{"id":193,"date":"2010-09-19T20:54:23","date_gmt":"2010-09-19T18:54:23","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=193"},"modified":"2010-09-19T20:54:23","modified_gmt":"2010-09-19T18:54:23","slug":"economia-de-la-globalitzacio-i-alemanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=193","title":{"rendered":"Economia de la globalitzaci\u00f3 i alemanya"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Vivim temps de molta confusi\u00f3 en l’economia. Per un costat els economistes no arriben a trobar una explicaci\u00f3 adient al moment econ\u00f2mic i molt menys a trobar una soluci\u00f3. Per l’altre la ciutadania est\u00e0 desconcertada i cadasc\u00fa cerca la seva soluci\u00f3 com pot.
\nVeiem que els Estats Units proposen solucions d’inversi\u00f3 keynesianes, amb una multitudin\u00e0ria inversi\u00f3 en noves autopistes. Tamb\u00e9 observem que Europa, liderada per Alemanya, proposa pol\u00edtiques d’austeritat, de control de pressupost i de contenci\u00f3 en el d\u00e8ficit. Ambdues s\u00f3n pol\u00edtiques contradict\u00f2ries. Qui t\u00e9 ra\u00f3, Alemanya o els Estats Units? La resposta no \u00e9s f\u00e0cil. En tot cas per resoldre-ho ens haurem de preguntar, pot Europa cr\u00e9ixer en d\u00e8ficit com ho faran els Estats Units? Els estats europeus trobaran compradors al deute que emetin per fer una pol\u00edtica de despesa com l’americana? Evidentment la resposta \u00e9s no,… llavors, per qu\u00e8 els Estats Units poden endeutar-se tant i la resta del m\u00f3n no? Doncs perqu\u00e8 el d\u00f2lar \u00e9s moneda de transacci\u00f3 internacional, els EUA donen per descomptat que col\u00b7locaran el deute amb facilitat i que gaireb\u00e9 ning\u00fa gosar\u00e0 q\u00fcestionar si el podr\u00e0 tornar. Per altre costat perqu\u00e8 t\u00e9 la facilitat de fer anar la m\u00e0quina de fer bitllets: si venent deute a l’exterior puja el d\u00f2lar, emetent nova moneda el baixa. Assumpte equilibrat i acabat, la resta del m\u00f3n finan\u00e7a el problema. Europa encara no pot fer aquests trucs de m\u00e0gia, potser ho podr\u00e0 fer en el futur, per\u00f2 no ara. Per tant, si no queden possibilitats de rellan\u00e7ar l’economia amb pol\u00edtiques d’inversi\u00f3 caldr\u00e0 fer pol\u00edtiques d’austeritat.
\nPer\u00f2 encara hi ha una altra ra\u00f3 per la qual Alemanya defensa aquesta soluci\u00f3. En efecte, Alemanya va fusionar els dos blocs, l’occidental i l’oriental l’agost de 1990, incorporant 16,7 milions d’habitants als 61,4 habitants del costat occidental. A grosso modo l’Alemanya de Bonn es va empobrir de cop un 27%. Recordo l’enveja d’alguns empresaris alemanys quan a l’any 2002 els explicava que Espanya creixia amb taxes del 3%. Ells van haver de fer molts sacrificis per superar la incorporaci\u00f3 d’Alemanya oriental. L’empobriment s’havia de superar augmentant la productivitat del pa\u00eds, nom\u00e9s els excedents d’un augment de productivitat permetrien fer cr\u00e9ixer la riquesa per retrobar els nivells anteriors a la fusi\u00f3. El poder adquisitiu del pa\u00eds va disminuir i es van fer pactes de contenci\u00f3 salarial i de flexibilitzaci\u00f3 laboral. El resultat \u00e9s que Alemanya porta 10 anys seguits en els quals els salaris reals (descomptant la inflaci\u00f3) s’han redu\u00eft, \u00e9s el nov\u00e8 pa\u00eds (no el primer) de la Uni\u00f3 Europea en costos laborals i \u00e9s el pa\u00eds exportador per excel\u00b7l\u00e8ncia d’Europa, amb el 60% del total de la Uni\u00f3. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s un atur del 7,6%, que fa 14 mesos que es va reduint. Molts economistes diuen que la posici\u00f3 econ\u00f2mica d’Alemanya \u00e9s feble, al no tenir prou consum interior, per\u00f2 a mi em semblen excuses de mal pagador: ja voldria qualsevol pa\u00eds cr\u00e9ixer m\u00e9s d’un 3% per l’impuls exportador.
