Sovint es diu que el capitalisme \u00e9s el culpable del canvi clim\u00e0tic. Aquesta afirmaci\u00f3 parteix de la constataci\u00f3 que el consum pel consum, fenomen que s’ha acabat imposant a la nostra societat, no t\u00e9 sentit com\u00fa i ens arrossega a una din\u00e0mica de malbaratament de mat\u00e8ries primeres sense fi.<\/p>\n
Per\u00f2 definir que el capitalisme \u00e9s el culpable del canvi clim\u00e0tic implica que all\u00e0 on l’economia \u00e9s planificada no hi ha hagut culpa. Si mirem els pa\u00efsos segons les seves emissions per c\u00e0pita hi trobem de tot. El primer pa\u00eds emissor per c\u00e0pita el 2017 era Ar\u00e0bia Saudita amb 19,28 t\/c seguit per Austr\u00e0lia amb 16,9 t\/c, Estats Units amb 16,24 t\/c, Kazakhstan amb 16,07 t\/c, Canad\u00e0 amb 15,64 t\/c, Oman 14,06 t\/c, Turkmenistan amb 12,63 t\/c, R\u00fassia amb 11,76 t\/c, Alemanya amb 9,72 t\/c, Pol\u00f2nia amb 8,58 t\/c, Noruega amb 8,44 t\/c, Finl\u00e0ndia amb 8,32 t\/c, Iran amb 8,28 t\/c… el primer patr\u00f3 dels pa\u00efsos emissors \u00e9s el de pa\u00efsos productors de carb\u00f3, petroli i gas. El segon \u00e9s el de pa\u00efsos desenvolupats situats en paral\u00b7lels freds, com Canad\u00e0, Noruega, Finl\u00e0ndia i R\u00fassia. El tercer \u00e9s el de pa\u00efsos molt ineficients, com tots els que estaven en la influ\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Per tenir una idea d’aquesta inefici\u00e8ncia comunista, a l’any 1988, pocs anys abans del col\u00b7lapse sovi\u00e8tic, Kazakhstan emetia 19,54 t\/c, R\u00fassia 17,36 t\/c i Turkmenistan 11,53 t\/c. L’enfonsament de l’economia dels pa\u00efsos de la influ\u00e8ncia comunista els va portar a una davallada el 1998 a valors de R\u00fassia 10,07 t\/c, Kazakhstan 8,80 t\/c i Turkmenistan de 7,26 t\/c, per tornar a recuperar els valors actuals.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 dels patrons observats \u00e9s que els productors de combustibles f\u00f2ssils no fan esfor\u00e7os per estalviar-lo, els pa\u00efsos capitalistes basen la creaci\u00f3 del seu benestar amb un consum de l’energia sense fre i els pa\u00efsos que han tingut economia planificada han basat el seu consum en el descontrol i la inefici\u00e8ncia del sistema. Per tant, dir que el capitalisme \u00e9s el culpable del canvi clim\u00e0tic \u00e9s una conclusi\u00f3 excessivament simplista, com dir que nom\u00e9s resoldrem el problema amb decreixement de l’economia.<\/p>\n
La soluci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic ha de venir de la m\u00e0 de les lleis de mercat. \u00c9s impossible canviar l’escenari actual de consum d’energia nom\u00e9s amb voluntarisme. I molt menys amb una economia planificada. Corea del Nord, Cuba o Vene\u00e7uela no s\u00f3n exemples de res que funcioni.<\/p>\n
Si l’economia de qualsevol r\u00e8gim econ\u00f2mic s’ha desenvolupat fent un \u00fas desmesurat a l’energia \u00e9s perqu\u00e8 les economies no han internalitzat els seus efectes negatius. El poc que s’ha fet, per exemple posant un impost als combustibles a Europa, ha portat a difer\u00e8ncies substancials entre els cotxes d’Estats Units i els europeus, amb molt menys consum. \u00c9s el millor exemple per veure que, si es posa preu als efectes nocius del consum d’energia, l’economia tendeix a corregir-los.<\/p>\n
Com es fa per internalitzar els efectes de la generaci\u00f3 de CO2 a l’economia? Afegint-hi el preu del CO2 als combustibles. I quin \u00e9s el valor d’aquest preu? El que permeti la disminuci\u00f3 de les emissions desenvolupant tecnologies alternatives. Aquesta mateixa setmana vam comentar aquesta q\u00fcesti\u00f3 amb el xef Joan Roca, en un acte de Pimec sobre els ODS. El cam\u00ed de la transici\u00f3 \u00e9s un cam\u00ed disruptiu, i per aix\u00f2 ell s’hi sent a gust, perqu\u00e8 ell ja \u00e9s disruptiu en tot el que fa.<\/p>\n
Avui el preu del CO2 al mercat europeu \u00e9s de 25 \u20ac\/tCO2, per\u00f2 els francesos treballaven amb un preu de 87 \u20ac\/tCO2 pel 2020, 250 \u20ac\/tCO2 pel 2030, 500 \u20ac\/tCO2 pel 2040 i amb 775 \u20ac\/tCO2 pel 2050. Aquesta ruta s’ha vist frenada per les mobilitzacions dels Gillets Jaunes i ara estan mirant de reconduir-la.<\/p>\n
El cam\u00ed potser ser\u00e0 mixt, no nom\u00e9s basat en la taxa de CO2. Per exemple, en el cas dels cotxes es poden acabar imposant als fabricants quotes obligat\u00f2ries d’emissions, per\u00f2 caldr\u00e0 considerar el valor del CO2 em\u00e8s. Com us podeu imaginar, una acci\u00f3 contundent com la d’una taxa de CO2 de 100 \u20ac\/t porta a efectes importants a l’economia: a un augment de preu dels b\u00e9ns i serveis, la qual cosa porta autom\u00e0ticament a reduir el consum, per tant a un decreixement si no \u00e9s que aquest cam\u00ed propicia noves activitats i treball, i a un augment de la productivitat. D’entrada si Catalunya ha d’invertir en energies renovables i millora d’efici\u00e8ncia uns 5.050 milions d’euros li permetr\u00e0 estalviar-ne 4.800 milions en importaci\u00f3 de combustibles, cosa que significa que no hi haur\u00e0 p\u00e8rdua de riquesa i que alhora les inversions permetran crear nous llocs de treball.<\/p>\n
El m\u00f3n que s’albira davant nostre \u00e9s el d’una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3, el d’una economia de mercat basada en el carboni com a eix central i aix\u00f2 provoca angoixa, per\u00f2 alhora esperan\u00e7a de noves oportunitats pels joves. Cada vegada hi ha menys clima-esc\u00e8ptics, per\u00f2 aviat arribaran els que es resistiran a fer el canvi, a admetre que han de fer les coses de forma diferent. \u00c9s per aix\u00f2 que ara ens conv\u00e9 difondre un relat potent que permeti al pa\u00eds entendre la necessitat d’adaptar-se a un escenari diferent. I difondre un relat ambici\u00f3s implica necess\u00e0riament invertir en aquest tipus de pedagogia, per tant, posar-ho al pressupost de la Generalitat. I no miro ning\u00fa.<\/p>\n