Avui veurem com la pol\u00edtica espanyola acaba configurant un pa\u00eds intolerant com mai hav\u00edem imaginat. La desfeta de Ciutadans i l’ascens de Vox, el transvasament de vots d’un partit a l’altre, confirma un fet que ja sabem a Catalunya: la gent prefereix l’original a la c\u00f2pia. Ciutadans, amb la seva s\u00edntesi anticatalana, s’ha anat ancorant cap a la dreta fins a ser devorat pel partit m\u00e9s ultra, m\u00e9s genu\u00efnament franquista que hi ha hagut mai en democr\u00e0cia.
\nCulpa de l’independentisme, diuen, com si des de Catalunya s’hagu\u00e9s forjat un relat hom\u00f2fob, contrari als immigrants, partidari d’una baixada radical d’impostos, advocant per la supressi\u00f3 de serveis p\u00fablics i l’eliminaci\u00f3 de totes les autonomies d’Espanya, incipientment euroesc\u00e8ptic… Tot aix\u00f2 a Catalunya no ho defensen ni 2 dels 48 diputats que possiblement elegirem, un 4% de la poblaci\u00f3. Llavors, per qu\u00e8 els catalans som els culpables que a Espanya hagi aflorat la ultradreta m\u00e9s r\u00e0ncia? No ser\u00e0 que ja hi era per\u00f2 estava somorta?
\nQuan es va fer la transici\u00f3 al 77 encara ten\u00edem en la mem\u00f2ria les execucions del r\u00e8gim el 27 de setembre de 1975 sobre 3 militants del FRAP i 2 militants d’ETA. Per tant, era dif\u00edcil avan\u00e7ar cap a un r\u00e8gim democr\u00e0tic homologat, car les resist\u00e8ncies de les elits que manaven eren enormes. Les manifestacions al carrer van ajudar a que aquells que tenien responsabilitat en la direcci\u00f3 pol\u00edtica entenguessin que s’havia de fer una transici\u00f3 pol\u00edtica. Aix\u00f2 va portar a que el canvi no fos traum\u00e0tic, sin\u00f3 que es fes per mutaci\u00f3 dels dirigents del partit que estava al govern, la UCD. De cop, el responsable del Movimiento Espa\u00f1ol, Adolfo Su\u00e1rez, va ser el primer ministre del pa\u00eds, i tots els advocats de l’Estat, fiscals, magistrats, economistes, que configuraven l’aparell funcionarial de l’Estat van continuar als seus llocs. Tothom va mutar? Tots els cervells de l’Estat van esdevenir de cop i volta dem\u00f2crates?
\nLa primera prova la vam tenir amb el cop d’Estat del 23-F de 1981 quan Tejero va provocar la primera marxa enrere del proc\u00e9s de transici\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 de la Loapa. All\u00e0 es va evidenciar el principi d’una reinterpretaci\u00f3 del pacte de la transici\u00f3 que encara dura. Durant el per\u00edode del PSOE al govern fins al 1996 hi va haver certa calma en la interpretaci\u00f3 de l’Estat, per\u00f2 va ser amb el segon govern d’Aznar a partir de l’any 2000 quan les coses van canviar definitivament. Fins aquell moment Catalunya era vista a Espanya com el seu referent de modernitat. Hi havia la percepci\u00f3 que era la responsable que les finances del pa\u00eds funcionessin. Per\u00f2 el model d’Aznar, basat en l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria i la concentraci\u00f3 financera a Madrid, va fer creure que ja no es necessitava Catalunya com a referent de modernitat. Els pol\u00edtics de Madrid van emprendre un retorn al centralisme sense escr\u00fapols: es van treure per primer cop la careta i van comen\u00e7ar a moure’s amb el pit al descobert. Aix\u00ed va ser com el PP va guanyar el relat de Madrid i com a Catalunya es van comen\u00e7ar a dibuixar certes dificultats de futur, que van portar a la redacci\u00f3 d’un estatut per resoldre el nou escenari. Ja coneixem la continuaci\u00f3: la batalla del PP recollint firmes contra l’estatut, la sent\u00e8ncia del constitucional el 2010, les primeres manifestacions massives a Catalunya el 2012, el primer refer\u00e8ndum el 2014 i el segon refer\u00e8ndum el 2017. La reacci\u00f3 va venir amb la creaci\u00f3 del partit Ciutadans el 2006, que va arribar al seu moment \u00e0lgid el 2017, just amb l’intent de materialitzar la independ\u00e8ncia.
\nTot aquest moviment ha evolucionat cap a Vox. Com m\u00e9s a la dreta millor. Cada pas que es fa a Espanya augmenta l’embolic: \u00e9s per aix\u00f2 que la decisi\u00f3 de Pedro S\u00e1nchez de convocar les eleccions coincidents amb la sent\u00e8ncia \u00e9s d’una enorme irresponsabilitat i retrata el seu grau d’intel\u00b7lig\u00e8ncia pol\u00edtica.
\nMolts dels que ens hem fet independentistes ho hem fet a partir de la constataci\u00f3 que no hi ha cap m\u00e9s sortida que aquesta. Espanya no podr\u00e0 resoldre el conflicte perqu\u00e8 no sap negociar. I no sap negociar perqu\u00e8 t\u00e9 massa p\u00f2sit franquista, autoritari, aquell que diu que l’Estat mai ha de cedir, que les lleis s’han de complir a la for\u00e7a, que els policies poden fabricar proves per incriminar, que els jutges han d’interpretar sempre a favor de l’Estat, encara que aix\u00f2 impliqui esmicolar els drets m\u00e9s b\u00e0sics dels inculpats…
\nHe escrit aqu\u00ed anteriorment que no es va desmuntar tot aquest aparell politico-judicial quan hauria tocat fer-ho perqu\u00e8 hi havia el conflicte de l’Estat amb ETA. Per\u00f2 una vegada desmantellada ETA encara continua existint el control dels tribunals per part del Consejo General del Poder Judicial, nomenat pels grans partits pol\u00edtics, i una policia gestionada per caps que tenen sent\u00e8ncies condemnat\u00f2ries per tortures i maltractaments. Com es vol que aquesta gent interioritzi el que significa la democr\u00e0cia? Com es vol esperar que actu\u00efn amb garanties cap al ciutad\u00e0 si el que preval \u00e9s la unitat de la p\u00e0tria per sobre de qualsevol altre dret?
\nLa transici\u00f3 no va fer net i va deixar rabasses soterrades que amb el temps, l’aigua i l’abonament han tret plan\u00e7ons ultres fins configurar un bosc desp\u00f2tic que llastra la democr\u00e0cia cap a l’autoritarisme. Com va escriure J.M.Ganyet en un article, la democr\u00e0cia \u00e9s una aplicaci\u00f3 que cal cuidar i posar al dia cont\u00ednuament. Per qu\u00e8 el PSOE va oblidar aquesta responsabilitat quan governava? Avui en recollir\u00e0 els fruits.<\/p>\n