Els debats sobre la transici\u00f3 energ\u00e8tica prenen velocitat de creuer: la setmana vinent m’han convocat a quatre actes en aquesta direcci\u00f3. La dificultat m\u00e9s gran en aquest moment \u00e9s fer veure la grand\u00e0ria del problema, la urg\u00e8ncia d’actuar r\u00e0pidament per poder complir els objectius que la Uni\u00f3 Europea ha programat per al 2030.<\/p>\n
Tots ens situem en una posici\u00f3 de confort i ens resistim a abandonar-la per por d’anar a pitjor. La incertesa pesa en les nostres maneres d’actuar i ens frena. Els empresaris dubten invertir si no tenen clara l’amortitzaci\u00f3 en un per\u00edode raonable de 5 o 7 anys, terminis en els quals sovint es finan\u00e7a la inversi\u00f3. De fet, el mateix passa en el sector dom\u00e8stic: costa decidir fer reformes a l’habitatge, tant per les mol\u00e8sties com per un finan\u00e7ament que podria minvar la nostra tresoreria di\u00e0ria. I qu\u00e8 no dir dels cotxes el\u00e8ctrics? Aqu\u00ed els dubtes s\u00f3n maj\u00fasculs: hi ha una alternativa assequible per als meus despla\u00e7aments diaris? Trobar\u00e9 prou punts de c\u00e0rrega per alimentar el cotxe? Com finan\u00e7arem el cotxe el\u00e8ctric? Aquesta setmana he hagut d’explicar que si ara ens comprem un cotxe di\u00e8sel, quan l’haguem de canviar i vendre, el valor residual ser\u00e0 zero. Per tant, conv\u00e9 plantejar-se els escenaris de futur a l’hora de prendre decisions de compra.<\/p>\n
El m\u00f3n que s’est\u00e0 dibuixant \u00e9s radicalment diferent del que estem acostumats a viure. \u00c9s un model on les coses passaran en una xarxa digital, terriblement vol\u00e0til i gr\u00e0cies a la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial podrem fer front a aquesta vida canviant.<\/p>\n
En l’\u00e0mbit de la xarxa el\u00e8ctrica hi ha un concepte que es diu de restriccions t\u00e8cniques. Aix\u00f2, a la pr\u00e0ctica, \u00e9s un calaix de sastre que serveix per pagar m\u00e9s a una central el\u00e8ctrica que es troba dins un espai que t\u00e9 dificultats per ser alimentat. Per exemple, Barcelona no pot ser alimentada completament per les l\u00ednies que hi arriben i ha de tenir en marxa una de les centrals de cicle combinat de gas de la ciutat per poder satisfer la demanda interna. \u00c9s un cas de restricci\u00f3 t\u00e8cnica que podria ser resolt si s’augmenten les l\u00ednies d’alta tensi\u00f3 i la transformaci\u00f3 que alimenta la metr\u00f2poli. Per\u00f2 a vegades aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil i fins i tot \u00e9s impossible per q\u00fcestions f\u00edsiques, de xarxa o econ\u00f2miques.<\/p>\n
Ara imaginem que hem arribat a l’any 2030 i tenim 1,2 milions de cotxes el\u00e8ctrics connectats de forma que podem comprar o vendre electricitat segons la disponibilitat del cotxe i el preu del mercat. A aquests cotxes connectats afegiu-hi tamb\u00e9 uns habitatges que disposen de plaques fotovoltaiques amb bateria i que poden comprar o vendre a la xarxa. Posem que tenim un transformador amb 200 cotxes connectats i 500 cases. Pot haver-hi un moment al dia, potser entorn de les vuit del vespre, en qu\u00e8 tothom vulgui carregar el cotxe i les cases demanin electricitat a la xarxa per fer anar la calefacci\u00f3 en geot\u00e8rmia i fer vida de fam\u00edlia. Ens pot