\nAlemanya ha aplicat l’ortod\u00f2xia m\u00e0xima per resoldre el seu empobriment derivat de la fusi\u00f3 dels dos blocs. Ara nom\u00e9s vol continuar amb la mateixa l\u00ednia: si la globalitzaci\u00f3 ha empobrit Europa exportant llocs de treball a pa\u00efsos emergents, \u00e9s necessari primer reflectir l’empobriment de l’economia abaixant salaris reals i prestacions socials. Nom\u00e9s aix\u00f2 permetr\u00e0 rellan\u00e7ar les empreses, incorporar els aturats al sistema i augmentar la productivitat del territori creant plusv\u00e0lues que tornin a crear riquesa. Aquest \u00e9s el debat i no un altre.
\nLa crisi econ\u00f2mica mundial no \u00e9s una crisi exclusivament financera. La crisi financera, derivada de la bombolla immobili\u00e0ria, \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de la p\u00e8rdua de llocs de treball a moltes economies occidentals. Si es tancava una f\u00e0brica t\u00e8xtil, …no passa res! Ho resoldrem amb nous llocs de treball a la construcci\u00f3. No \u00e9s un invent meu, no, fou una conversa amb la directora de treball el 2005. El sistema econ\u00f2mic va veure en la construcci\u00f3 la sortida f\u00e0cil a la compet\u00e8ncia exterior. Quantes vegades no v\u00e0reu llegir o escoltar que si no fos per la construcci\u00f3,… si ens hav\u00edem de refiar de la ind\u00fastria, el pa\u00eds no aniria endavant? Durant els anys 2000 s’ha deixat perdre teixit industrial deliberadament, sense voler fer res. Tot el sistema econ\u00f2mic ha estat d’acord a fer aquest joc, des de l’administraci\u00f3 p\u00fablica, passant pels bancs i caixes, arribant al mateix Banc d’Espanya.
\nPer tant, l’arrel de la crisi actual es troba en la p\u00e8rdua de competitivitat. Ens ha fet mandra haver de competir amb pa\u00efsos de salaris baixos i ja ens ha anat b\u00e9 comprar els seus productes perqu\u00e8 eren m\u00e9s barats. Sense adonar-nos que, darrere cada samarreta xinesa que comprem, hi perdem una part del nostre benestar social i de la nostra pensi\u00f3.
\nUna vegada que aquesta an\u00e0lisi \u00e9s clara (ja m’agradaria que algun pol\u00edtic la hi tingu\u00e9s) es poden cercar solucions adients. No val no fer res, ni proposar coses que no s\u00f3n possibles. La crisi fins ara la hem resolt posant 3 milions de persones m\u00e9s a l’atur, cosa que significa una p\u00e8rdua del 17% de la capacitat de l’economia i d’un 2,4% del PIB en prestacions socials afegides. Com voleu que ho fem, apugem un 10% els salaris perqu\u00e8 la gent pugui comprar el que vulgui i les empreses hagin de tancar per no poder competir amb les de l’exterior? Augmentem el d\u00e8ficit de l’estat fins el 20% del PIB provant quants dies faran falta perqu\u00e8 els inversors exteriors ens acabin de posar l’etiqueta de morosos? Ens en anem tots a la vaga i que ho resolgui un altre, doncs aix\u00f2 no \u00e9s responsabilitat meva? O continuem fent aquest joc barrut ple de tacticisme per veure si fem caure tots els governs que hi hagi pel mig mentre anem fent pujar la xifra d’aturats? El mes de febrer proper arribarem a la xifra de 4,3 milions d’aturats inscrits a l’INEM i l’enquesta de l’EPA del primer trimestre del 2011 arribar\u00e0 als 5 milions d’aturats.
\nBen cert, aquests no podran fer cap vaga i s\u00f3n els que hi tenen m\u00e9s a dir. Jo no la faria, treballaria per fer el pa\u00eds m\u00e9s competitiu, proposaria pactes per augmentar la productivitat a les empreses i al sector p\u00fablic.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t