Aquest any 2019 s’est\u00e0 obrint un escenari nou en el m\u00f3n de l’energia. El preu dels equipaments renovables baixen any a any fins arribar a un punt que competeixen amb difer\u00e8ncia amb la generaci\u00f3 convencional. L’energia nuclear, si vol complir les reglamentacions de seguretat actuals, no sap produir a costos inferiors a 120 ?\/MWh. Les centrals de carb\u00f3 han mort en no poder assumir el cost de la taxa de CO2, i les centrals de gas de cicle combinat i la cogeneraci\u00f3 quedaran a expenses de produir durant els forats que deixin les renovables quan no faci sol, ni vent, ni hi hagi prou aigua per turbinar.<\/p>\n
Heus aqu\u00ed que aquesta expectativa ha portat molts promotors a preparar projectes per a parcs fotovoltaics i e\u00f2lics i a demanar un punt de connexi\u00f3 a la xarxa, sigui a REE pels grans parcs, sigui a les companyies distribu\u00efdores pels petits. Per fer-ho, han de dipositar una fian\u00e7a de 40 ?\/kW que perdran en cas de no fer el projecte. Per\u00f2 \u00e9s igual: els promotors s’han llen\u00e7at a presentar projectes per aix\u00ed tenir una cartera per poder vendre a companyies que ho tinguin clar. El resultat \u00e9s que actualment hi ha projectes d’energia e\u00f2lica amb una pot\u00e8ncia de 46,7 GW instal\u00b7lats i amb permisos de connexi\u00f3. Pel que fa a l’energia solar, la pot\u00e8ncia instal\u00b7lada i la concedida amb permisos \u00e9s de 72,8 GW! Un desprop\u00f2sit, propi d’una gran bombolla.<\/p>\n
Est\u00e0 clar que, amb una demanda punta a Espanya de prop de 40 GW, tanta pot\u00e8ncia no hi cabr\u00e0 i l’efecte que tindr\u00e0 ser\u00e0 el de vendre a preus marginals, molt per sota dels costos de capital. Em diuen que ara caldr\u00e0 que els generadors el\u00e8ctrics vagin a les empreses a establir contractes de venda per poder col\u00b7locar aquesta pot\u00e8ncia excessiva. Per dir-ho d’una altra manera, les grans companyies faran paquets per vendre l’electricitat durant tot l’any de forma que puguin encabir-hi l’energia renovable a preu raonable. Per\u00f2 finalment ser\u00e0 el mercat el que definir\u00e0 el preu a cada hora.<\/p>\n
Vinc insistint en l’\u00faltim any que s’obre una gran oportunitat per al consumidor, sobretot per a la ind\u00fastria catalana. El nou escenari fa possible una major electrificaci\u00f3 de la ind\u00fastria, suplint l’\u00fas de gas per electricitat. Des de l’any 2017, quan a la nostra ind\u00fastria vam posar en marxa la caldera de biomassa (era la setena caldera de la producci\u00f3 de vapor) ja vam entreveure que la caldera n\u00famero 8 seria el\u00e8ctrica. Des que la taxa de CO2 ha assolit al preu de 25 ?\/tCO2, el preu del vapor generat ha passat de 29,5 ?\/MWh fins a 35 ?\/MWh. Doncs b\u00e9, les previsions per a l’any 2021 s\u00f3n que el preu del CO2 en el mercat pugi a 50 ?\/tCO2, fet que portar\u00e0 a un augment del cost del vapor generat a 40,5 ?\/MWh. Amb el nou escenari renovable pot passar que els preus de l’electricitat a mercat tinguin valors inferiors a 35 ?\/MWh, fins i tot de 26 ?\/MWh. Amb aquests preus l’electricitat esdevindr\u00e0 competitiva amb el gas, i permetr\u00e0 generar vapor el\u00e8ctricament. Aquesta operaci\u00f3 es far\u00e0 de forma autom\u00e0tica, quan el preu de mercat sigui inferior a un valor. At\u00e8s que la demanda de calor industrial a Catalunya \u00e9s d’aproximadament 1 GW, la ind\u00fastria catalana pot ser una pe\u00e7a clau per equilibrar un sistema el\u00e8ctric amb grans excedents.<\/p>\n
A partir d’aquest escenari ja podem detectar que a Espanya tindrem aproximadament unes 2.100 hores e\u00f2liques i unes 1.400 m\u00e9s de solars a preu baix, en total unes 3.500 hores que la ind\u00fastria haur\u00e0 d’aprofitar essent m\u00e9s flexible, fent-se el\u00e8ctrica en aquestes hores i deixant de ser-ho a la resta. Els horaris vall i punta canviaran, ja no seran for\u00e7osament a la nit, sin\u00f3 quan hi hagi m\u00e9s generaci\u00f3 solar i e\u00f2lica. Per la qual cosa aquesta flexibilitat s’haur\u00e0 d’automatitzar, connectant la caldera el\u00e8ctrica quan el preu sigui l’adient.<\/p>\n
Per entendre l’abast de la situaci\u00f3, en el sistema de la nostra empresa, normalment som exportadors de 6,2 MW d’electricitat i consumidors de -31,1 MW de gas. En la nova situaci\u00f3 excedent renovable el canvi podria ser a 0 MW de gas i una demanda d’electricitat de -18,8 MW, \u00e9s a dir, una difer\u00e8ncia entre els dos escenaris des de +6,2 a -18,8 sigui de -25 MW el\u00e8ctrics que passar\u00edem a consumir de la xarxa. Aquest exemple serveix per explicar com la millor pol\u00edtica \u00e9s la de fer la demanda flexible per ajudar al sistema el\u00e8ctric, com de necess\u00e0ria \u00e9s la taxa de carboni que permeti fer el canvi de tecnologia i com es presenta una gran oportunitat per a la ind\u00fastria catalana, obtenint ofertes energ\u00e8tiques a baix preu. Si el sistema el\u00e8ctric ha d’emmagatzemar una energia semblant per laminar l’exc\u00e9s d’energia renovable necessitaria una inversi\u00f3 de 26 milions d’euros, unes 10 vegades m\u00e9s que la inversi\u00f3 necess\u00e0ria per flexibilitzar el consum industrial.<\/p>\n
La millor forma de posar-se en els nous escenaris \u00e9s amb la generaci\u00f3 en autoconsum, estalviant els peatges de la distribuci\u00f3 de l’energia i abaixant la pot\u00e8ncia instal\u00b7lada. Tot aix\u00f2 esperant que les bateries baixin de preu dels 250 ?\/kWh a la meitat i facin viables l’autoconsum total. Com que el cost de la generaci\u00f3 solar \u00e9s el del capital, cal que l’amortitzaci\u00f3 es faci amb el m\u00e0xim d’hores possible, per la qual cosa les empreses que es veuran m\u00e9s beneficiades seran les que treballen tot l’any i poden finan\u00e7ar la inversi\u00f3 per tota la vida \u00fatil de 25 anys. Cal preparar el cam\u00ed, aix\u00f2 no s’improvisa!<\/p>\n