{"id":1860,"date":"2019-10-13T22:02:32","date_gmt":"2019-10-13T20:02:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1860"},"modified":"2019-10-13T22:02:32","modified_gmt":"2019-10-13T20:02:32","slug":"canvi-cultural-en-el-consum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1860","title":{"rendered":"Canvi cultural en el consum"},"content":{"rendered":"

La setmana passada vaig sentir dir uns alts c\u00e0rrecs de Medi Ambient que les bosses de pl\u00e0stic eren m\u00e9s sostenibles que les de paper. Vaig quedar sense saber qu\u00e8 dir perqu\u00e8 no m’esperava una afirmaci\u00f3 d’aquest estil d’un dirigent de Medi Ambient. Em vaig proposar estudiar-ho amb calma. A veure, quin \u00e9s l’impacte d’una bossa de pl\u00e0stic i el d’una de paper? El primer \u00e9s la seva destrucci\u00f3. El paper sabem recollir-lo en percentatges m\u00e9s alts del 75%, per\u00f2 el 25% restant queda a l’exterior, a les deixalles o a les depuradores. El pl\u00e0stic no se sap reciclar m\u00e9s enll\u00e0 del 30%, la qual cosa vol dir que la resta queda a l’exterior. El pl\u00e0stic necessita per la seva degradaci\u00f3 uns 500 anys mentre que el paper nom\u00e9s necessita minuts, dies o setmanes, depenent de quin tipus \u00e9s. Si analitzem el seu impacte en energia, sabem fabricar el paper per a bosses amb zero CO2, mentre que el pl\u00e0stic \u00e9s tot ell petroli. Les fibres del paper emetran la meitat del seu pes en forma de CO2 quan es descomponguin, i el pl\u00e0stic emetr\u00e0 6 vegades el seu pes en forma de CO2. Per una bossa igual de 35 x 40 cm, la de pl\u00e0stic emetr\u00e0 (si es crema) 43,3 g de CO2, mentre que la de paper desprendr\u00e0 (tant si es crema com si es degrada) 11,2 g de CO2. Estic tan estorat que no entenc com es pugui q\u00fcestionar la bossa de paper enfront de la de pl\u00e0stic.
\nEn tot cas, el que cal dir \u00e9s que la millor manera de substituir una bossa de pl\u00e0stic \u00e9s la bossa que no existeix. \u00c9s a dir, cal retornar als usos d’abans quan tothom anava a comprar amb el cab\u00e0s o amb la bossa de teixit, sense utilitzar cap bossa d’un sol \u00fas.
\nAquesta mateixa reflexi\u00f3 la podem fer en relaci\u00f3 amb la mobilitat. Tothom creu que la transici\u00f3 la farem canviant el cotxe de combusti\u00f3 per un altre d’el\u00e8ctric. Aix\u00f2 no ser\u00e0 aix\u00ed. Aquesta setmana els focs de Calif\u00f2rnia han suposat un greu problema per als cotxes el\u00e8ctrics. La gran quantitat de Tesla que hi ha en aquell territori s’han quedat sense alimentaci\u00f3 el\u00e8ctrica a causa dels focs. Com que molts californians viuen lluny de qualsevol ciutat, necessiten fer 80 km per anar a comprar i, amb les bateries sense carregar, es veuen severament limitats. Est\u00e0 clar que no tenir electricitat \u00e9s avui un accident, per\u00f2 el que realment est\u00e0 fora de lloc \u00e9s viure tan lluny dels centres urbans i necessitar fer tants quil\u00f2metres per a qualsevol cosa. El model americ\u00e0 te aqu\u00ed el principal escull a resoldre per fer la transici\u00f3. No es tracta de si el vehicle ha de ser de combusti\u00f3 o el\u00e8ctric, el problema \u00e9s viure tan lluny de les teves necessitats. El futur \u00e9s poder-les satisfer sense \u00fas del cotxe.
