Aquesta setmana, dimecres 11, la Uni\u00f3 Europea far\u00e0 p\u00fablic al COP25 el seu full de ruta pel canvi clim\u00e0tic. Arran de les primeres declaracions de la presidenta de la Comissi\u00f3 Europea Ursula von der Leyen i del vicepresident primer Frans Timmermans, encarregat del Green Deal d’Europa, sabem que l’aposta europea per liderar el cam\u00ed cap el canvi clim\u00e0tic \u00e9s molt important. Per primera vegada, pregunten: sabeu quin \u00e9s el cost d’augmentar els morts per mala qualitat de l’aire de 400.000 persones a un mili\u00f3? Quin \u00e9s el cost pel llevant ib\u00e8ric de passar de tenir una gota freda cada 15 anys a tenir-ne una cada cinc mesos? Quin \u00e9s el cost de la p\u00e8rdua de collites cada any per exc\u00e9s de calor? Quin \u00e9s el cost de perdre cabal als rius i disminuir l’aigua disponible per a l’activitat humana?
\nLa presidenta Ursula von der Leyen explica que el Green Deal \u00e9s la nova estrat\u00e8gia europea pel creixement, reduint emissions i creant llocs de treball amb 1 bili\u00f3 d’euros en inversi\u00f3, investigaci\u00f3, innovaci\u00f3 i noves tecnologies ecol\u00f2giques. El mes de mar\u00e7 proposar\u00e0 una llei pel clima, estenent la taxa de carboni a tots els sectors, fet que implicar\u00e0 protegir les fronteres per evitar que la producci\u00f3 m\u00e9s consumidora d’energia marxi de l’espai econ\u00f2mic europeu.
\nQu\u00e8 \u00e9s el Carbon Border Tax, o l’aranzel de carboni? \u00c9s un aranzel que es posaria als productes importats de forma que igualin el cost de la taxa de carboni que contenen els productes fabricats a Europa. Aix\u00f2 evitaria el despla\u00e7ament d’empreses fora Europa i ajudaria a impulsar la mateixa pol\u00edtica a altres pa\u00efsos reticents a fer el canvi. \u00c9s evident que hi ha nombrosos frens legals per implantar-la, sobretot pel que fa a la organitzaci\u00f3 internacional de comer\u00e7.
\nPer entendre aquesta necessitat exposar\u00e9 els principals fluxos d’entrada de CO2 a Europa. En primer lloc l’entrada de combustibles: el gas de R\u00fassia entra a Europa en quantitat de 1.023 Gt CO2, el petroli d’Orient Mitj\u00e0 aporta 700 Gt CO2, el gas de Noruega entra 346 Gt CO2, el petroli centre afric\u00e0 entra 265 Gt CO2, i altres productes venen de Xina amb 343 Gt CO2, de centre \u00c0sia amb 275 Gt CO2 i d’Estats Units amb 254 Gt CO2. Sumats fan 3.206 Gt CO2 en forma de mat\u00e8ries primeres. A aix\u00f2 hi hem d’afegir les emissions que importem amb els productes acabats: de la Xina importem 380 Gt CO2, de R\u00fassia 163 Gt CO2, de la \u00cdndia 165 Gt CO2, de Turquia 120 Gt CO2, d’orient occidental 89 Gt CO2 i d’Estats Units 186 Gt CO2. Europa exporta a Estats Units per valor 120 de Gt CO2. El saldo dels productes \u00e9s que Europa importa CO2 per valor de 983 Gt CO2 que, sumades als combustibles, fan 4.189 Gt CO2.
\nAbaixar les emissions, doncs, no \u00e9s nom\u00e9s una tasca de substituir els combustibles f\u00f2ssils, sin\u00f3 tamb\u00e9 evitar que la importaci\u00f3 de b\u00e9ns incorpori m\u00e9s i m\u00e9s CO2. Per entendre-ho millor, explicar\u00e9 el cas exacte del paper higi\u00e8nic, que conec al detall.
\nEn el m\u00f3n industrial es coneixen les millors t\u00e8cniques disponibles (MTD) com la tecnologia que cal aplicar en cada moment. Avui en la fabricaci\u00f3 de paper higi\u00e8nic la MTD diu que es necessiten 2 kWh\/kg de paper en forma de calor i 1 kWh\/kg de paper en forma el\u00e8ctrica. A Xina fan servir carb\u00f3 com a combustible en les calderes de vapor, mentre que a Europa es fa servir gas natural (i ara nosaltres biomassa). L’electricitat a Europa \u00e9s un mix nuclear, renovable i gas natural, essent el carb\u00f3 expulsat en aquests moments de la generaci\u00f3. A la Xina \u00e9s majorit\u00e0riament carb\u00f3. Aix\u00f2 fa que en energia el paper higi\u00e8nic fabricat a la Xina tingui un cost de 83 \u20ac\/t, mentre que a Europa sigui de 133 \u20ac\/t. Si la taxa de carboni actual puja de 25 a 50 \u20ac\/t CO2, cosa que esperem en els propers anys, el cost energ\u00e8tic a Europa ser\u00e0 de 145 \u20ac\/t, una difer\u00e8ncia de 62 \u20ac\/t amb la Xina, un 7% sobre el cost total del producte que deixa la ind\u00fastria europea en mala condici\u00f3 dintre Europa i en el mercat internacional.
\nPer\u00f2 si ara ho raonem en termes d’emissions, la cosa encara est\u00e0 m\u00e9s clara. A Europa la fabricaci\u00f3 de paper higi\u00e8nic emet uns 1.138 kg CO2\/tona de paper. El paper que ve de la Xina emet 2.277 kg CO2\/t i el nostre producte Nature cont\u00e9 383 kg CO2\/t. Queda clar que l’aplicaci\u00f3 d’una taxa de carboni intensa sense aranzel augmenta la competitivitat del paper xin\u00e8s que alhora augmenta de forma exagerada la importaci\u00f3 de carboni.
\nUn dels problemes que t\u00e9 la UE \u00e9s com fer el c\u00e0lcul de les emissions de cada producte per posar-hi la taxa. Com que t\u00e9 els valors MDT pot aplicar el cost d’Europa per les emissions europees, per exemple 25 \u20ac\/t CO2 per l’emissi\u00f3 europea de 1.138 kg CO2\/t als productes que venen de la Xina. Aix\u00f2 afegiria una taxa a la importaci\u00f3 de 28,5 \u20ac\/t paper. Per\u00f2 si el c\u00e0lcul es fa amb les emissions reals de la Xina, la taxa hauria de ser de 57 \u20ac\/t paper, molt a prop dels 50 \u20ac\/t de la difer\u00e8ncia de costos de paper que hi ha actualment.
\nDesenvolupar l’aranzel de carboni \u00e9s clau en la lluita del canvi clim\u00e0tic i permetr\u00e0 que la taxa pugui ser intensa, anant dels 25 \u20ac\/t CO2 fins a 100 \u20ac\/t CO2 o m\u00e9s, depenent del cost de l’\u00faltima tecnologia a desenvolupar; per exemple el gas renovable avui necessitaria una taxa de carboni de 400 \u20ac\/t CO2 per poder ser competitiu.
\nEuropa lidera el canvi clim\u00e0tic i ha d’actuar de forma valenta. Aquesta setmana, doncs, estarem expectants al que es digui a Madrid.<\/p>\n