Aquests dies sentim parlar dels sacrificis que haurem de fer per realitzar la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Josep Borrell ha fet broma del moviment dels joves tot dient que no es creu que facin sacrificis per compensar els miners polonesos si aquests acaben perdent la seva feina. La discussi\u00f3 sobre si per fer el cam\u00ed cal decr\u00e9ixer \u00e9s constant en tots els debats.<\/p>\n
L’energia que necessita el nostre metabolisme per mantenir-se viu \u00e9s relativament petita. Acabo de calcular que, a la meva edat i condici\u00f3 de pes i estatura, aquesta energia \u00e9s de 1.626 kilocalories al dia, \u00e9s a dir, 1,89 kWh. Com que mesuro en continu el moviment que faig des de fa uns anys s\u00e9 que la meva despesa di\u00e0ria va de 2,44 kWh a 2,91 kWh, depenent de l’exercici que faig. Per\u00f2 si aquest c\u00e0lcul el portem a la globalitat de la societat en la qual vivim, veurem que a aquest valor de superviv\u00e8ncia li hem d’afegir l’energia del transport, la de la calefacci\u00f3, la de la fabricaci\u00f3 dels components que consumim, la de la construcci\u00f3 d’habitatges, carreteres, aeroports, escoles i hospitals… que en el meu cas em porta a tenir un consum total de prop de 81 kWh\/dia. Aix\u00f2 ens invita a veure que la difer\u00e8ncia entre el consum actual de 81 kWh\/dia i el m\u00ednim per sobreviure de 2,44 kWh\/dia, \u00e9s a dir, 78,5 kWh\/dia \u00e9s l’energia que faig servir per assolir el meu benestar.<\/p>\n
Fa deu anys vaig anar a Egipte. En tornar em vaig dedicar a calcular la quantitat de gent que havien necessitat per construir la pir\u00e0mide de Keops durant 20 anys, unes 86.000 persones. I em vaig preguntar quanta gent s’hauria necessitat despr\u00e9s d’haver conegut la roda, les politges i les millores en organitzaci\u00f3 del treball, veient que serien necess\u00e0ries 9.000 persones per fer la mateixa feina. Encara vaig anar m\u00e9s lluny i em vaig proposar mirar la construcci\u00f3 de la pir\u00e0mide amb tecnologia actual, amb 9 grues, sortint un n\u00famero de 54 persones. La difer\u00e8ncia entre les 86.000 persones de fa 4.500 anys i les 54 d’ara, \u00e9s una mesura de la productivitat de la humanitat. Les 85.946 persones que es quedarien a l’atur han realitzat altres tasques de treball que han afavorit la humanitat, creant m\u00e9s treball, b\u00e9ns i serveis, cosa que ha perm\u00e8s assolir el benestar actual.<\/p>\n
El primer salt productiu va ser el coneixement de la roda i la politja, amb un guany de 77.000 persones. Aquestes persones, que tenien un consum d’energia total de 16,3 kWh\/dia. persona en temps dels egipcis, van passar a tenir un consum energ\u00e8tic de 36 kWh\/dia\/persona (el doble) en temps dels romans i abans de la revoluci\u00f3 industrial. Per\u00f2 despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 industrial aquest consum s’ha incrementat fins els 81 kWh\/dia\/persona que mesuro en la meva activitat di\u00e0ria. Aix\u00f2 significa que el segon salt productiu en la construcci\u00f3 de la pir\u00e0mide de Keops que va des de 9.000 persones fins les 54 que ara farien falta necessitaria un augment del consum d’energia des de 36 a 81 kWh\/dia\/persona, m\u00e9s del doble.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 \u00e9s per explicar que bona part del benestar actual el devem a l’\u00fas indiscriminat d’energia. Serem capa\u00e7os de reduir el consum sense perdre la part substancial del benestar? Es podria mantenir el benestar amb el consum dels romans, la societat agr\u00edcola per excel\u00b7l\u00e8ncia? Podrem viure amb els mateixos h\u00e0bits de forma que l’energia que utilitzem sigui tota renovable?<\/p>\n
La meva resposta sempre ha estat que primer cal disminuir el consum d’energia abans d’intentar transformar tota l’energia en renovable. Si anar en tren suposa emetre 7 vegades menys que anar en avi\u00f3, \u00e9s evident que cal fer el canvi. Si menjar vedella demana 7,5 vegades m\u00e9s emissions que menjar pollastre per igualtat de prote\u00efna, o 70 vegades m\u00e9s que no pas menjar llegums, est\u00e0 clar que el cam\u00ed \u00e9s el de l’adaptaci\u00f3. Si retornar a la compra a granel, rec\u00f3rrer m\u00e9s dist\u00e0ncies a peu o en cotxe el\u00e8ctric, genera menys emissions, benvingut cam\u00ed. En general els nous corriols aporten m\u00e9s salut a l’individu i m\u00e9s efici\u00e8ncia a la ind\u00fastria i als serveis.<\/p>\n
La evoluci\u00f3 de la societat humana s’ha basat en l’\u00fas simple de l’energia, agafant la que es necessitava perqu\u00e8 n’hi havia i era abundant. El preu de l’energia no ha estat un impediment prou important per al seu \u00fas, sobretot perqu\u00e8 la capacitat adquisitiva del consumidor anava millorant any a any i se li feia m\u00e9s f\u00e0cil adquirir energia.<\/p>\n
La societat del coneixement actual permet fer-ne un \u00fas m\u00e9s prec\u00eds, emprant l’energia que es necessita de forma m\u00e9s racional, per exemple millorant l’efici\u00e8ncia d’un cotxe de combusti\u00f3 amb un 26% a la d’un cotxe el\u00e8ctric amb el 80%. Per\u00f2 el canvi m\u00e9s important ser\u00e0 cultural, adaptant la vida a la nova situaci\u00f3 flexible, ajustant consum, horaris i maneres de fer. I aquest canvi vindr\u00e0 potenciat per mesures fiscals que ens faran prendre les decisions en el cam\u00ed correcte.<\/p>\n
Per tant, \u00e9s per aquest costat que haur\u00edem d’agafar el repte: adaptar el benestar social a una millora cont\u00ednua que permeti m\u00e9s efici\u00e8ncia, el cam\u00ed de la societat de l’abund\u00e0ncia frugal. Abans del segle XX hi havia la societat frugal, que nosaltres hem convertit en excessiva i abusiva. Cal que nom\u00e9s sigui abundant i es torni en precisa.<\/p>\n