Fa anys vaig escriure que les manifestacions que es feien a Catalunya a favor de la independ\u00e8ncia no servien per fer cap pressi\u00f3 i tenien un efecte nul: nom\u00e9s servien pels que hi anaven, per ser testimonials. Em preguntava en aquella reflexi\u00f3 per qu\u00e8 passa aix\u00f2 amb les grans manifestacions de milions de participants. Vaig trobar dues respostes. La primera \u00e9s que una gran manifestaci\u00f3 \u00e9s s\u00edmptoma de malestar i aix\u00f2 acaba passant factura en unes eleccions properes, per la qual cosa els pol\u00edtics tendeixen a fer-ne cas i a aplicar solucions per disminuir la inquietud de la manifestaci\u00f3. Aix\u00f2 a Catalunya no \u00e9s aplicable perqu\u00e8 per governar a Madrid te\u00f2ricament no fan falta els vots catalans (encara que veiem que no \u00e9s aix\u00ed), per la qual cosa a la Moncloa es permeten el luxe de fer cas om\u00eds de qualsevol manifestaci\u00f3 que es faci aqu\u00ed. La segona \u00e9s que la hist\u00f2ria ens diu que una gran manifestaci\u00f3 sovint acaba en violents enfrontaments amb la policia. I aix\u00f2 a Catalunya ens hav\u00edem acostumat que no era aix\u00ed, dient orgullosos que no hav\u00edem deixat ni un paper a terra. Les manifestacions gegants, amb una escrupolosa organitzaci\u00f3, eren festives i familiars, amb gent gran i beb\u00e8s, d’una gran transversalitat, per\u00f2 mai fins ara havien estat violentes. De cop, quan la frustraci\u00f3 i la indignaci\u00f3 han arribat a un cert nivell, quan la gent ha sentit m\u00e9s que mai que la seva dignitat estava sent atropellada, ha sorgit la capa de joves que no havia participat en les manifestacions festives i ha comen\u00e7at a mostrar la seva viol\u00e8ncia.
\nNo ha passat res que no passi a altres llocs. Aquests dies s’ha recordat l’episodi dels gillets jaunes de Fran\u00e7a que durant mesos van cremar carrers i es van enfrontar de forma violenta amb la policia. Es queixaven perqu\u00e8 la gasolina havia pujat 5 c\u00e8ntims i el gasoil 10 c\u00e8ntims el litre! Aix\u00f2 va ser suficient per fer sortir al carrer un munt d’aut\u00f2noms que necessiten el cotxe per treballar. El govern Macron finalment va actuar frenant l’augment de la taxa de carboni per a l’any 2019, fent un debat social per tot el territori de Fran\u00e7a i acabant per designar un grup de 150 ciutadans elegits a l’atzar per elaborar una proposta per a l’aplicaci\u00f3 de la taxa. Finalment les accions violentes dels gillets jaunes van anar disminuint fins esvair-se.
\nEn contraposici\u00f3, a Espanya no s’ha sabut ni volgut escoltar la reivindicaci\u00f3; la resposta ha sigut que \u00abun estat mai ha de cedir a un xantatge\u00bb.
\nLa paraula m\u00e0gica d’Espanya amb Catalunya \u00e9s NO. Curiosa manera d’entendre la democr\u00e0cia aquesta de fer-se el sord amb tot el que no t’agradi. \u00c9s a dir, quan es fa un proc\u00e9s pac\u00edfic, pol\u00edtic, intentant com sigui votar en un refer\u00e8ndum no perm\u00e8s, cauen de 9 a 13 anys de pres\u00f3. Quan les protestes acaben de forma violenta llavors diuen que no es pot cedir al xantatge, per\u00f2 tampoc queda marge de maniobra.
\nL’Estat espanyol no ha desenvolupat la democr\u00e0cia tal com s’ha produ\u00eft als pa\u00efsos d’Europa que s\u00f3n la nostra refer\u00e8ncia. Una democr\u00e0cia no consisteix nom\u00e9s a construir un estat en el qual mani el que treu m\u00e9s vots, on mana la llei per a tothom aplicada de forma justa. Consisteix tamb\u00e9 en un estat on els drets fonamentals de manifestaci\u00f3 i expressi\u00f3 estan garantits. A Espanya falla l’aplicaci\u00f3 de la just\u00edcia pel fet que la c\u00fapula del sistema (Consell del Poder Judicial, Suprem, Audi\u00e8ncia Nacional i Tribunal Constitucional) t\u00e9 el control d’acc\u00e9s restringit a una capa judicial d’ideologia autorit\u00e0ria. Fins que aquesta c\u00fapula no sigui nomenada per la resta de jutges de l’Estat en sufragi universal no ens en sortirem i el tuf ranci franquista dominar\u00e0 en aquestes institucions. L’anomalia va comen\u00e7ar a ser not\u00f2ria quan es va constatar la p\u00e8rdua de drets fonamentals del govern Rajoy mitjan\u00e7ant l’aprovaci\u00f3 de la llei mordassa per contenir les manifestacions del 15-M. Aquestes involucions normatives juntament amb la llei b\u00e0sica d’Espanya que \u00e9s que \u00abl’Estat no pot cedir mai a les pressions\u00bb acaba desembocant en un escenari on l’estat fa el que li dona la gana i ning\u00fa ho pot canviar.
\nArribats aqu\u00ed, ara qu\u00e8 fem? Ahir un jutjat de l’Audi\u00e8ncia Nacional va ordenar tancar la web de Tsunami Democr\u00e0tic i immediatament Espanya va rebre un av\u00eds d’Europa que la llibertat d’expressi\u00f3 no es pot liquidar tan f\u00e0cilment. No hi ha gaire m\u00e9s vies que la d’Europa. Llegint com els estats han anat fent el cam\u00ed de la inclusi\u00f3, sovint es veu com ha estat un nivell de just\u00edcia superior el que ha aplanat el cam\u00ed i ha eliminat els abusos de l’elit dominant. En el nostre cas el nivell superior s\u00f3n els jutjats europeus.
\nSi el poder espanyol no vol asseure’s a dialogar, a trobar una soluci\u00f3 de sortida primer a curt i despr\u00e9s a mig termini, caldr\u00e0 anar fent el cam\u00ed d’Europa i persistir en el moviment d’ara, posant cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil la governabilitat d’Espanya, malmetent la seva imatge exterior i persistint en qu\u00e8 volem fer un di\u00e0leg per trobar solucions.
\nEm pregunten pel cost que aix\u00f2 t\u00e9 per a Catalunya, tant pel turisme com per la p\u00e8rdua de producci\u00f3. La meva resposta \u00e9s que nosaltres ja hem assumit aquest cost (com els joves), per\u00f2 que ara falta que tamb\u00e9 l’assumeixin els que estan en contra de voler trobar una soluci\u00f3 dialogada. En aix\u00f2 estem, fent cam\u00ed perqu\u00e8 els de l’altre costat de la taula vegin que el cost de no negociar \u00e9s m\u00e9s alt que el de fer-ho. Perqu\u00e8, creieu-me, el seu cost \u00e9s molt alt: han de desdir-se d’un munt de mentides que han constru\u00eft contra Catalunya i han de cedir una part important del finan\u00e7ament que engreixa l’elit de Madrid. Cal, doncs, igualar el cost per fer-los actuar, la qual cosa vol dir que tenim Tsunami per temps.<\/p>\n