El segon diumenge d’agost advertia que venien mesos complicats en l’economia mundial. Des de llavors fins avui tots els indicadors han mostrat que les economies s’anaven desaccelerant, fins i tot algunes entrant en recessi\u00f3. Els punts clau han estat la baixada de vendes de cotxes arreu del m\u00f3n per la incertesa del cotxe el\u00e8ctric, la frenada del comer\u00e7 mundial per la pol\u00edtica aranzel\u00e0ria de Trump a Estats Units i el Brexit. La conseq\u00fc\u00e8ncia ha estat la baixada d’activitat als EUA, la Xina i a Europa, sobretot a Alemanya. Encara una conseq\u00fc\u00e8ncia pitjor ha estat la desestabilitzaci\u00f3 de gaireb\u00e9 tota Am\u00e8rica Llatina per culpa de la baixada del preu de les mat\u00e8ries primeres, el seu ingr\u00e9s m\u00e9s important.<\/p>\n
A finals de novembre els indicadors mostren que hem tocat fons, ni EUA, ni la Xina, ni Alemanya continuen baixant, nom\u00e9s Gran Bretanya continua el seu cam\u00ed descendent del qual dubto que se’n surti b\u00e9 una vegada fora de la UE, entre altres coses perqu\u00e8 no tindr\u00e0 treballadors per a les noves ind\u00fastries.<\/p>\n
A Espanya les coses tamb\u00e9 semblen canviar de sentit, encara que el fum medi\u00e0tic no ens ho deixi veure. Les exportacions catalanes a setembre han crescut un 10%, essent una mostra de la fortalesa i competitivitat de l’economia. \u00c9s evident que ens trobem en per\u00edode de transformaci\u00f3 i en el qual cal adaptar els productes i els serveis als nous temps, fet que porta a tancar unes empreses i a fer-ne aflorar unes altres, per\u00f2 la resili\u00e8ncia de l’economia catalana ha estat provada en moltes ocasions recents. L’adaptaci\u00f3 cal impulsar-la tamb\u00e9 des del sector p\u00fablic, direcci\u00f3 per la qual aposto aprofitar el canvi energ\u00e8tic com a vector principal, ajudant Seat i Nissan a introduir els cotxes i furgonetes el\u00e8ctrics, acompanyant en la seva expansi\u00f3 Circutor i Wallbox en la implantaci\u00f3 de carregadors per a cotxes, aplanant el cam\u00ed per difondre l’autoconsum fotovoltaic, impulsant l’entrada de biomassa a les ind\u00fastries…<\/p>\n
Tot aquest cam\u00ed sembla que no es pugui realitzar per culpa de la disbauxa pol\u00edtica que impedeix governar. Doncs aqu\u00ed tamb\u00e9 veig que, si tenim una mica de sort, pot haver-hi la llum que permeti governar amb certa tranquil\u00b7litat. El fet que estiguin alineats interessos entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern de Madrid, tres en ratlla, porta a pensar que les coses poden anar relativament b\u00e9. Aquestes tres institucions estan alineades perqu\u00e8 es necessiten per aprovar pressupostos, cosa que pot ajudar a trobar solucions pol\u00edtiques on fa unes setmanes semblava impossible trobar-les. \u00c9s evident que ser\u00e0 dif\u00edcil que a Madrid s’accepti parlar d’amnistia, de refer\u00e8ndum o trobar solucions federals amb estat o sense, si abans els pol\u00edtics no es poden mirar als ulls. Cal muntar un espai pol\u00edtic de tranquil\u00b7litat per frenar el franquisme que ha aflorat novament al pa\u00eds, i aix\u00f2 demana alhora dibuixar un model econ\u00f2mic i de futur. Nom\u00e9s retornant l’esperan\u00e7a a la gent es podran fer canvis de calat, canvis que esperem que vinguin ajudats per les resolucions dels tribunals europeus. No ser\u00e0 f\u00e0cil proposar que la c\u00fapula judicial no sigui nomenada pels pol\u00edtics i provingui de la votaci\u00f3 de la resta de jutges sense que quedin en evid\u00e8ncia internacionalment.<\/p>\n
Els catalans independentistes ens hem agrupat perqu\u00e8 ens uneix un sentiment d’esdevenidor com\u00fa, perqu\u00e8 tenim avantpassats mutus, i fins i tot un enemic com\u00fa. La crisi econ\u00f2mica del 2010 ens va portar a veure perill de superviv\u00e8ncia i va obrir l’impuls independentista percebut com la \u00fanica soluci\u00f3 per la continu\u00eftat de la comunitat. Les societats petites, en sentir-se vulnerables, senten la necessitat d’unir forces, fet que els garanteix normalment una influ\u00e8ncia desproporcionada respecte a la seva import\u00e0ncia num\u00e8rica. El mateix impuls es va despertar entre els contraris de la independ\u00e8ncia, els que viuen a Catalunya i els d’Espanya, constituint un antic\u00f2s natural. Amb el desenvolupament del proc\u00e9s les dues posicions s’han enrocat, amb dificultats evidents per desenredar la situaci\u00f3.<\/p>\n
Qualsevol comunitat, si vol sentir-se cohesionada, encara que sigui molt diversa, cal que tingui un projecte clar de futur, una idea que aglutini les diversitats socials cap a un futur millor. Soc conscient de la dificultat d’estendre aquesta idea, en part perqu\u00e8 no tenim grans l\u00edders naturals per fer-ne la difusi\u00f3 correcta, per\u00f2 tenim davant un canvi de model econ\u00f2mic que podria ser el far a seguir.<\/p>\n
La tranquil\u00b7litat de poder governar gr\u00e0cies a l’alineaci\u00f3 dels tres governs en ratlla pot ser l’oportunitat per introduir la il\u00b7lusi\u00f3 de desenvolupar, entre altres q\u00fcestions, un model de transici\u00f3 energ\u00e8tica socialment justa. Per una part fixem un objectiu a llarg termini en el qual tots ens podem agafar i per altra part reprenem un concepte que s’havia escapat en els anys de la globalitzaci\u00f3, el d’una economia socialment justa, que no deixa desemparats els m\u00e9s desvalguts.<\/p>\n
Al meu optimisme hi aporto, a m\u00e9s, la derogaci\u00f3 del decret 147\/2009 que far\u00e0 dimarts vinent la Generalitat i desbloqueja la cr\u00edtica situaci\u00f3 de les energies renovables a Catalunya, tamb\u00e9 el COP 25 que es far\u00e0 a Madrid a partir del dia 2 de desembre i els ulls que vaig veure dimecres als joves enginyers de la UPC quan els deia que el seu futur passa pel desenvolupament de tecnologia d’aquest model de transici\u00f3 energ\u00e8tica. Ara, a m\u00e9s de veure la llum, ens falten els l\u00edders.<\/p>\n