La suspensi\u00f3 del congr\u00e9s de m\u00f2bils de Barcelona ha estat l’afectaci\u00f3 m\u00e9s gran que hem tingut de moment els catalans com a resultat de l’epid\u00e8mia del coronavirus a la Xina. Feia anys que els observadors deien que un dia hi hauria una pand\u00e8mia global degut al gran intercanvi de persones des d’un costat a un altre del m\u00f3n. De fet, la hist\u00f2ria ens ensenya que els desastres m\u00e9s grans van venir d’aquest mateix intercanvi. Despr\u00e9s de l’any 1100 es va engegar una aut\u00e8ntica era de transfer\u00e8ncia entre Xina i Europa. Per un costat, els musulmans venien seda xinesa als italians. En aquells anys, Xina estava tecnol\u00f2gicament m\u00e9s avan\u00e7ada que Europa i els seus productes eren molt apreciats. Coses com el carret\u00f3 o el paper, que havien sigut inventats a Xina el segle I, no van arribar a Europa fins l’any 1250. Per\u00f2 el que era m\u00e9s important eren les peces barates de ferro fos (el pic, la pala…) que Xina havia desenvolupat al segle VI abans de Crist i que no van arribar a Europa fins al 1380.<\/p>\n
El fort intercanvi de productes va transportar encara una cosa m\u00e9s important: els microbis en forma de pesta negra, que va devastar nacions i poblacions senceres. El 1347, els comerciants havien portat la pesta bub\u00f2nica a tots els ports del Mediterrani, que es transmetia amb la tos. El 1351, l’epid\u00e8mia havia acabat amb un ter\u00e7 o amb la meitat de la poblaci\u00f3 d’Europa depenent dels llocs.<\/p>\n
Per tant, la hist\u00f2ria ens mostra que la transmissi\u00f3 de persones d’un costat a un altre t\u00e9 el risc de propagar grans epid\u00e8mies. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s el que va passar arran de l’arribada dels espanyols a Am\u00e8rica, que van introduir microorganismes que van devastar la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona que no era immune als nous g\u00e8rmens.<\/p>\n
L’epid\u00e8mia d’ara \u00e9s greu perqu\u00e8 ha comen\u00e7at en un pa\u00eds amb 1.400 milions de persones, amb gran facilitat de propagaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s greu perqu\u00e8 el m\u00f3n dep\u00e8n en gran part de la Xina des que uns insensats americans, seguits per europeus, van decidir que la Xina fos la f\u00e0brica del m\u00f3n. I aix\u00ed ens va: a banda de perdre una quantitat immensa de llocs de treball i de riquesa a favor de la Xina, ara ens trobem que l’aturada de producci\u00f3 de la Xina, per contenir la propagaci\u00f3 del virus, afectar\u00e0 tota l’economia mundial. La Xina consumeix mat\u00e8ries primeres entre el 30 i el 50% del m\u00f3n i la depend\u00e8ncia de certs productes o components d’alguns pa\u00efsos i companyies \u00e9s d’una magnitud tal que avui es demostra que \u00e9s inassumible. La participaci\u00f3 de la venda total de productes de la Xina \u00e9s de l’11,4%. \u00c9s el primer exportador en 33 pa\u00efsos i el primer importador en 65 pa\u00efsos. Alhora Xina \u00e9s el principal problema en emissions de carboni que afecten el canvi clim\u00e0tic amb 9.800 MtCO2, amb tend\u00e8ncia creixent, mentre que els bocs d’EEUU, Europa i Jap\u00f3 ja les disminueixen.<\/p>\n
A poc a poc, la Xina ha anat reduint la seva exposici\u00f3 al m\u00f3n, passant d’un \u00edndex de 0,9 l’any 2007 a 0,6 l’any 2017, mentre que ha augmentat la depend\u00e8ncia que el m\u00f3n t\u00e9 d’ella, passant del 0,7 el 2007 fins a l’1,2 el 2017. Finalment cal saber que la Xina t\u00e9 un pes del 16% del PIB mundial.<\/p>\n
La crisi del coronavirus ha portat a confinar la gent a les seves cases, aturant la producci\u00f3 del pa\u00eds des de la fi de les vacances de l’any nou lunar. Avui ja fa 17 dies que la producci\u00f3 hauria d’haver arrencat i no sembla pas que dem\u00e0 sigui aix\u00ed. Tot porta a pensar que l’aturada pot arribar al mes. Aix\u00f2 t\u00e9 una repercussi\u00f3 a l’economia global que marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s. Moltes empreses s’havien estructurat amb una log\u00edstica just in time, sense tenir estocs entre la Xina i elles, per la qual cosa s’han quedat immediatament sense components o productes, siguin de l’autom\u00f2bil, tecnol\u00f2gics o de moda. La Xina t\u00e9 el 50% del mercat mundial de panells fotovoltaics, el 45% dels vaixells de mercaderies, el 25% dels tel\u00e8fons m\u00f2bils, el 19% de la maquin\u00e0ria agr\u00edcola, el 15% dels robots… productes que patiran de forma important en haver-se trencat la cadena de subministrament.<\/p>\n
La conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest trencament ser\u00e0 un canvi en l’estrat\u00e8gia de subministrament de components. Deixar\u00e0 de tenir un sol prove\u00efdor, cosa que ja assenyala qualsevol manual d’aprovisionament i que les companyies occidentals havien menyspreat. Hi haur\u00e0 una disminuci\u00f3 de les exportacions xineses a la resta del m\u00f3n. Un escenari ha previst una caiguda del PIB xin\u00e8s des del 6% al 4%. De moment l’afectaci\u00f3 a l’economia mundial \u00e9s d’una caiguda global del 0,4%.<\/p>\n
Hi ha, malgrat tot, un efecte positiu. Com hem dit, la Xina \u00e9s el primer emissor de carboni al m\u00f3n i no preveu la disminuci\u00f3 a curt termini. Encara avui construeix dues centrals de carb\u00f3 cada setmana. L’aturada d’aquest febrer de moment significa una disminuci\u00f3 de 400 MtCO2, una xifra equivalent a la que incorporen els productes que ven a Estats Units o a Europa. La meva impressi\u00f3 \u00e9s que la Xina no tornar\u00e0 a la situaci\u00f3 anterior a la crisi, estructurar\u00e0 de forma diferent les relacions i transaccions internacionals, cosa que pot afectar tamb\u00e9 el MWC. \u00c9s ben b\u00e9 que quan una papallona aleteja a milers de quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia ens afecta a nosaltres. Caldr\u00e0 estar atents per veure fins a quin nivell ens afectar\u00e0 aquest aletejar, si nom\u00e9s ser\u00e0 com la crisi tecnol\u00f2gica del 1999, com la del SARS de 2003, o si ser\u00e0 m\u00e9s greu, com la de la subprime del 2008. Atents tots.<\/p>\n