passar que el transformador arribi a una situaci\u00f3 de saturaci\u00f3 i tingui risc de caure. \u00c9s un cas de restricci\u00f3 t\u00e8cnica. Ara anem a l’altre costat: fa sol i les cases estan buides, \u00e9s dia feiner i exportem electricitat a la xarxa perqu\u00e8 el preu del mercat \u00e9s alt per la demanda de la ind\u00fastria i del comer\u00e7. El transformador t\u00e9 problemes per absorbir tanta pot\u00e8ncia i exportar-la a la subestaci\u00f3 i d’aqu\u00ed a la xarxa d’alta tensi\u00f3. Restricci\u00f3 t\u00e8cnica. Tant en un cas com en l’altre avui es resoldrien canviant el transformador per un de m\u00e9s gran, tra\u00e7ant noves l\u00ednies el\u00e8ctriques… per\u00f2 hem de tenir clar que no es podr\u00e0 canviar tot i que les capacitats de la xarxa s\u00f3n infinites. Llavors el sistema t\u00e9 l’obligaci\u00f3 de ser intel\u00b7ligent i aqu\u00ed \u00e9s on el consumidor agafa poder.<\/p>\n
Quan en un moment determinat la xarxa, o el transformador, estiguin vora un punt de col\u00b7lapse, els preus hauran de canviar. L’electricitat ser\u00e0 m\u00e9s cara, tant a la compra com a la venda, i aqu\u00ed \u00e9s on l’usuari pot tenir el seu paper, gestionant com consumeix la bateria del seu cotxe o de casa seva i la ven a la xarxa o la compra per emplenar-la. Aquest joc, tremendament complex, exigeix un salt tecnol\u00f2gic molt gran, i pot ser una ajuda imprescindible per a la compra del cotxe el\u00e8ctric, at\u00e8s que la plusv\u00e0lua de gesti\u00f3 de xarxa contribuiria a la seva amortitzaci\u00f3.<\/p>\n
El consumidor tindr\u00e0 un paper preponderant en el nou sistema. Al sud d’Espanya hi poden fer els parcs fotovoltaics que vulguin, per\u00f2 qui posar\u00e0 el preu ser\u00e0 el consumidor. \u00c9s aqu\u00ed on hem de treballar, fent-nos flexibles i millorant la capacitat d’emmagatzematge.<\/p>\n
Aquesta dimensi\u00f3 financera associada a l’equilibri entre oferta i demanda energ\u00e8tiques tamb\u00e9 es donar\u00e0 amb la taxa de CO2. A la nostra empresa comprem gas natural per alimentar la central de cogeneraci\u00f3. Aquest gas enguany el comprem a 26,5 \u20ac\/MWh. El 2017 vam decidir invertir en una caldera de vapor amb biomassa. Aquest vapor el tenim a un preu de 31,5 \u20ac\/MWh. Per qu\u00e8 vam fer aix\u00f2? Perqu\u00e8 el nostre sector, junt amb altres cinc, estem subjectes al mercat de CO2. Hem de comprar drets de CO2 que en el mercat han passat de 5 a 25 \u20ac\/tCO2. Doncs b\u00e9, el vapor generat amb gas natural, si hi afegim el cost dels drets de CO2, t\u00e9 un cost de 35 \u20ac\/MWh, superior al vapor generat amb gas. \u00c9s un exemple per entendre el mecanisme que tindr\u00e0 lloc arreu en aplicar la taxa de CO2.<\/p>\n
La meva feina aquests dies \u00e9s fer veure a l’administraci\u00f3 la urg\u00e8ncia de fer pedagogia i generar un relat potent i f\u00e0cil d’entendre per a la gent. Tamb\u00e9 conv\u00e8ncer els empresaris per fer-los veure que cal sortir de la zona de confort i preparar un futur on la flexibilitat i la volatilitat seran corrents i esdevindran la norma di\u00e0ria. Tenir-ho clar vol dir sovint gaudir d’una oportunitat, i la ind\u00fastria catalana t\u00e9 davant seu una ocasi\u00f3 semblant a la de la primera revoluci\u00f3 industrial, que no podem deixar escapar.<\/p>\n