\nSeguint amb el cotxe el\u00e8ctric, fa setmanes em van deixar provar un Audi e-Tron. Vaig quedar impressionat per la tecnologia que incorpora i de l’ajuda a la conducci\u00f3. \u00c9s un cotxe que no ha escatimat a cap element, essent com \u00e9s un cotxe d’alta gamma. Per\u00f2 vaig quedar tamb\u00e9 impressionat pel seu consum de 25 kWh\/100 km. A priori \u00e9s un consum baix si el comparem amb el consum d’un germ\u00e0 seu, el Q8, que \u00e9s de 75 kWh\/100 km: em direu que \u00e9s nom\u00e9s d’una tercera part. Per\u00f2 el cotxe el\u00e8ctric s’ha de carregar cada dia i una bateria de 95 kWh en un endoll dom\u00e8stic en una casa amb connexi\u00f3 el\u00e8ctrica de 5 kW permet una c\u00e0rrega a 16 A. Per la qual cosa fan falta 23 hores per carregar el 100% de la bateria, cosa que permet fer 320 km. Els cotxes el\u00e8ctrics estan limitats pel seu pes pel fet que la bateria \u00e9s un component pesat, en aquest cas, 715 kg. Si el cotxe pesa 2.565 kg, vol dir que sense la bateria pesa 1.854 kg. Tot plegat porta a necessitar unes rodes amples que s\u00f3n les que porten a un consum elevat. Aqu\u00ed novament el futur no est\u00e0 en substituir un cotxe Q8 per un e-Tron el\u00e8ctric, sin\u00f3 a pensar diferent, en com dissenyar un cotxe amb menys pes i amb rodes m\u00e9s primes, com el BMW i3, que sembla que el constructor deixa de fabricar per haver resultat massa disruptor. Ser\u00e0 obligat fer-ho aix\u00ed perqu\u00e8 no disposarem de tanta capacitat el\u00e8ctrica a les xarxes ni en les centrals per satisfer nom\u00e9s un canvi tal qual. En aquest cas potser la millor soluci\u00f3 transit\u00f2ria \u00e9s substituir el cotxe de combusti\u00f3 per un d’h\u00edbrid endollable amb un rang el\u00e8ctric de 60 o 80 km, el que cobreix el 99% del recorregut regular del cotxe. Aqu\u00ed tamb\u00e9 cal tenir en compte el pes, no sent f\u00e0cil perqu\u00e8 hi ha el motor de combusti\u00f3 i l’alternador de m\u00e9s. L’i3 t\u00e9 un motor de 2 cilindres per sortir del pas com si fos una roda de recanvi, una soluci\u00f3 que t\u00e9 futur.
\nEl m\u00f3n que ve necessita canvis disruptors en el consum. Caldr\u00e0 fer les coses de forma diferent a com ho fem avui, cosa que implicar\u00e0 problemes profunds en l’economia, un retorn a h\u00e0bits dels anys 70, a les coses de proximitat amb incid\u00e8ncia al km 0 i a veure segons quines coses com un luxe excessiu.
\nL’alcaldessa de Barcelona Ada Colau<\/strong> ha proposat limitar els vols que es troben dins un rang del tren d’alta velocitat. \u00c9s una proposta que va en aquest cam\u00ed de fer les coses diferents. El conseller de Medi Ambient Dami\u00e0 Calvet<\/strong> diu que el que cal \u00e9s abaixar les emissions dels avions, tecnologia que no t\u00e9 data ni es sap si ser\u00e0 amb combustibles renovables o amb avions h\u00edbrids.
\nDefinitivament hem d’explicar a les conselleries que no \u00e9s suficient passar d’una tecnologia a una altra de m\u00e9s sostenible sin\u00f3 que cal canviar la manera de fer i veure les coses, consumir de forma diferent, cosa que obliga a replantejar h\u00e0bits molt arrelats. La classe pol\u00edtica haur\u00e0 de resultar exemplar en aquests canvis.<\/p>\n

<\/div>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t