Aquests dies em ve el record del clima universitari dels anys 70, quan no par\u00e0vem de fer assemblees i vagues. Era la fi del franquisme i els joves no accept\u00e0vem aquella manera de fer del dictador, conscients que all\u00e0 no hi havia futur per a nosaltres. La lluita era la millor manera de guanyar el futur, a m\u00e9s d’estudiar per ser bons professionals. Recordo b\u00e9 les ganes que tenia de ser un bon enginyer, d’aprendre m\u00e8tode, de saber… em va quedar gravada la visita que vam fer amb el professor de qu\u00edmica a la Fira de Barcelona per veure Expoquimia: vaig descobrir el m\u00f3n al qual volia dedicar-me.
\nDurant anys no he ent\u00e8s les generacions que ens van succeir. Van deixar de queixar-se, va gaireb\u00e9 desapar\u00e8ixer el voluntariat i l’\u00fanica cosa que volien els estudiants era tenir un t\u00edtol. Sovint es podia sentir molts joves que el que volien era ser corredor de borsa per fer-se rics. L’individualisme s’havia apoderat de tota la societat, dels joves tamb\u00e9. Per\u00f2 heus aqu\u00ed que, de cop i volta, els joves han tornat a sortir al carrer a lluitar pel seu futur, que entreveuen molt malament. Com en els anys 70, els joves interpreten que l’embolic del m\u00f3n no deixa veure quin sistema social, econ\u00f2mic i democr\u00e0tic tindran. Veuen que el r\u00e8gim democr\u00e0tic d’Espanya ha retornat als anys 70, amb maneres de fer que ja hav\u00edem superat. Observen que el canvi clim\u00e0tic els deixar\u00e0 una Terra dif\u00edcil de viure i demanen solucions radicals. Els joves fan expressiva la seva frustraci\u00f3 amb aquest m\u00f3n que els ha tocat viure, i fan b\u00e9.
\nSi els pol\u00edtics catalans i espanyols no saben donar soluci\u00f3 a les angoixes dels joves, no hi haur\u00e0 soluci\u00f3. Espanya haur\u00e0 d’emprendre un per\u00edode de reflexi\u00f3 per veure qu\u00e8 li passa, que no sap negociar a cap espai, ni amb Catalunya ni entre partits pol\u00edtics per fer govern. Dins de la pol\u00edtica espanyola s’han infiltrat i est\u00e8s novament moltes maneres de fer dels anys de Franco i que havien estat normals en la hist\u00f2ria de les col\u00f2nies i dictadures: l’autoritat no es discuteix encara que no sigui justa, m\u00e0 dura contra els qui hi estan en contra, inversi\u00f3 de recursos d’Estat per frenar els disconformes, \u00fas de la viol\u00e8ncia com a monopoli de l’Estat, aplicaci\u00f3 de reaccions dures a qualsevol acci\u00f3… Tant \u00e9s aix\u00ed que abans d’ahir vaig llegir a un periodista dir que en els segles XIX i XX les elits feien servir l’ex\u00e8rcit per fer cops d’estat i ara feien servir l’aparell judicial. \u00c9s una manera de veure-ho.
\nEra q\u00fcesti\u00f3 de temps que els joves es revoltessin, no nom\u00e9s per donar cobertura als seus pares i avis que es manifestaven per la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 perqu\u00e8 el seu futur no es veu per enlloc. Sorpr\u00e8n que en altres punts d’Espanya els joves no es revoltin per molts dels arguments dels d’aqu\u00ed, una mostra m\u00e9s de la difer\u00e8ncia social i psicol\u00f2gica entre Catalunya i Espanya. Per\u00f2 ara els joves tenen eines que als anys 70 no ten\u00edem: les xarxes socials. Un grup de WhatsApp \u00e9s una eina que uneix, que identifica i que ajuda a enfortir una tribu facilitant que els arguments circulin a la velocitat de la llum. La mateixa cosa cal dir de Twitter, Instagram o altres aplicacions que els joves utilitzen fins arribar a la sofisticaci\u00f3 de l’aplicaci\u00f3 de Tsunami Democr\u00e0tic (385.000 seguidors a Telegram), on el programa sap on ets i et proposa fer una acci\u00f3 al teu entorn amb altres usuaris. Pretendre frenar la utilitzaci\u00f3 d’aquestes eines \u00e9s no entendre com funciona el m\u00f3n actual; com diu el refrany, voler posar portes al camp.
\nVoler resoldre aquest panorama amb la imposici\u00f3 no portar\u00e0 enlloc, nom\u00e9s a amplificar el conflicte. A m\u00e9s repressi\u00f3, hi haur\u00e0 m\u00e9s manifestacions i accions al carrer. Com m\u00e9s sofisticades siguin les accions dels joves, m\u00e9s dif\u00edcil ser\u00e0 contenir-les, i aix\u00f2 afectar\u00e0 la nostra economia empobrint-nos, i de retruc als espanyols, en un moment en qu\u00e8 caldria prendre mesures importants per redirigir l’economia cap a nous models que comencen a entrar.
\nEls joves necessiten veure solucions al seu futur, entendre per qu\u00e8 la globalitzaci\u00f3 que ens havien venut com a generadora de riquesa ara es torna desglobalitzaci\u00f3. Han de poder entreveure qu\u00e8 passar\u00e0 amb la robotitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, com quedaran els llocs de treball. Han de poder entendre si hi haur\u00e0 accions que frenin el canvi clim\u00e0tic i que els permetin adaptar-se al lloc on viuen o si hauran d’emigrar per sobreviure. Necessiten escoltar solucions per les quals lluitar i, si la soluci\u00f3 que entreveuen \u00e9s la independ\u00e8ncia, l’agafaran com a objectiu principal. Aix\u00f2 mai es pot combatre per la for\u00e7a ni per la imposici\u00f3.
\nEls joves necessiten un objectiu per posar-hi il\u00b7lusi\u00f3, que \u00e9s el que els estira a treballar i a formar-se. La il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s l’energia potencial que despr\u00e9s es transforma en treball, i ells la necessiten perqu\u00e8 n’han de crear molta per satisfer tota la seva vida laboral. A la meva edat amb poca il\u00b7lusi\u00f3 ja passem, per\u00f2 ells no, en necessiten molta.
\nAquells joves que \u00e9rem en la lluita dels anys 70 vam ocupar tots els llocs de governan\u00e7a de la nova societat democr\u00e0tica, nascuda de la Transici\u00f3, i ara arriba la fi laboral coincidint, sembla, amb la fi d’aquell r\u00e8gim del 78. Vam ocupar partits pol\u00edtics, sindicats, llocs de funcionaris i direccions d’empreses. Ser\u00e0 molt important que els que ens substitueixin, aquests joves digitals, hagin tingut tamb\u00e9 una formaci\u00f3 de lluita, perqu\u00e8 els vertaders l\u00edders sorgeixen de moviments de combat que s’hagin forjat en el pacte, l’estrat\u00e8gia, el risc i la il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n