f3: un virus que es propaga a gran velocitat, amena\u00e7ant d\u2019atrapar fins al 70% de la poblaci\u00f3, deixant el sistema sanitari sobrepassat i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, provocant un augment de la mortalitat de la poblaci\u00f3, sobretot de les persones de m\u00e9s edat. La primera onada va ser a Xina, i aqu\u00ed mentrestant ens ho mir\u00e0vem amb cert exotisme. La segona va ser la de Corea del Sud, Iran i It\u00e0lia. La tercera \u00e9s la de Espanya, Fran\u00e7a, Alemanya, Su\u00efssa, Gran Bretanya, Holanda, Noruega, Su\u00e8cia, B\u00e8lgica i \u00c0ustria. La quarta ser\u00e0 la d\u2019Estats Units. La cinquena ser\u00e0 la d\u2019Am\u00e8rica del Sud i la sisena ser\u00e0 la d\u2019\u00c0frica. El m\u00f3n quedar\u00e0 infectat i la pand\u00e8mia tindr\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies en la seva superaci\u00f3 que aniran molt m\u00e9s enll\u00e0.
\nEl virus no desapareixer\u00e0 i romandr\u00e0 latent per a futurs episodis, que esperem que es puguin contenir amb una vacuna adient. Per\u00f2 ens deixar\u00e0 un munt de coses per resoldre. Una d\u2019evident \u00e9s la justesa del sistema sanitari front els casos de pand\u00e8mia. No es pot dissenyar un sistema sanitari nom\u00e9s per casos com el d\u2019ara, per\u00f2 haur\u00edem de tenir plans per eixamplar el sistema amb agilitat, podent crear llits suplementaris (com els hotels que ara es volen incorporar), recorrent a professionals que s\u2019han jubilat o amb voluntaris que els ajudin. Per\u00f2 la part m\u00e9s dif\u00edcil de resoldre \u00e9s la possibilitat de tenir el material necessari per quan aquest episodi arribi, amb m\u00e9s estocs dels habituals i amb la possibilitat de fabricaci\u00f3 local d\u2019una part del material. I aix\u00f2 ens condueix a un aspecte b\u00e0sic en el sistema actual: la globalitzaci\u00f3 deixar\u00e0 pas, de nou, a la manufactura local. No \u00e9s que s\u2019acabi la globalitzaci\u00f3, perqu\u00e8 \u00e9s bona per a l\u2019especialitzaci\u00f3 de cada pa\u00eds, per\u00f2 deixa de ser total: acaba el concepte de Xina com a f\u00e0brica del m\u00f3n just in time, pel gran risc que suposa en les cadenes de subministres.
\nUn altre aspecte que haurem de resoldre s\u00f3n els plans de xoc. S\u2019ha evidenciat que les mesures de contenci\u00f3 que els governs han pres han estat insuficients. Nom\u00e9s Xina va ser contundent amb la confinaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 i Corea del Sud, Jap\u00f3 i Su\u00efssa han actuat encertadament fent proves massives a la seva poblaci\u00f3 i posant en quarantena els que trobaven infectats. \u00c9s dif\u00edcil que un pol\u00edtic prengui la decisi\u00f3 d\u2019aturar tota l\u2019activitat d\u2019un pa\u00eds durant quinze dies quan la poblaci\u00f3 encara no t\u00e9 el nivell de preocupaci\u00f3 adient. Per altra banda, si es fa abans d\u2019hora, pot passar que quan acabi el per\u00edode de quarantena el virus torni a penetrar per un altre lloc. Per tant estem obligats a conviure amb la penetraci\u00f3 del virus, a prendre moltes precaucions d\u2019higiene i a frenar la seva propagaci\u00f3 deixant que el sistema sanitari pugui absorbir els cassos m\u00e9s greus. Aquest pla de xoc caldr\u00e0 establir-lo per accions properes de nous contagis.
\nPer\u00f2 el que ser\u00e0 m\u00e9s dif\u00edcil de resoldre \u00e9s el xoc econ\u00f2mic, amb conseq\u00fc\u00e8ncies persistents. Aturar tota l\u2019economia durant quinze, trenta o quaranta dies \u00e9s entrar en un m\u00f3n desconegut. D\u2019entrada significa la p\u00e8rdua de la riquesa que l\u2019economia elabora durant tot aquest temps. Si ho expressem en termes de PIB, a Catalunya durant 40 dies podem perdre 25.600 milions, Espanya perdria 136.000 milions i Europa podria perdre 1 bili\u00f3 300 mil milions d\u2019euros. I aix\u00f2 significa que cada catal\u00e0 perdr\u00e0 l\u2019equivalent a 3.400 euros. Aix\u00f2 sense valorar els greus efectes colaterals provocats pel trencament de les cadenes de subministre i la desconfian\u00e7a introdu\u00efda.
\nTothom pren decisions basades en la seguretat del sistema. Per exemple, la hipoteca pressuposa que cobrarem continuadament per poder pagar-la, o la gent que viu del cr\u00e8dit de la targeta pressuposa que el dia 5 de cada mes haur\u00e0 cobrat i pagar\u00e0 el cr\u00e8dit del mes anterior. I qu\u00e8 no dir dels aut\u00f2noms: la majoria no tenen encara suport d\u2019atur i tenen cr\u00e8dits actius per pagar les seves eines i locals. O totes les pimes, amb cr\u00e8dits de prove\u00efdors i cr\u00e8dits bancaris que han de pagar al seu venciment. Si es talla la cadena de pagaments tothom queda en fals. Uns no tenen tresoreria per menjar i els altres no poden comprar perqu\u00e8 s\u2019han tornat insolvents.
\nPer tant, caldr\u00e0 trobar la soluci\u00f3 a tots aquests problemes greus que apareixeran les properes setmanes i que impediran la represa de l\u2019activitat una vegada que l\u2019economia torni a arrencar. No n\u2019hi haur\u00e0 prou prometent que les hipoteques, els lloguers, la llum, el gas o la targeta aquest mes no es pagaran, perqu\u00e8 s\u2019hauran de pagar m\u00e9s endavant, i molta gent no ho podr\u00e0 assumir perqu\u00e8 ja t\u00e9 dif\u00edcil avui arribar a final de mes. Aquesta podria ser una soluci\u00f3 v\u00e0lida per empreses de cert nivell, amb capacitat de generar marges, per\u00f2 no val per a certs aut\u00f2noms ni per a tota la gent que viu cavalcant la insolv\u00e8ncia.
\nLes solucions econ\u00f2miques per salvar aquesta situaci\u00f3 segurament les haurem d\u2019inventar perqu\u00e8 mai han estat aplicades anteriorment. I per fer-ho caldran dirigents amb mirada llarga, imaginaci\u00f3 i valentia, virtuts que dubto que tinguin els qui ens dirigeixen ara. Ens esperen moments dif\u00edcils, primer de dol i despr\u00e9s de protestes massives al carrer. El meteorit ens ha caigut a sobre.<\/p>\n