{"id":1917,"date":"2020-01-26T09:14:18","date_gmt":"2020-01-26T08:14:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1917"},"modified":"2020-01-26T09:14:18","modified_gmt":"2020-01-26T08:14:18","slug":"exits-i-fracassos-de-la-gestio-del-temporal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1917","title":{"rendered":"\u00c8xits i fracassos de la gesti\u00f3 del temporal"},"content":{"rendered":"

L\u2019episodi de la tempesta Gl\u00f2ria ha afectat de forma notable el llevant catal\u00e0, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les illes. Aqu\u00ed les seves repercussions han afectat a tot el llevant, destrossant gran part de la costa. A l\u2019interior l\u2019episodi de pluges va afectar tot el que hi havia aig\u00fces avall del Montseny i del Pirineu Oriental.
\nFeia 15 dies que el model meteorol\u00f2gic GFS d\u2019Estats Units havia predit la irrupci\u00f3 d\u2019aire fred i la formaci\u00f3 d\u2019una depressi\u00f3 al Mediterrani que generaria una llevantada potent. No tenim massa experi\u00e8ncia en aquests tipus de fen\u00f2mens hivernals. Quan fa fred, es diu, no neva ni plou. Recordo aquesta discussi\u00f3 en l\u2019episodi de la nevada del 16 desembre de 2001, aquella que va agafar el conseller en cap Artur Mas<\/strong> inaugurant una discoteca de S\u00e1nchez Llibre. Aquell episodi tamb\u00e9 va ser semblant a aquest, amb una gota freda sobre nostre i una borrasca que va venir en direcci\u00f3 contr\u00e0ria, des d\u2019It\u00e0lia. Els episodis extrems s\u00f3n recurrents, de vegades c\u00edclics. L\u2019episodi d\u2019enguany va tenir lloc entre el 21 i el 23 de gener, el mes m\u00e9s sec per excel\u00b7l\u00e8ncia. Per\u00f2 es pot recordar f\u00e0cilment la gran nevada del 31 de gener de 1986 quan va nevar des del mar fins a Ulldeter, o la nevada de 7 i 8 de mar\u00e7 de 2010 que va col\u00b7lapsar les comarques de Girona. Pel que fa als aiguats, l\u2019episodi m\u00e9s greu va ser el de l\u2019any 1940, quan va ploure 1.000 litres\/m2 en 3 dies. No va quedar res al costat del riu des d\u2019Ulldeter fins l\u2019Estartit, des de la vall d\u2019en Bas fins Sant Pere Pescador. Diuen que el Fluvi\u00e0 i el Ter es van unir aquell 17 i 18 octubre 1940. Gaireb\u00e9 tots els ponts, centrals, canals i f\u00e0briques van patir els efectes d\u2019aquell aiguat del que ben aviat far\u00e0 80 anys.
\nEn definitiva, d\u2019episodis de pluja importants n\u2019hi ha de tant en tant. El 1970 va ser la \u00faltima gran inundaci\u00f3 de Girona, el 1971 van ploure 535 litres a Figueres, el 1982 hi va tornar a haver inundacions, el 1987 a port de la Selva van enregistrar 450 litres…
\nEls pantans de Sau i Susqueda es van idear per subministrar aigua potable a Barcelona, i alhora produir electricitat i laminar els aiguats del Ter. Hem constatat aquesta setmana que no han servit per aix\u00f2 \u00faltim, car l\u2019arribada d\u2019aigua als pantans va tenir dues puntes, una dimecres amb 1174 m3\/s i una segona amb 930 m3\/s. Entre el dimecres a les 4 mat\u00ed i dijous a les 19 van entrar als pantans 102 hm3. Els dos pantans tenien en aquell moment una capacitat per emmagatzemar 104 hm3 m\u00e9s. Els pantans es van emplenar amb molta rapidesa. L\u2019onada m\u00e0xima d\u2019aigua va tenir lloc dimecres a les 9 i dijous una segona a les 11 hores. Susqueda ja vessava dimecres a les 20 i no podia contenir la segona onada. Per tant, l\u2019episodi es va comportar com si no hi hagu\u00e9s hagut un pant\u00e0; tant entrava, tant sortia. Desembassant un 6% de la capacitat total de Sau i Susqueda abans de dimarts hagu\u00e9s estat suficient per aguantar la onada.
\nNo es pot acceptar que els responsables de l\u2019ACA diguin que van fer el que s\u2019havia de fer. Fa quinze dies ja sab\u00edem que venia un episodi greu. Divendres 17 els models meteorol\u00f2gics ECMWF i l\u2019ARPEGE deien que al Ripoll\u00e8s, a Osona i a la Garrotxa podrien caure 330 litres (han caigut 392 litres a Sant Pau). Per qu\u00e8 no es va comen\u00e7ar a desembassar llavors, quan encara el volum de Susqueda era del 71%? Perqu\u00e8 no es van creure la predicci\u00f3 i per la por a perdre aigua per alimentar la metr\u00f2poli. Aix\u00ed, si no ens creiem els models, de qu\u00e8 serveix la gesti\u00f3? No es pot traslladar tota la responsabilitat als pagesos de l\u2019Empord\u00e0, avisant-los que no han de construir o regar prop del Ter, i passar per alt que s\u2019ha ignorat un model meteorol\u00f2gic que predia amb precisi\u00f3 el que acabaria passant.
\nA banda de la discussi\u00f3 hidrol\u00f2gica, un altre debat que hem viscut aquests dies ha estat arran de la caiguda d\u2019una torre de 220 kV de REE que alimenta la subestaci\u00f3 de Jui\u00e0, el cor el\u00e8ctric del Giron\u00e8s i l\u2019Alt i Baix Empord\u00e0. Tal i com va passar durant la nevada del 1986, la caiguda d\u2019aquesta l\u00ednia va deixar sense electricitat les 3 comarques, uns 220.000 usuaris. La caiguda es va produir a les 6:45 i al cap de 10 minuts hi havia \u00e0rees de Girona que ja s\u2019alimentaven mitjan\u00e7ant la l\u00ednia de 110 kV que arriba a Salt des de Sant Celoni. A les 7:15, la l\u00ednia de 132 kV de Santa Llogaia a Olot ja tenia tensi\u00f3 des de la MAT, i al cap de dues hores Jui\u00e0 estava alimentada tamb\u00e9 a trav\u00e9s de la MAT. La caiguda de la torre fa uns anys hauria suposat una avaria de diversos dies, tal i com va passar el 1986. Enguany la sort va ser poder connectar amb la MAT provinent de Fran\u00e7a. Com que \u00e9s una alimentaci\u00f3 en corrent continu, l\u2019entrada no \u00e9s autom\u00e0tica i cal gestionar la connexi\u00f3, la qual cosa exigeix un petit temps d\u2019interrupci\u00f3. En aquest cas s\u00ed podem dir que la MAT ha suportat una avaria que hagu\u00e9s significat un greu problema per les comarques de Girona.
\nHem observat, doncs, un \u00e8xit i un frac\u00e0s. El treball de l\u2019ACA definint zones inundables i essent exigent amb els permisos que concedeix per limitar danys durant les inundacions \u00e9s un treball rigor\u00f3s i ben fet. Malauradament, la major part de les construccions ja s\u2019havien fet anteriorment, per\u00f2 en el futur els efectes s\u2019aniran corregint. Tot i aix\u00f2, la gesti\u00f3 dels embassaments no ha estat id\u00f2nia. La connexi\u00f3 de la MAT, en canvi, ha funcionat a la perfecci\u00f3.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t