Aquesta setmana ha estat especialment activa des del punt de vista de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Dimecres vaig assistir al Parlament per la convalidaci\u00f3 del decret d’impuls a les energies renovables, que fins al mat\u00ed del mateix dimecres no estava clar que s’aprovaria. Un parell de dies m\u00e9s tard, divendres, vaig tenir l’oportunitat de viatjar a Madrid per presentar a la COP 25 les millores en sostenibilitat aplicada a la fabricaci\u00f3 de paper que hem pogut emprendre a l’\u00e0mbit professional. Per\u00f2, sobretot, vaig insistir en la necessitat de treballar b\u00e9 el relat durant la transici\u00f3 clim\u00e0tica.
\nTenim prou coneixement per avan\u00e7ar en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic: sabem que una taxa sobre el carboni obliga l’economia a fer els deures i a aplicar la tecnologia i usos m\u00e9s adients per rebaixar les emissions de CO2. Ho sabem, ho constatem, i tanmateix no avancem. La cimera del COP 25 de Madrid ser\u00e0 un frac\u00e0s en el sentit que es revalida que estem empantanegats negociant quantes emissions reduir\u00e0 cada pa\u00eds, mirant de no perdre massa competitivitat mentre es fa la reducci\u00f3. Cada pa\u00eds mira de re\u00fcll l’altre, a veure qui surt m\u00e9s beneficiat de l’acord. I mentre aix\u00f2 passa, observem com les grans empreses fan un \u00fas nefast, engany\u00f3s, de la publicitat sobre les reduccions que pensen fer quan siguin grans. Ens ha enva\u00eft la publicitat fake, fent veure que les empreses s\u00f3n verdes quan encara s\u00f3n les m\u00e9s contaminants.
\nNo anem b\u00e9 per aquest cam\u00ed. Ens cal canviar la manera de fer i ser m\u00e9s pr\u00e0ctics, cal posar en valor el que s’est\u00e0 fent en la bona direcci\u00f3 i emp\u00e8nyer la societat a fer m\u00e9s en aquesta traject\u00f2ria. Per aix\u00f2 el meu missatge en les dues trobades va ser que el que \u00e9s urgent ara \u00e9s treballar en el relat. Per fer-ho veure, els vaig explicar el cas de la Maria i el d’en Marc, una an\u00e8cdota professional que em trobo sovint. A la nostra empresa fabriquem una caixa de cartr\u00f3 que cont\u00e9 12 rotlles de paper higi\u00e8nic de 80 metres cadascun, 960 metres en total. La caixa \u00e9s petita i cont\u00e9 la mateixa quantitat que la bossa de pl\u00e0stic de 48 rotlles de 20 metres que es ven a la majoria de grans superf\u00edcies. No som capa\u00e7os que les grans superf\u00edcies comprin la idea perqu\u00e8 el seu comprador tipus, la senyora Maria (nom que ells mateixos fan servir sovint per descriure el seu client protot\u00edpic) entengui el producte, doni valor a la sostenibilitat o a la compra responsable. Com que el producte \u00e9s disruptor i no va embolicat en pl\u00e0stic, la senyora Maria no l’ent\u00e9n, i la gran superf\u00edcie no vol arriscar-se a prendre cap mesura pedag\u00f2gica explicant els avantatges d’un producte respecte un altre. A l’altre costat hi tenim l’e-commerce, que va ser on vam enviar el producte. All\u00e0 hi compra en Marc, un jove que ent\u00e9n que la sostenibilitat \u00e9s b\u00e0sica si vol vetllar pel seu futur i no t\u00e9 cap inconvenient a comprar per internet.
\nLa conclusi\u00f3 d’aquesta experi\u00e8ncia \u00e9s que no convencerem la senyora Maria si no treballem en el conjunt de la societat un relat general, on tots fem pedagogia del que cal fer per superar la situaci\u00f3. El repte \u00e9s fer el moviment global, que afecti a tothom, car el que cal \u00e9s canviar els usos i les maneres de fer, i per aix\u00f2 \u00e9s necessari crear primer una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva transversal. Durant la visita a l’exposici\u00f3 de la COP 25 vaig explicar el nostre cas a la ministra Reyes Maroto: Miri ministra, li vaig dir, ho podem fer, nom\u00e9s cal que l’administraci\u00f3 engegui un relat intens que convenci la gent, un relat que ha de ser exemplaritzant, comen\u00e7ant perqu\u00e8 sigui l’administraci\u00f3 la que faci els deures, expliqui quines emissions t\u00e9 l’edifici del Ministeri, com les va reduint i com compra els seus productes i serveis amb l’ull posat en les emissions, exigint que tinguin certificaci\u00f3 de carboni.
\nAquest \u00e9s el punt a resoldre en aquest moment. Tenim projectes per executar, el m\u00f3n t\u00e9 el finan\u00e7ament preparat per fer-ho (45 bilions en plans de pensions) i nom\u00e9s ens cal superar les barreres mentals i d’interessos que frenen el cam\u00ed. En el meu sector la CEPI, la patronal europea de paper i cartr\u00f3, est\u00e0 en desacord amb l’aranzel de carboni perqu\u00e8, diuen, Europa exporta molt m\u00e9s que no pas importa, i l’aranzel perjudica les exportacions, sense veure que, quan la taxa de CO2 sigui alta, la ind\u00fastria local no podr\u00e0 competir amb la de fora Europa. Barreres i barreres: tothom est\u00e0 agafat a la seva situaci\u00f3 de confort i no vol canviar.
\nL’\u00fanica cosa que haur\u00e0 servit la COP 25 \u00e9s perqu\u00e8 el tema entri d’una vegada a Espanya. Anant per Madrid un t\u00e9 la sensaci\u00f3 que ens trobem en un pa\u00eds que ja ha fet els deures, quan encara no n’ha fet ni un. Ara hem aconseguit que la senyora Maria hagi sentit a dir vagament que hi ha un canvi clim\u00e0tic i que cal fer coses per mitigar-lo, per\u00f2 hem de continuar fent-li veure que ella tamb\u00e9 \u00e9s essencial, que ha de participar en el moviment comprant productes i fent coses que ajudin a abaixar les emissions de carboni.
\nTenir les administracions fent una activitat exemplificadora facilitaria que les grans corporacions amb pr\u00e0ctiques de responsabilitat corporativa tamb\u00e9 ho fessin, i finalment ser\u00e0 el consumidor dom\u00e8stic qui entrar\u00e0 en la din\u00e0mica. Per\u00f2 la que primer ha de comen\u00e7ar \u00e9s l’administraci\u00f3 de Madrid, la de Barcelona i els ajuntaments. El canvi clim\u00e0tic no es resol amb una COP de quinze dies, continua tot l’any.<\/p>\n