Article al Diari Ara.
\nEl passat dia 29 el company enginyer Xavier Roig escrivia en aquestes p\u00e0gines un article on deia que la demag\u00f2gia \u00e9s insostenible. T\u00e9 tota la ra\u00f3 del m\u00f3n. \u00c9s insostenible la demag\u00f2gia, la ignor\u00e0ncia, l\u2019especulaci\u00f3 i la mentida, per dir uns quants conceptes que no deixen prosperar el b\u00e9 com\u00fa. En el seu article, Roig desgrana uns quants aspectes del cam\u00ed a la transici\u00f3 energ\u00e8tica, com el cotxe el\u00e8ctric i la biomassa, per acabar concloent que la informaci\u00f3 que es dona \u00e9s falsa i per tant demag\u00f2gica.<\/p>\n
La transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s tota una revoluci\u00f3, per la qual cosa el primer que cal fer \u00e9s relat i pedagogia, explicar per qu\u00e8 hem de fer segons quines coses i com les farem. \u00c9s evident, veient l\u2019article esmentat, que tot aix\u00f2 no s\u2019ha fet i que el cam\u00ed ser\u00e0 llarg. Per aix\u00f2 el debat \u00e9s important i b\u00e0sic per anar clarificant el cam\u00ed.<\/p>\n
Dilluns va comen\u00e7ar la COP25 a Madrid i la Comissi\u00f3 Europea va iniciar el seu mandat. \u00c9s una bona ocasi\u00f3 per entendre cap on aniran les coses, tot i que de mesures concretes ning\u00fa en parla. Per aix\u00f2 m\u2019agrada parlar-ne a mi, entre altres motius perqu\u00e8 \u00e9s el que m\u2019agrada aplicar a la feina i a la meva vida quotidiana.<\/p>\n
A la UE s\u2019ha comprovat que una taxa al CO2 intensa modifica les emissions de carboni<\/p>\n
El full de ruta per fer la transici\u00f3 a Catalunya d’unes emissions de 45 gigatones (Gt) de CO2 a 31 Gt de CO2 passa per incorporar l\u2019any 2030 m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de cotxes el\u00e8ctrics o h\u00edbrids endollables, per implantar 780.000 punts de c\u00e0rrega el\u00e8ctrics, per estendre la biomassa a la ind\u00fastria com a font principal de calor, per reformar energ\u00e8ticament 50.000 habitatges cada any, per introduir la metanitzaci\u00f3 de residus agr\u00edcoles, per instal\u00b7lar fins a 10.000 MW en autoconsum fotovoltaic, per implantar 7.500 MW d\u2019energia e\u00f2lica, i per exigir l\u2019etiquetatge de tots els productes i serveis que es produeixin al pa\u00eds i que compri l\u2019administraci\u00f3 catalana. Per fer tot aix\u00f2 primer necessitem que l\u2019administraci\u00f3 catalana es posi al capdavant, fent el relat, i que prediqui amb l\u2019exemple calculant les emissions dels seus immobles, invertint per disminuir-les i comprant b\u00e9ns i serveis certificats amb baixa emissi\u00f3 de carboni.<\/p>\n
A Espanya generem actualment el 37% de l\u2019electricitat de forma renovable. Les p\u00e8rdues de transport i de transformaci\u00f3 oscil\u00b7len entre el 8% i el 10%. Un cotxe di\u00e8sel amb un consum mitj\u00e0 de 5 l \/ 100 km t\u00e9 un consum energ\u00e8tic de 48 kWh \/ 100 km. Un cotxe el\u00e8ctric amb un consum de 16 kWh \/ 100 km t\u00e9 un consum d\u2019energia prim\u00e0ria, descomptant la inefici\u00e8ncia el\u00e8ctrica, de 34 kWh \/ 100 km. Per tant, el consum del cotxe el\u00e8ctric \u00e9s inferior (34 kWh versus 48 kWh). I avui dia, sempre en el camp dels autom\u00f2bils, les efici\u00e8ncies en relaci\u00f3 a la generaci\u00f3 de CO2 s\u00f3n semblants. Per\u00f2 l\u2019any vinent, i durant tots els anys que seguiran, aquesta comparaci\u00f3 es veur\u00e0 cada vegada m\u00e9s decantada cap al cotxe el\u00e8ctric. El mateix que diem del di\u00e8sel es pot dir en relaci\u00f3 a la gasolina.<\/p>\n
A Catalunya, actualment, dels boscos s’extrauen 400.000 tones de biomassa, d\u2019un potencial m\u00e0xim d’1.200.000 tones, amb un creixement del 2% anual. La demanda industrial que es podria cobrir amb biomassa avui \u00e9s de 7.325 GWh (que ara surt del gas natural), que equivaldrien a 2.400.000 tones de biomassa, el doble del potencial de Catalunya i que es podria nodrir m\u00e9s endavant de regions ve\u00efnes, com l’Arag\u00f3.<\/p>\n
Fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00e9s un canvi cultural que nom\u00e9s ser\u00e0 possible si li donem un sistema circulatori: la taxa de CO2. Avui hi ha sis sectors industrials a l\u2019economia on les empreses estan subjectes a l’obligaci\u00f3 de comprar drets d’emissions de CO2 quan els en faltin: ciment, acer, qu\u00edmica, paper, vidre i energia el\u00e8ctrica, que suposen el 46% de les emissions d\u2019Europa. Aquests sectors han vist com el fet que el preu del CO2 hagi passat de 5 \u20ac\/tCO2equ a 25 \u20ac\/tCO2equ (perqu\u00e8 la UE traur\u00e0 drets del mercat) ha modificat la generaci\u00f3 en carb\u00f3, perqu\u00e8 les centrals han perdut competitivitat, i ha impulsat moltes empreses d\u2019aquests sectors a fer les coses de forma diferent. A la UE s\u2019ha comprovat que una taxa al CO2 intensa modifica les emissions de carboni. Per aix\u00f2 la Comissi\u00f3 Europea anunciar\u00e0 el dia 11 la creaci\u00f3 d\u2019una carbon border tax, un aranzel per protegir l\u2019economia europea despr\u00e9s de la implantaci\u00f3 d’una taxa al CO2 intensa. A m\u00e9s d\u2019intensa, la taxa ha de ser universal \u2013ha d’afectar tothom\u2013; progressiva \u2013sabent que arribar\u00e0 a 100 \u20ac\/tCO2equ o m\u00e9s\u2013; fiscalment neutra \u2013ha de retornar l\u2019import a l\u2019economia per no augmentar la pressi\u00f3 fiscal\u2013; socialment justa \u2013ha de protegir els que no puguin invertir en l\u2019adaptaci\u00f3\u2013; transparent \u2013s’ha d’evitar que l\u2019administraci\u00f3 desvi\u00ef els imports a altres conceptes\u2013, i amb protecci\u00f3 aranzel\u00e0ria.<\/p>\n
Costar\u00e0 molt moure la gent de la seva posici\u00f3 de confort, perqu\u00e8 el canvi afecta tothom, no deixar\u00e0 ning\u00fa sense afectar i el perill de caure en injust\u00edcies \u00e9s molt gran. Per aix\u00f2 es necessita m\u00e9s que mai fer el debat.<\/p>\n
La pol\u00e8mica no t\u00e9 res de demag\u00f2gica. Ens ve una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 econ\u00f2mica, cultural i social, i m\u00e9s val anar-la acceptant si no volem perdre massa oportunitats com a societat.<\/p>\n