Aquesta setmana a Pimec hem presentat un pla transversal per enfocar la transici\u00f3 energ\u00e8tica i combatre aix\u00ed el canvi clim\u00e0tic. Les 62 mesures de l’informe busquen disminuir les emissions de CO2 i no perdre el tren de la nova economia que s’est\u00e0 gestant basada en la xarxa digital i distribu\u00efda d’energia renovable. A tal efecte es proposa actuar en \u00e0mbits com el del relat, la taxa de CO2, la mobilitat el\u00e8ctrica, l’adaptaci\u00f3 de la biomassa com a font de calor industrial, la reforestaci\u00f3, la metanitzaci\u00f3 de residus agr\u00edcoles, ramaders i industrials i l’adaptaci\u00f3 flexible de l’equilibri el\u00e8ctric.<\/p>\n
La idea que tot aix\u00f2 ha de funcionar a trav\u00e9s d’una taxa de CO2, que seria com el sistema circulatori del canvi, \u00e9s suportada cada vegada per m\u00e9s col\u00b7lectius al m\u00f3n. Des de Su\u00e8cia a Fran\u00e7a, incorporant en aquests moments Alemanya, fins Estats Units. Aix\u00ed, el mes de gener d’enguany 27 premis Nobel d’economia, 4 exdirectors de la FED, 15 expresidents del Consell d’Assessors Econ\u00f2mics i 2 exsecretaris del departament del Tresor dels Estats Units van signar un manifest en el qual criden a actuar de manera immediata per adaptar l’economia en base a una taxa sobre el carboni progressiva, amb retorn al ciutad\u00e0 i amb protecci\u00f3 aranzel\u00e0ria. Aquesta reflexi\u00f3 probablement la heu llegit repetidament en aquest mateix espai des de fa anys, per\u00f2 ara sembla que finalment hi va havent consens mundial en aquest cam\u00ed.<\/p>\n
El pla per a la transici\u00f3 implica instal\u00b7lar fins el 2030 uns 7.000 MW e\u00f2lics i 10.000 MW fotovoltaics. Els parcs e\u00f2lics s’han de posar on hi ha 3.000 hores equivalents de vent a l’any, fonamentalment a la Ribera d’Ebre, a la Terra Alta, al Baix Ebre, al Baix Camp, Anoia, Conca de Barber\u00e0, Garrigues i a l’Alt Empord\u00e0. Pel que fa a la generaci\u00f3 fotovoltaica cal desenvolupar primer l’autoconsum dom\u00e8stic i industrial a teulat i a terra, per finalment acabar d’implantar parcs fotovoltaics en llocs amb radiaci\u00f3 superior a 1.600 hores equivalents anuals.<\/p>\n
El debat est\u00e0 en si les comarques han de subministrar tota l’energia que necessita la metr\u00f2poli Barcelona. \u00c9s un debat hist\u00f2ric que arrenca amb la revoluci\u00f3 industrial: les ind\u00fastries t\u00e8xtils que es trobaven al costat dels rius, per emprar la for\u00e7a motriu per fer anar els embarrats de les m\u00e0quines, es van traslladar prop de la metr\u00f2poli quan les turbines van produir electricitat i les m\u00e0quines van ser accionades per motors el\u00e8ctrics. Va ser un despla\u00e7ament de riquesa que no va ser compensat i aix\u00f2 va obligar a la gent a emigrar a la ciutat. Ara el relat \u00e9s el mateix i la soluci\u00f3 ha de preveure com vehicular l’agra\u00efment, en una compensaci\u00f3 econ\u00f2mica i en la creaci\u00f3 de treball a comarques. En l’escenari el\u00e8ctric elaborat per EolicCat i Unefcat, les patronals e\u00f2lica i fotovoltaica de Catalunya, s’estimen els ingressos derivats de la construcci\u00f3 dels parcs i de la seva explotaci\u00f3. En aquest estudi es veu que els ingressos per l’impost de construcci\u00f3 i obra, per l’IAE, i pels lloguers dels terrenys puja a 108 milions d’euros que es queden en els territoris on s’ubiquen. A m\u00e9s, l’IVA de la generaci\u00f3 puja a 234 milions que la Generalitat hauria de proposar que retorni \u00edntegrament al territori. En total, aquestes comarques rebrien 342 milions anuals gr\u00e0cies a ser solidaris i a tenir un pla alternatiu davant la possibilitat de quedar-se sense conreus degut a les altes temperatures.<\/p>\n
A mig setembre vaig tenir una reuni\u00f3 a la Direcci\u00f3 General d’Energia on em van assegurar que el decret 147 s’anul\u00b7laria a principis de novembre. Nou dies m\u00e9s tard vam dinar amb la consellera\u00a0Maria \u00c0ngels Chac\u00f3n<\/strong>\u00a0a Olot, on ens va assegurar que el decret seria anul\u00b7lat durant la primera quinzena de novembre. A primers d’octubre vaig tenir una reuni\u00f3 a Medi Ambient on em van dir que estaven redactant un nou decret, que no s’anul\u00b7laria l’anterior. El Parlament de Catalunya el 25 de juliol va resoldre donar temps fins ahir al govern per anul\u00b7lar el decret. En lloc d’aix\u00f2, el Parlament va presentar abans d’ahir una moci\u00f3 que dona tres mesos m\u00e9s per aprovar un decret llei que derogui el 147 i impulsi les renovables: pilota endavant. Tot plegat \u00e9s un desprop\u00f2sit que no t\u00e9 en compte que a Catalunya hi poden haver en qualsevol moment eleccions auton\u00f2miques que retardaran un any m\u00e9s el bloqueig a les renovables.<\/p>\n El bloqueig \u00e9s, de fet, un s\u00edmbol de la incapacitat pol\u00edtica de trobar solucions justes pels territoris i a la manca de valentia de dissenyar i imposar una soluci\u00f3 que es cregui justa despr\u00e9s d’un debat. Fa dies que dic que no comprar\u00e9 vi de les comarques que bloquegin el desplegament renovable, extensi\u00f3 que faig als pol\u00edtics que no aprovin la derogaci\u00f3 del 147: no els votar\u00e9. No podem permetre que aquest exc\u00e9s d’inoper\u00e0ncia segueixi condicionant l’estrat\u00e8gia energ\u00e8tica de les properes d\u00e8cades, un assumpte d’Estat.<\/p>\n