La sent\u00e8ncia del Tribunal de Just\u00edcia de la UE de Luxemburg obre una via tremendament interessant en la pol\u00edtica catalana, espanyola i europea: la sobirania judicial. Fins ara el poder pol\u00edtic venia expressat a les constitucions que emanen del poble, essent aquesta sobirania la que passa per sobre de tot. D’aqu\u00ed el debat sobre si la sobirania de la sortida de Catalunya recau en una constituci\u00f3 existent o en un grup de ciutadans que entenen que s\u00f3n sobirans. D’aqu\u00ed tamb\u00e9 la observaci\u00f3 que la just\u00edcia pot interpretar i fer les trampes processals que convinguin per justificar la sobirania de la constituci\u00f3 a la que serveixen. Hem escoltat i vist que qualsevol cosa \u00e9s admesa en tant que serveixi per garantir la unitat d’Espanya.<\/p>\n
Doncs no. Aquesta setmana hem apr\u00e8s que la sobirania ja no \u00e9s exclusiva d’Espanya, que aquest pa\u00eds l’ha compartit amb Europa i tamb\u00e9 amb organismes internacionals com l’ONU. I aix\u00f2 sembla que no es vol admetre: la just\u00edcia espanyola continua actuant com en una autarquia judicial, obviant les institucions exteriors on ens hem integrat en els \u00faltims 40 anys.<\/p>\n
El m\u00f3n va fent un cam\u00ed per homologar un denominador com\u00fa en drets humans. Uns ho van fer a partir de revolucions. Els anglesos amb la seva revoluci\u00f3 gloriosa, els francesos amb la seva revoluci\u00f3 francesa, per\u00f2 altres han fet (o estan fent) el cam\u00ed m\u00e9s lentament. Un exemple que tots coneixem \u00e9s el del reconeixement dels drets dels negres al Sud d’Estats Units. Despr\u00e9s de la guerra civil americana les lleis que suprimien els drets civils dels negres van ser abolides, per\u00f2 no en la seva pr\u00e0ctica, at\u00e8s que quedaven encara lleis que impedien votar als analfabets (nom\u00e9s els negres), tenir escoles decents, o estar en certs espais p\u00fablics. Va ser el fam\u00f3s acte de Rosa Parks l’1 de desembre de 1955, seient en l’espai reservat als blancs en un autob\u00fas, el que va engegar el canvi. Seria la intervenci\u00f3 del Tribunal Suprem d’Estats Units, una inst\u00e0ncia superior a la legislaci\u00f3 dels estats d’Alabama, Luisiana i Misisipi, la que va obligar a declarar la il\u00b7legalitat del conjunt de pr\u00e0ctiques i lleis segregacionistes amb la llei de drets civils de 1964. \u00c9s un exemple de com un \u00f2rgan de just\u00edcia superior interv\u00e9 per sobre les pretensions d’una just\u00edcia que es creu sobirana. La mateixa cosa passa amb les intervencions dels \u00f2rgans de l’ONU, fent modificar certes sent\u00e8ncies que, a la fi, creen jurisprud\u00e8ncia.<\/p>\n
A Europa no tenim una constituci\u00f3 com la nord-americana, per\u00f2 s\u00ed que hi ha una l\u00f2gica comuna i una jurisprud\u00e8ncia que es va elaborant a mesura que passen els anys. El Tribunal de la UE de Luxemburg i el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg vetllen per fer m\u00e9s uniforme la l\u00f2gica judicial i els drets de les persones. A poc a poc, amb els recursos que es produeixen dins cada estat, aquesta doctrina judicial anir\u00e0 canviant la manera de fer de certs pa\u00efsos, fet que sembla que a Espanya no es vulgui acceptar, acostumats a manegar les lleis a la seva manera. Recordo com els fiscals de Catalunya van dir que el cas del proc\u00e9s no era penal i com van ser for\u00e7ats pel fiscal de Madrid a acceptar que s\u00ed que ho era. Veurem d’aqu\u00ed uns anys, despr\u00e9s de tenir empresonats anys els pol\u00edtics catalans, i pretendre l’escarment, com el Tribunal d’Estrasburg determinar\u00e0 que s’han vulnerat els drets dels presos pol\u00edtics.<\/p>\n
El cas d’Espanya \u00e9s greu perqu\u00e8 obeeix a un cas extrem d’extracci\u00f3 econ\u00f2mica: una elit dominant exerceix el seu poder controlant tot l’aparell de l’estat, des dels jutges, als funcionaris, als pol\u00edtics i als mitjans de comunicaci\u00f3. D’aquesta manera perpetuen el seu poder, concentrat cada vegada m\u00e9s a Madrid, xuclant l’Espanya interior i espoliant el llevant espanyol. Espanya exerceix una mena d’apartheid econ\u00f2mic amb les pimes catalanes des del punt de vista de l’ofec econ\u00f2mic, deixant de retornar una part substancial dels impostos i evitant invertir en infraestructures, empobrint aix\u00ed el territori. Aquest apartheid, la sensaci\u00f3 de menyspreu continuat, \u00e9s el que ha originat el cam\u00ed de la independ\u00e8ncia de molta gent. La reversi\u00f3 a aquest cam\u00ed \u00e9s molt dif\u00edcil si no es desmunta el model extractiu, l’elecci\u00f3 de la c\u00fapula judicial de forma diferent, si no s’introdueixen mitjans de comunicaci\u00f3 m\u00e9s plurals, si no es canvia el model radial i egoc\u00e8ntric de Madrid, en fi, si no es fa una revoluci\u00f3 com cal. El 78 no es va trencar amb el r\u00e8gim anterior i aquest ha retornat poc a poc a partir del 2000 amb la intervenci\u00f3 i el control dels jutges del Tribunal Constitucional, l’Audi\u00e8ncia Nacional i el Tribunal Suprem.<\/p>\n
Per tant, benvinguda sigui la sent\u00e8ncia del Tribunal de Luxemburg perqu\u00e8 obre la porta per veure que les coses poden fer-se diferent de com es fan, mostra al poder central que no van sols impunement, que si volen continuar amb la seva autarquia judicial hauran de sortir d’Europa, cosa que a mi em sembla b\u00e9, perqu\u00e8 Catalunya hi continuar\u00e0 enganxada. Pot ser un moment transcendental pel fet que mostra al m\u00f3n que els europeus som els catalans, que qui mira el futur amb modernitat s\u00f3n els catalans, mentre que l’acci\u00f3 oficial d’Espanya est\u00e0 ancorada en els segles passats. Catalunya no pot ser arrossegada per una manera de fer absolutista d’Espanya que prov\u00e9 dels Reis Cat\u00f2lics i ha continuat fins el model extractiu d’avui. Deixar el r\u00f2ssec ha de ser l’objectiu m\u00e9s clar que hem de mantenir els catalans, sigui quina sigui la f\u00f3rmula per fer-ho. Ara, pals als jutges del Suprem, de l’Audi\u00e8ncia i del Constitucional. \u00c9s el que toca.<\/p>\n