Quan penso en el m\u00f3n rural em ve al cap la Garrotxa. Pregunto sovint: la Garrotxa \u00e9s rural? Una comarca amb dos parcs naturals, el Volc\u00e0nic i el de l’Alta Garrotxa, amb una destacada producci\u00f3 de lleguminoses, amb bona producci\u00f3 de carn, amb escorxadors que s\u00f3n refer\u00e8ncia a Europa… \u00e9s una comarca rural? Est\u00e8ticament s\u00ed. Amb un PIB per c\u00e0pita de 30.565 \u20ac es troba a la mitjana del de Catalunya i treballa 7.400 ha per dedicar-les a menjar pels animals, a m\u00e9s de tenir 7.400 ha de pastures permanents.
\nLa comarca de la Garrotxa \u00e9s una comarca amb un elevat \u00edndex de benestar, aconseguit amb un equilibri econ\u00f2mic notable. A pag\u00e8s hi treballen 500 persones, a la ind\u00fastria, 9.300, i a serveis, 13.000 persones. Aqu\u00ed veiem que la Garrotxa, tot i ser una comarca rural, no viu d’aquest m\u00f3n, ocupa nom\u00e9s l’1,74% de la poblaci\u00f3 activa, i \u00e9s b\u00e0sicament una comarca de serveis, amb el 45,2% de la poblaci\u00f3 activa i de la ind\u00fastria amb el 32,2%. Pot ser un exemple per al desenvolupament d’altres comarques rurals.
\nDe fet, l’eix industrial de Catalunya passa per l’interior, \u00e9s un eix paral\u00b7lel a la costa que comen\u00e7a a la Garrotxa i acaba a la Terra Alta. A mesura que la metr\u00f2poli ha anat expulsant la ind\u00fastria del seu interior aquesta s’ha col\u00b7locat en un eix c\u00f2mode on ha trobat terrenys a preus m\u00e9s assequibles, gent amb bon potencial formatiu i un tarann\u00e0 tranquil que ha perm\u00e8s el seu creixement sobre la base d’una exportaci\u00f3 elevada.
\nA les Terres de l’Ebre sovint diuen que no volen m\u00e9s parcs e\u00f2lics perqu\u00e8 no els aporten riquesa. Tot i que la xifra de l’AIE i de l’IVA \u00e9s una xifra considerable per a qualsevol ajuntament, ells lluiten ara per atraure la ind\u00fastria que fabrica solucions d’energia renovables. De forma err\u00f2nia volen les f\u00e0briques dels aerogeneradors, soluci\u00f3 que demana m\u00e9s massa cr\u00edtica, per\u00f2 que tampoc aporta tants llocs de treball. Llavors, per qu\u00e8 no proven de replicar el model d’\u00e8xit de la Garrotxa? Per qu\u00e8 no afavorim la deslocalitzaci\u00f3 de les ind\u00fastries cap a aquestes comarques, per qu\u00e8 no desplacem l’eix Garrotxa-Terra Alta cap a ponent, i fem que arribi al Bergued\u00e0, Solson\u00e8s, Pla d’Urgell, les Garrigues? Per qu\u00e8 no afavorim que les ind\u00fastries vagin a Ribera d’Ebre?
\nLa soluci\u00f3 \u00e9s l’autoconsum industrial. Per fer el cam\u00ed cap a un horitz\u00f3 de carboni zero caldr\u00e0 fer coses que ara no les imaginem. Mentre no tinguem gas renovable que supleixi el gas natural, haurem d’emprar la biomassa per produir vapor i utilitzar l’electricitat per a la resta d’usos. Produir electricitat renovable per als usos actuals \u00e9s relativament f\u00e0cil. Per\u00f2 substituir el consum de gas industrial per electricitat \u00e9s una tasca immensa. Aix\u00f2 ho podem fer amb generaci\u00f3 fotovoltaica i e\u00f2lica en autoconsum, per\u00f2 calen terreny i llocs amb vent per fer-ho. Perqu\u00e8 entengueu la magnitud d’aquesta q\u00fcesti\u00f3, a la nostra f\u00e0brica tenim un consum el\u00e8ctric de 5,4 MW per\u00f2 el de calor \u00e9s de 4 MW en forma de biomassa i de 9 MW en forma de gas natural que tamb\u00e9 haur\u00edem de passar a el\u00e8ctric. Per tant, en un futur sense poder comptar amb el gas natural, necessitar\u00edem electrificar 14 MW amb renovables durant 7.800 hores a l’any, \u00e9s a dir, un consum de 109.000 MWh. Deu hect\u00e0rees fotovoltaiques donen 18.000 MWh a l’any, i un parc e\u00f2lic de 4 aerogeneradors de 4 MW cada un dona 48.000 MWh a l’any. La nostra f\u00e0brica \u00e9s molt intensa en el consum d’energia, per\u00f2 n’hi ha moltes m\u00e9s que tenen valors m\u00e9s modestos i que f\u00e0cilment es podrien deslocalitzar amb la tecnologia actual.
\nEl sector industrial ara mateix no pensa en aquest model d’autoconsum descentralitzat, est\u00e0 pensant a comprar l’electricitat verda al mercat. Si hem d’electrificar tot el consum de gas industrial s’haur\u00e0 de comprar electricitat fora de Catalunya i \u00e9s gaireb\u00e9 segur que la xarxa el\u00e8ctrica no pugui absorbir aquest tr\u00e0nsit des del sud d’Espanya fins la Catalunya industrial. Per aquesta mateixa ra\u00f3, els peatges el\u00e8ctrics seran dissuasius, augmentant el preu el\u00e8ctric que transita per la xarxa.
\nL’escenari energ\u00e8tic que ens ve \u00e9s un escenari amb tipus d’inter\u00e8s molt baixos, el principal cost de les energies renovables, cosa que ens porta a saber que el cost de generaci\u00f3 fotovoltaica ser\u00e0 de 22 \u20ac\/MWh i el de l’e\u00f2lica, de 25 \u20ac\/MWh. Aix\u00f2 mateix es podria aconseguir en autoconsum, per\u00f2 si hi hem d’afegir el peatge per l’\u00fas de la xarxa, a aquests valors els haurem de sumar en certs per\u00edodes 15 \u20ac\/MWh en alta tensi\u00f3.
\nPer tant, l’autoconsum, total o parcial, \u00e9s una oportunitat d’or per a la competitivitat de certes ind\u00fastries consumidores d’energia, com l’acer, el paper, la qu\u00edmica, el vidre i la cer\u00e0mica, i no estaria gens malament que es poguessin deslocalitzar cap on hi ha el recurs renovable, tant si \u00e9s \u00adterreny per a fotovoltaica com llocs amb 3.000 hores de vent.
\nEns hem de treure del cap que es pot posar la fotovoltaica sota un bosc perqu\u00e8 no tingui impacte visual i que els aerogeneradors els podem amagar dins d’una mina perqu\u00e8 no es vegin. Cal que es posin on hi ha el recurs. I aquest recurs es troba en el m\u00f3n rural. El seu desenvolupament passa per potenciar l’etiqueta ecol\u00f2gica, per introduir la gasificaci\u00f3 de purins i per impulsar la producci\u00f3 de lleguminoses. \u00c9s imprescindible que ens allunyem del conservadorisme extrem que acaba relegant el m\u00f3n rural a parc tem\u00e0tic pel gaudi dels urbanites. Al contrari, s’ha de complementar amb ind\u00fastria i serveis, el model que hem seguit a la Garrotxa i que es pot traslladar a altres regions.<\/p>\n