La setmana passada explicava que els arbres s\u00f3n fixadors de CO2 que emmagatzemen en forma de fusta. \u00c9s f\u00e0cil arribar a la conclusi\u00f3 que fan falta arbres que creixin, tallar-los i emmagatzemar la fusta, no deixant que es podreixi i torni alliberar el CO2. Si la cremem, tamb\u00e9 tornem a alliberar el CO2, que \u00e9s la mateixa quantitat que ha pres per cr\u00e9ixer. Se suposa que aquest CO2 de cremar no augmenta el valor acumulat a l’atmosfera perqu\u00e8 es fa durant el mateix per\u00edode geol\u00f2gic. Per aix\u00f2 \u00e9s bona la substituci\u00f3 d’energia f\u00f2ssil (carb\u00f3, petroli, gas) per biomassa.<\/p>\n
Al m\u00f3n hi ha tres grans embornals de CO2 situats a l’equador de la Terra: Amaz\u00f2nia, \u00c0frica Central i Indon\u00e8sia. En tots tres espais hi tenim conflictes de p\u00e8rdua de bosc i aix\u00f2 ha fet saltar les alarmes perqu\u00e8 accelera el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n
S’ha estudiat que els arbres morts a l’Amaz\u00f2nia emeten 1.700 Gt de CO2 a l’atmosfera cada any, mentre que en un any normal n’absorbeixen 2.000 Gt, amb un balan\u00e7 net de 300 Gt.<\/p>\n
Amaz\u00f2nia t\u00e9 una extensi\u00f3 de 690 milions Ha, el bosc d’\u00c0frica Central t\u00e9 una extensi\u00f3 de 240 milions Ha i els boscos d’Indon\u00e8sia han passat de 145 milions Ha a 91 milions Ha des de 1980. Les p\u00e8rdues de superf\u00edcie forestal s\u00f3n alarmants, afegint-se a les emissions de l’\u00fas de combustibles f\u00f2ssils de la societat moderna.<\/p>\n
La transici\u00f3 energ\u00e8tica ha de consistir a disminuir les emissions de CO2 a zero, per\u00f2 tamb\u00e9 en l’augment dels embornals de CO2, la reforestaci\u00f3 de terres ermes i la substituci\u00f3 de certs cultius innecessaris per boscos. En una superf\u00edcie de 100 milions Ha s’hi poden plantar 250.000 milions d’arbres, xifres que haur\u00edem de posar en els objectius a assolir.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 topa de front amb un aspecte \u00e8tic i moral de cada un dels pa\u00efsos on hi ha boscos tropicals. Aquesta setmana el president de brasil,\u00a0Jair Bolsonaro<\/strong>\u00a0va dir a la ONU que l’Amazones \u00abno est\u00e0 essent devastada o destru\u00efda pel foc\u00bb. Va continuar dient \u00abels ind\u00edgenes no volen ser els pobres assentats a les terres m\u00e9s riques del m\u00f3n\u00bb i tamb\u00e9 \u00ab\u00e9s una fal\u00b7l\u00e0cia dir que l’Amaz\u00f2nia \u00e9s un patrimoni de la humanitat o que \u00e9s el pulm\u00f3 del m\u00f3n\u00bb. Bolsonaro reivindica la sobirania de Brasil i diu que, mentre Fran\u00e7a o Alemanya dediquen a l’agricultura m\u00e9s del 50% del terreny, Brasil nom\u00e9s hi destina el 8% del territori.<\/p>\n La mateixa reflexi\u00f3 es pot fer sobre certs pa\u00efsos d’\u00c0frica. Camerun, Rep\u00fablica Centroafricana, Rep\u00fablica del Congo, Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo i Gabon necessiten desforestar per fer combustible per a usos locals, per vendre fusta i per augmentar superf\u00edcie agr\u00edcola pels seus usos.<\/p>\n Per\u00f2, aix\u00ed com \u00c0frica tala per vendre fusta i per usos locals, Indon\u00e8sia i Brasil talen per dos objectius: per reforestar amb altres esp\u00e8cies que els permeten m\u00e9s producci\u00f3 econ\u00f2mica, i per plantar soja a Brasil o per oli de palma a Indon\u00e8sia. Ens pot semblar b\u00e9 o no que es tali bosc tropical per un altre bosc m\u00e9s econ\u00f2mic, per\u00f2 des del punt de vista de CO2 no \u00e9s cap disbarat (no parlo de la diversitat aqu\u00ed). Si el nou bosc creix m\u00e9s r\u00e0pid que el de la selva i l’\u00fas de la seva fusta \u00e9s per disminuir combustibles f\u00f2ssils o per emmagatzemar, no augmenta el desequilibri de gasos efecte hivernacle. Al contrari, si es tala el bosc de selva per plantar soja que ha d’alimentar el bestiar bov\u00ed de Xina, d’Europa o d’Estats Units, estem davant un greu problema. I, si es tala bosc tropical d’Indon\u00e8sia per plantar palma per exportar l’oli a Europa, Xina i Estats Units, tamb\u00e9 estem davant un repte important.<\/p>\n Aix\u00f2 ens porta a conclusions immediates. Cal disminuir el consum de bov\u00ed intensiu, que consumeix pinso, i el consum d’oli de palma. Nom\u00e9s aix\u00ed podrem disminuir la p\u00e8rdua de superf\u00edcie de bosc tropical. Per\u00f2 Bolsonaro introdueix un element b\u00e0sic en aquest debat: els pa\u00efsos industrialitzats no tenen dret a demanar que no es desforesti quan ells ho han fet al llarg de la seva hist\u00f2ria. Caldr\u00e0 fer propostes justes per evitar la p\u00e8rdua de superf\u00edcie forestal, com per exemple comprar-los la fusta dels espais que ara dediquen al cultiu de soja o palma i subvencionar-los el bosc selv\u00e0tic amb un contracte que els desdigui de talar, de valorar la seva riquesa. Si l’Amaz\u00f2nia absorbeix 300 Gt CO2, el valor actual del mercat a Europa seria de 7.500 milions d’euros. La totalitat dels boscos tropicals podrien absorbir 444 Gt, amb un valor de 11.100 milions d’euros que es podrien enviar a aquestes zones amb contractes que obliguessin a extinci\u00f3 d’incendis i a un control per sat\u00e8l\u00b7lit.<\/p>\n L’acord de Par\u00eds preveu un fons per damnificar els pa\u00efsos perjudicats pel canvi clim\u00e0tic, com moltes illes de la Polin\u00e8sia o \u00e0rees de Bangladesh que es veuran negades per les aig\u00fces. Per\u00f2 no preveu accions econ\u00f2miques per frenar la p\u00e8rdua de superf\u00edcies absorbents com els boscos tropicals. Aquest fons verd pel clima avui est\u00e0 format per donacions de 1.548 milions d’euros de Fran\u00e7a, 1.500 milions d’Alemanya, 1.440 milions de Gran Bretanya i de 150 milions d’Espanya i pret\u00e9n arribar als 10.000 milions. No anem enlloc. Caldria destinar una part de la taxa futura de CO2 a aquest dest\u00ed. El m\u00f3n emet 36.150 Gt CO2. Nom\u00e9s que es dediqui 1\u20ac\/t CO2 de la taxa a aquest fi podr\u00edem resoldre el problema.<\/p>\n Ara cal que posem en marxa la taxa de CO2. Aquesta setmana Alemanya (el principal fre a la taxa) ha dit que posar\u00e0 una taxa de 10\u20ac\/t CO2 el 2021 i de 38 \u20ac\/t CO2 el 2025. Alguna cosa s’ha mogut.<\/p>\n