Engeguem una setmana que pot ser especialment moguda. De moment sabem que divendres, dia 11, hi ha convocada una vaga general. Dependr\u00e0 de si succeeixen m\u00e9s coses que la vaga tingui \u00e8xit. Tot el pa\u00eds est\u00e0 pendent del que ocorri al m\u00f3n judicial. El Tribunal Suprem va demanar al Tribunal Europeu de Luxemburg que digui si Junqueras t\u00e9 immunitat pel fet d’haver estat elegit com a eurodiputat. Aquesta petici\u00f3 s’hauria de resoldre el dia 14, cosa que fa pensar que el Tribunal Suprem far\u00e0 p\u00fablica la sent\u00e8ncia aquesta setmana per no esperar la resoluci\u00f3 de Luxemburg, que podria fer caure tota la causa del judici. Llavors, per qu\u00e8 va demanar una q\u00fcesti\u00f3 prejudicial a Luxemburg? Per guardar les formes. Per\u00f2 demanar una q\u00fcesti\u00f3 a un tribunal sabent no la complir\u00e0s, o en far\u00e0s cas om\u00eds sense esperar-la, \u00e9s un ab\u00fas d’autoritat. Si ho fa un funcionari qualsevol se li diu prevaricaci\u00f3, si ho fa l’alt tribunal, no hi ha res a dir perqu\u00e8 est\u00e0 per sobre del b\u00e9 i del mal.
\nEspanya i Catalunya es dirigeixen cap a un mal cam\u00ed. No goso dir precipici, per\u00f2 s\u00ed un cam\u00ed que porta a llocs lletjos. La majoria de nosaltres som conscients que vivim en un m\u00f3n canviant arran de la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica, del retorn de la globalitzaci\u00f3 i del canvi clim\u00e0tic, per\u00f2 ara comencem a veure els primers s\u00edmptomes d’aquest efecte en una baixada de l’economia mundial. La frenada en la globalitzaci\u00f3 deguda als aranzels de Trump ha passat factura a l’economia xinesa, a l’europea i a l’americana. El Brexit, a 24 dies que es materialitzi o no, posa nerviosos tots els actors financers; la guerra tecnol\u00f2gica pel control de l’enginyeria en intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial passa factura a les mateixes empreses tecnol\u00f2giques, siguin d’un b\u00e0ndol o d’un altre, i les accions sobre el canvi clim\u00e0tic han fet tancar centrals el\u00e8ctriques de carb\u00f3 i han desembocat en una caiguda substancial de les vendes de cotxes de combusti\u00f3, un dels pilars de les economies modernes. El resultat \u00e9s que les economies es frenen, els ciutadans aixequen el peu del consum en veure n\u00favols a l’horitz\u00f3 i l’economia cau.
\nUna economia moderna ha d’actuar per ajudar a superar aquesta situaci\u00f3. El BCE ha demanat als estats que prenguin mesures fiscals per superar la situaci\u00f3. Espanya, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia i Fran\u00e7a no tenen marge per augmentar el seu endeutament, per\u00f2 Alemanya s\u00ed i ja ha decidit ajudar la seva ind\u00fastria automobil\u00edstica a fer el tr\u00e0nsit cap al cotxe el\u00e8ctric, injectant 54.000 milions en ajudes a la compra del cotxe el\u00e8ctric. Catalunya no t\u00e9 massa marge per ajudar a la nova situaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 pot emprendre algunes accions concretes per assistir a les empreses com la promesa derogaci\u00f3 del decret 147\/2009, que propiciaria la instal\u00b7laci\u00f3 de plaques fotovoltaiques per a autoconsum. Tamb\u00e9 pot accelerar la instal\u00b7laci\u00f3 de punts de c\u00e0rrega de cotxes el\u00e8ctrics i afegir una ajuda a la compra del cotxe el\u00e8ctric, fet que ajudaria sensiblement Seat i Nissan, les dues empreses automobil\u00edstiques de Catalunya.
\nTots aquests horitzons es poden distorsionar aquesta setmana negra. \u00c9s possible que ni tan sols sigui una setmana, sin\u00f3 que s’inici\u00ef una reacci\u00f3 encadenada que s’allargui tamb\u00e9 la seg\u00fcent i l’altra, arribant aix\u00ed a les eleccions del 10 de novembre sense parlar del que el pa\u00eds necessita, immersos en un concurs de qui t\u00e9 m\u00e9s llarg el 155, qui \u00e9s m\u00e9s mascle dels partits centralistes, des del PSOE fins VOX, mostrant als ciutadans i al m\u00f3n la mediocritat de la societat espanyola, incapa\u00e7 de fer front al problema de Catalunya per q\u00fcestions de competici\u00f3 electoral i per por de perdre la major renda del regne. L’Estat est\u00e0 determinat a fer el que calgui per seguir aix\u00ed, encara que sigui provocar una regressi\u00f3 democr\u00e0tica cap al franquisme, rebentar lleis a base d’interpretacions interessades, esbiaixades i arbitr\u00e0ries, i una p\u00e8rdua notable en la posici\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds.
\nLa fita col\u00b7locada l’1 d’octubre de 2017 \u00e9s una fita dif\u00edcil de tombar que marcar\u00e0 el cam\u00ed per molts anys. Per anar m\u00e9s endavant hem de ser pragm\u00e0tics i ajudar l’economia catalana, molt internacionalitzada en aquest moment. Les ajudes al sector autom\u00f2bil es veuen clares, per\u00f2 tamb\u00e9 hem d’ajudar la resta de l’economia, impulsant la compra km 0, els estudis de formaci\u00f3 professional i propiciant la mobilitat de treballadors de comarques amb poc treball a altres que no troben personal. Una economia forta ser\u00e0 imprescindible per seguir fent cam\u00ed.
\nDif\u00edcilment resoldrem el conflicte en les setmanes que venen i possiblement haurem d’esperar encara anys fins que els tribunals europeus resolguin els recursos. Durant aquest temps ens caldr\u00e0 trobar nous l\u00edders pol\u00edtics i continuar enfortint el teixit econ\u00f2mic catal\u00e0 seguint el cam\u00ed que fem, tenint avui el 27,5% de l’exportaci\u00f3 espanyola i el gruix del turisme. La meva impressi\u00f3 pel que veig \u00e9s que la dist\u00e0ncia entre les dues economies encara es va fent m\u00e9s gran i aix\u00ed continuar\u00e0, de forma que el principal argument, que Catalunya \u00e9s la renda d’Espanya, encara s’enfortir\u00e0 m\u00e9s a mesura que avanci els temps. No veig cap possibilitat que un partit gran espanyol pugui fer front al conflicte sense caure en la temptaci\u00f3 de dir que no som solidaris, que som terroristes, que som autoritaris i supremacistes; en definitiva, excuses per no admetre que vivim un espoli que nom\u00e9s s’ha accentuat des de 1714. Fer un estat federal? Ni somiar-ho! De quina renda viurien?<\/p>\n