El dissabte dia 29 de febrer, expirava el termini per a l’obtenci\u00f3 de l’informe previ imprescindible per posar en marxa la construcci\u00f3 del parc fotovoltaic per a autoconsum que LC Paper vol impulsar a Beuda. El parc de 3 MW, ampliables a 5 MW en una segona fase, seria el m\u00e9s gran de Catalunya en r\u00e8gim d’autoconsum industrial, i s’havia de construir en un camp erm de sec\u00e0 al costat de la f\u00e0brica. El projecte va comen\u00e7ar fa cinc anys i no es podia tirar endavant perqu\u00e8 el decret 147\/2009, vigent fins ben recentment, exigia que els parcs fotovoltaics d’autoconsum fossin contigus a les respectives ind\u00fastries. Com que el terreny del parc estava separat del recinte de l’empresa per una autovia, aquesta contig\u00fcitat no es complia per tan sols 90 metres i els t\u00e8cnics de la Generalitat interpretaven que aquest era un motiu prou s\u00f2lid per rebutjar-ne la construcci\u00f3 sota l’antic marc legal. Una vegada derogat el decret del 2009, el passat mes de novembre, el projecte tenia esperances de ressuscitar: sota la nova regulaci\u00f3, calia presentar-lo a una comissi\u00f3 que hauria d’emetre un informe favorable o desfavorable en un termini de tres mesos, passat el qual s’aplicaria el silenci administratiu a favor del promotor (l’empresa). El projecte es va presentar a l’administraci\u00f3 el mateix dia que el nou decret va entrar en vigor, per la qual cosa el termini per resoldre’l expirava el divendres.<\/p>\n
Divendres vam rebre una trucada on se’ns deia que el projecte s’havia denegat perqu\u00e8 el director general de desenvolupament rural, el Sr. Oriol Anson, considerava que hi havia afectaci\u00f3 agr\u00edcola. Ens vam quedar tots amb un pam de nas. De tothom que est\u00e0 involucrat en el projecte \u2013l’empresa, els prove\u00efdors, amics, l’entorn energ\u00e8tic, l’entorn pol\u00edtic…\u2013 ning\u00fa donava cr\u00e8dit que s’hagu\u00e9s produ\u00eft una nova denegaci\u00f3, despr\u00e9s de tants anys de lluita que per fi semblaven estar a punt de donar algun fruit. Primer, perqu\u00e8 aquest projecte de generaci\u00f3 fotovoltaica en autoconsum seria un referent a Catalunya, un model de transici\u00f3 energ\u00e8tica que moltes altres empreses catalanes podrien seguir. Segon, perqu\u00e8 aquest projecte permetria resoldre un problema territorial en un espai no productiu: el camp en q\u00fcesti\u00f3 no genera prou producci\u00f3 agr\u00edcola per poder pagar-ne el lloguer, per la qual cosa una instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica en resol la viabilitat. Tercer, perqu\u00e8 \u00e9s un pal de llan\u00e7a en el nou cam\u00ed de la transici\u00f3 energ\u00e8tica: l’esquema pel qual es finan\u00e7aria aquest projecte seria innovador i interessant, podent ser replicat a moltes altres ind\u00fastries.<\/p>\n
Per tot plegat sembla inversemblant que el resultat d’aquesta aventura sigui el de denegar un projecte com aquest amb l’argument que aix\u00f2 afecta el medi rural. I aqu\u00ed \u00e9s on em sembla que hem de fer una reflexi\u00f3 seriosa.<\/p>\n
El m\u00f3n rural fa anys que est\u00e0 en retroc\u00e9s. De fet ho est\u00e0 des que va comen\u00e7ar la revoluci\u00f3 industrial el segle XIX. Nom\u00e9s heu de fer una excursi\u00f3 per l’Alta Garrotxa per veure totes les cases que es van abandonar als anys 1960 per anar a treballar vora d’Olot. Les fam\u00edlies que ho van fer, totes, van prosperar. Per\u00f2 la tend\u00e8ncia d’anar cap a la ciutat, d’esdevenir m\u00e9s urbanita, \u00e9s una tend\u00e8ncia a l’al\u00e7a, pel fet que l’economia cada vegada \u00e9s m\u00e9s de serveis. Aix\u00ed \u00e9s com apareix novament la Catalunya buida, la que marxa de les muntanyes cap a la plana, en una tend\u00e8ncia imparable.<\/p>\n
Aleshores, resulta imprescindible pensar com ajudarem al m\u00f3n rural, com podem fer que aquest m\u00f3n sigui \u00fatil a la societat catalana m\u00e9s enll\u00e0 d’aportar els aliments necessaris. Una de les vies m\u00e9s evidents per resoldre aquest problema \u00e9s la d’establir col\u00b7laboracions entre el sector industrial i el sector agrari per executar conjuntament la transici\u00f3 energ\u00e8tica.<\/p>\n
Quan hi va haver la revoluci\u00f3 industrial les f\u00e0briques es van col\u00b7locar on hi havia el recurs hidr\u00e0ulic, a la vora dels rius. L’arribada de l’electricitat va despla\u00e7ar les f\u00e0briques i els seus treballadors prop de les ciutats, i es va perdre riquesa del territori. \u00c9s com si un recurs natural, el potencial de produir energia, s’hagu\u00e9s traslladat des del m\u00f3n rural cap a la ciutat.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, el nostre projecte de produir l’energia en forma d’autoconsum al costat de les f\u00e0briques d’arreu del territori pot ser el principi del retorn de la ind\u00fastria on hi ha el recurs de terreny: aigua i s\u00f2l accessibles. Una nova forma d’equilibri territorial, de frenar el buidat de la Catalunya interior.<\/p>\n
Muntar un parc fotovoltaic de mitjana pot\u00e8ncia amb la mirada posada a 25 anys estic segur que \u00e9s la millor manera de treballar pel territori, deixant l’especulaci\u00f3 financera de costat. El nostre pla va molt m\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, flexibilitzant el proc\u00e9s productiu per poder emprar electricitat en lloc del gas en per\u00edodes de preu assequible (avui per exemple), innovant en tecnologia i finan\u00e7ament i dissenyant nous productes amb contingut de carboni proper a zero i embalatge lliure de pl\u00e0stics, cosa que ens costa suor fer entendre a les grans superf\u00edcies que aquest \u00e9s el cam\u00ed i no pas el de l’engany permanent al consumidor amb rotlles que no tenen metres.<\/p>\n
Ara digueu-me qu\u00e8 hem de fer amb una administraci\u00f3 que bloqueja un projecte perqu\u00e8 es pensa que el terreny del costat de la f\u00e0brica \u00e9s millor que el proposat, sense parar-se a pensar que el propietari d’aquest terreny potser no est\u00e0 disposat a llogar-lo o vendre’l. El meu avi hauria llen\u00e7at la gorra al foc. I jo no ho he fet perqu\u00e8 no en porto.<\/p>\n