Hem engegat l\u2019any 2020 a velocitat m\u00e0xima, de tal manera que sembla que durant les vacances de Nadal el pa\u00eds s\u2019hagi tensat encara m\u00e9s, absorbint energia que s\u2019ha alliberat la primera setmana de l\u2019any. El darrer episodi va ser divendres amb la inhabilitaci\u00f3 del MHP Quim Torra i el MHVP Oriol Junqueras per part de la JEC. Aquest fet ens ha perm\u00e8s constatar novament un dels grans problemes de la democr\u00e0cia espanyola: la tend\u00e8ncia ideol\u00f2gica dels alts tribunals espanyols, fenomen directament relacionat amb la manca de diversitat en la seva composici\u00f3. De fet, \u00e9s una mostra de la resist\u00e8ncia al canvi que ha demostrat l\u2019elit espanyola, entossudida a no cedir poder.
\nDes del principi de la organitzaci\u00f3 dels pobles, amb l\u2019arribada de l\u2019agricultura, es va observar la necessitat de creaci\u00f3 d\u2019un poder. Els primers pobles, cap a l\u2019any 8000 abans de Crist, tenien uns 500 habitants. Cap a l\u2019any 6500 a.C. hi havia una ciutat a Turquia que ja tenia 3.000 habitants, cosa que ja obligava a tenir una m\u00ednima organitzaci\u00f3. \u00c9s aix\u00ed com va n\u00e9ixer la protoescriptura, amb dibuixos d\u2019animals i coses. Va n\u00e9ixer la propietat privada que va ser objecte de transmissi\u00f3 a la descend\u00e8ncia i el culte als morts, propiciant el naixement dels sacerdots, que es van convertir en autoritats institucionals. La divisi\u00f3 del treball entre els homes que cultivaven els camps, els joves que vigilaven els ramats i les dones que treballaven a casa no deixava temps per a la tasca organitzativa i defensiva de la ciutat.
\nA Uruk, ciutat de Mesopot\u00e0mia, cap a l\u2019any 3000 a.C. es va inventar l\u2019escriptura. Els habitants d\u2019aquesta ciutat van buscar instintivament la guia dels sacerdots que deien tenir comunicaci\u00f3 directa amb els D\u00e9us i podien preguntar-los qu\u00e8 havien de fer. Aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer la ciutat-estat amb institucions centralitzades que decidien impostos i accions que afectaven a tota la poblaci\u00f3, essent recolzades per l\u2019\u00fas de la for\u00e7a. L\u2019auge de l\u2019estat va significar la p\u00e8rdua de llibertats per\u00f2 era al preu de l\u2019\u00e8xit en temps dif\u00edcils. El rei i el fara\u00f3 van ser les figures que van representar durant milers d\u2019anys, fins la revoluci\u00f3 francesa al 1789.
\nLa impremta i l\u2019alfabetitzaci\u00f3 van fer possible la publicaci\u00f3 de noves revistes que combinaven informaci\u00f3 amb cr\u00edtica social i cartes dels lectors, difonent les noves idees entre desenes de milers de lectors. Havia nascut la opini\u00f3 p\u00fablica. Kant va dir: \u201cAtreveix-te a saber! Tingues el coratge de fer servir el teu enteniment!\u201d. Aquell moviment no va agradar als reis de forma que a Gran Bretanya el van haver d\u2019aguantar, a Espanya el van poder silenciar, per\u00f2 Fran\u00e7a va haver d\u2019empresonar cada cert temps els cr\u00edtics il\u00b7lustrats i prohibir els seus llibres. Voltaire desafi\u00e0 el que anomenava \u201cla inf\u00e0mia\u201d, els privilegis de la esgl\u00e9sia i de la corona. El 1789 el rei Lluis XVI no podia pagar els deutes de la guerra americana i va demanar als nobles, clero i burgesos la imposici\u00f3 de nous impostos. La resposta va ser la Declaraci\u00f3 dels Drets Humans. Es va acabar aix\u00ed el poder dels reis i dels sacerdots que havia comen\u00e7at a Uruk gaireb\u00e9 5000 anys enrere.
\nLa revoluci\u00f3 francesa, el retorn del poder al poble, es va estendre arreu m\u00e9s o menys, tard o d\u2019hora. A Espanya la Inquisici\u00f3 va prohibir escriure i llegir textos cr\u00edtics, i aix\u00f2 va arribar fins al franquisme. La democr\u00e0cia va aportar a Espanya el sufragi universal, per\u00f2 no va acabar de democratitzar les institucions, primer amb un pes encara excessiu de l\u2019ex\u00e8rcit i l\u2019esgl\u00e9sia en les decisions pol\u00edtiques, i despr\u00e9s amb el control de la c\u00fapula judicial per part de col\u00b7lectius amb tend\u00e8ncia a la ideologia autorit\u00e0ria. Aquest control finalment tamb\u00e9 ha arribat als mitjans de comunicaci\u00f3 de la capital.
\nEl problema entre Catalunya i Espanya \u00e9s un problema d\u2019inclusivitat, d\u2019acceptar que certes formes de veure el m\u00f3n han d\u2019inserir-se en la pol\u00edtica espanyola. Negar-se a acceptar la modernitzaci\u00f3 de les estructures d\u2019estat per tal de mantenir el control econ\u00f2mic i l\u2019estatus quo de Madrid deixa nom\u00e9s un cam\u00ed possible, com mostra la hist\u00f2ria: el del trencament i la revoluci\u00f3. Durant la transici\u00f3 del 78 no es va poder fer aquesta ruptura i aix\u00ed \u00e9s com es va perpetuar que les idees autorit\u00e0ries i de la Inquisici\u00f3 continuessin.
\nLa hist\u00f2ria tamb\u00e9 ensenya que, quan un govern o rei no agradava, es derogava i es feia fora, sovint de forma violenta. Ara no estem en aquesta situaci\u00f3, per\u00f2 no hi ha massa sortides al conflicte actual: o els que ens sentim a disgust marxem, m\u00e9s o menys lluny, o els que romanen involucionistes queden apartats.
\nEl proc\u00e9s ha fet veure que els pol\u00edtics centralistes tenen controlat els aparells de l\u2019estat, sobretot el judicial, amb el que recondueixen qualsevol desviaci\u00f3 que es dirigeixi fora del control autoritari. El PSOE ha estat part\u00edcip d\u2019aquesta involuci\u00f3 fent el joc a la dreta autorit\u00e0ria, sobretot des de l\u2019arribada de Jos\u00e9 M. Aznar el 2000 al govern amb majoria absoluta. Per resoldre aquest problema faltaria un PSOE conven\u00e7ut d\u2019aquesta involuci\u00f3 en conxorxa amb els partits de la perif\u00e8ria espanyola, generant una for\u00e7a centr\u00edfuga que compensi la centr\u00edpeta madrilenya. Jordi Pujol ho va intentar, Pasqual Maragall tamb\u00e9… per qu\u00e8 ara hauria de ser diferent?
\nPodem investir Pedro S\u00e1nchez fent-li veure la involuci\u00f3, per\u00f2, si la reforma judicial no es realitza, el primer pressupost ja no l\u2019hauria de passar i caldria deixar Espanya en crisi de govern permanent. Nom\u00e9s un trencament, encara que sigui petit, pot ser la soluci\u00f3: cal fer la revoluci\u00f3 i treure la \u201cinf\u00e0mia\u201d del poder.<\/p>\n