Aquesta setmana l’epid\u00e8mia del coronavirus ha arribat a It\u00e0lia de forma important, aix\u00ed que no \u00e9s pas el millor moment per veure el m\u00f3n en positiu. Malgrat aix\u00f2, em proposo fer veure que el m\u00f3n es troba en el millor moment de la humanitat, si m\u00e9s no des que es va descobrir l’agricultura.<\/p>\n
Les not\u00edcies que ens arriben sempre s\u00f3n en format negatiu. Aix\u00f2 conforma una opini\u00f3 que es va amplificant a trav\u00e9s de les xarxes socials. El recargolament de la pol\u00edtica internacional, les cada vegada m\u00e9s males relacions entre pa\u00efsos i blocs, ens porten a dir que el m\u00f3n est\u00e0 malament i que hi ha moltes guerres i molts morts. Doncs en aquest moment, despr\u00e9s de la guerra de Vietnam, despr\u00e9s del genocidi de Ruanda, els morts per guerres han caigut a una xifra de cap a 0,2 per 100.000 persones, quan la mitjana era superior a 2 i, a partir de l’any 1600, superior a 20 morts per cada 100.000 habitants, arribant al seu m\u00e0xim a la Segona Guerra Mundial amb 200 morts per cada 100.000 persones.<\/p>\n
Una cosa igual ens passa amb la percepci\u00f3 de la pobresa i la fam. L’\u00edndex de pobresa extrema, la que viu amb menys de dos d\u00f2lars per dia, a l’any 1980 era del 85%, mentre que ara \u00e9s del 9%. I aix\u00f2 s’ha reflectit en l’esperan\u00e7a de vida de la humanitat: si a l’any 1800 es vivia una mitjana de 31 anys, avui es viuen 72 anys. A Espanya l’esperan\u00e7a de vida fins al 1881 era de 29,5 anys i des de llavors ha anat pujant fins al 1934 amb 52,4 anys, caient a 42,7 durant la Guerra Civil i augmentant fins avui on \u00e9s el pa\u00eds amb m\u00e9s esperan\u00e7a de vida del m\u00f3n amb 83,2 anys. Fins i tot el pa\u00eds m\u00e9s pobre del m\u00f3n, la Rep\u00fablica democr\u00e0tica del Congo t\u00e9 una esperan\u00e7a de vida de 51,6 anys, quan fa 100 anys els nostres besavis la tenien nom\u00e9s de 40 anys. Qu\u00e8 ha passat? Doncs que la mortalitat infantil ha caigut de forma dr\u00e0stica: si a l’any 1800 es morien el 44% dels nens m\u00e9s petits de 5 anys, ara aquest percentatge \u00e9s del 4%, si a l’any 1800 hi havia 148 pa\u00efsos amb la verola des de l’any 1979 no n’hi ha cap, si a l’any 1970 hi havia un 28% de persones amb fam, avui s\u00f3n l’11%. Totes aquestes coses han passat perqu\u00e8 ha millorat la vida de la gent en global, permetent que el coneixement i la ci\u00e8ncia arribi a m\u00e9s llocs i permet, per exemple, que les vacunes arribin a un percentatge de nens des del 22% a l’any 1980 fins al 88% d’ara, o que les persones que tenien acc\u00e9s a aigua potable vagi del 58% a l’any 1980 fins al 88% actualment.<\/p>\n
De totes les dades estad\u00edstiques n’hi ha una que \u00e9s fonamental: la de les nenes escolaritzades en l’escola prim\u00e0ria. Han passat de ser el 65% el 1970 fins al 90% actualment. I aquesta \u00e9s la base de la reducci\u00f3 de la mortalitat infantil, tamb\u00e9 de la reducci\u00f3 de la natalitat. Que les mares joves tinguin formaci\u00f3 permet alimentar els seus fills de forma m\u00e9s segura, bullint l’aigua i altres aliments abans de donar-los-hi. Hi ha pa\u00efsos que ja donem per fet el cam\u00ed que han corregut, com \u00e9s el cas de Xina, que ha passat des de 1800 d’una mortalitat infantil de 417 nens per 1.000 naixements a 10 d’avui, per\u00f2 \u00e9s que el cas de la R.D. del Congo ha passat de 423 a 90. Espanya t\u00e9 una mortalitat infantil de 3. Fins i tot al Congo l’escolaritzaci\u00f3 de les nenes arriba al 70%, quan tot just el 1970 era del 21%. I aix\u00f2 ens condueix a un altre aspecte a estudiar com \u00e9s la natalitat i el creixement demogr\u00e0fic del m\u00f3n.<\/p>\n
A l’any 1800 la natalitat a Estats Units era de 7 fills per mare, avui \u00e9s d’1,9. A la Xina a l’any 1929 la natalitat era de 5,5 fills per mare, a l’any 1960 va arribar a 3,3, per fer un rebot i passar a l’any 1963 a 7,3 fills per mare i caure finalment als 1,62 fills d’avui. La Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo t\u00e9 avui 6,09 fills per mare i Nig\u00e8ria 5,53 fills. Ara ja sabem que, si al m\u00f3n hi ha avui 7.600 milions de persones, a final de segle la poblaci\u00f3 s’estabilitzar\u00e0 en prop d’11.000 milions de persones, baixant la natalitat fins a 2 fills per mare de mitjana, cosa que far\u00e0 que la poblaci\u00f3 mundial ja no augmenti m\u00e9s.<\/p>\n
Tornem a mirar la pobresa. Si dividim el m\u00f3n en 4 nivells de renda di\u00e0ria, el nivell 1 tenen 1 d\u00f2lar per dia, el nivell 2 s\u00f3n els que tenen 4 $\/d, el nivell 3 tenen 16 $\/d i el nivell 4 tenen m\u00e9s de 32 $\/d. Sabem que el nivell de renda est\u00e0 associat a l’esperan\u00e7a de vida i en general al benestar de la humanitat. La correlaci\u00f3 \u00e9s molt elevada, posant al nivell 1 en una esperan\u00e7a de vida inferior a 60 anys, el nivell 2 a 68 anys, el nivell 3 a 75 anys i el nivell 4 per sobre de 80 anys. Per\u00f2 les xifres mostren que, si avui les persones del nivell 4 es troben en un 60% al m\u00f3n occidental, a l’any 2027 ja nom\u00e9s seran el 50%, i el 2040 el nivell 4 estar\u00e0 format pel 60% de gent de la resta del m\u00f3n i pel 40% de gent occidental.<\/p>\n
El nivell de pobresa es va reduint a mesura que avan\u00e7a la civilitzaci\u00f3. Si a l’any 1800 hi havia un 86,9% en pobresa extrema, a l’any 1900 era del 70%, a l’any 1950 del 58,1%, el 1990 era del era del 41,3% i avui \u00e9s del 10,3%, que vol dir que al m\u00f3n avui hi ha 789 milions de persones que viuen en la pobresa i 6.898 milions de persones que es troben fora d’ella.<\/p>\n
L’evoluci\u00f3 de la humanitat fa pensar que ser\u00e0 possible treure el conjunt de la humanitat de la pobresa, tal com cal creure que superarem la pand\u00e8mia actual.<\/p>\n
Per sobreviure en aquest m\u00f3n \u00e9s b\u00e0sic treure el cap fora de la bombolla medi\u00e0tica pessimista on som. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem veure que la humanitat no va tan malament i retornar l’optimisme que cal per anar lluitant. Si voleu aprofundir, podeu trobar m\u00e9s xifres a www.gapminder.org. Us ho recomano.<\/p>\n