Es evident que la situaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya ha entrat en un cam\u00ed sense sortida que cansa, decep i angoixa. Amb molts l\u00edders pol\u00edtics a la pres\u00f3 i a l’exili es fa dif\u00edcil fer reunions i trobar consensos per refer camins pol\u00edtics.
\nDavant aix\u00f2, el relat de l’Espanya uniforme es va intensificant: tant la narraci\u00f3 de Borrell, a l’exterior, com mitjan\u00e7ant les declaracions i comentaris de la pol\u00edtica interior. Aquest relat diu que Catalu\u00adnya no t\u00e9 dret a demanar res, que Espa\u00adnya \u00e9s un pa\u00eds democr\u00e0tic, el m\u00e9s descentralitzat del m\u00f3n, que Catalunya ja \u00e9s rica i insolid\u00e0ria, que els independentistes no volen negociar, que comparteixen els posicionaments de Salvini i que s\u00f3n absolutistes, imposant les seves d\u00e8ries a la resta de catalans no independentistes. \u00c9s un relat que busca fer forat en l’independentisme, creant sentiment de culpabilitat i, a partir d’aqu\u00ed, pret\u00e9n impulsar l’abandonament de la idea unilateral.
\nAquest sentiment de culpabilitat tamb\u00e9 es fomenta amb les queixes d’alguns catalans no independentistes que denuncien estar inundats de s\u00edmbols, proclames, arguments… Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00f2 el que viuen tamb\u00e9 els catalans que no simpatitzen amb el Bar\u00e7a? Se senten ofesos els pericos perqu\u00e8 la majoria de quota medi\u00e0tica cor\u00adrespon al Bar\u00e7a? El que cal garantir \u00e9s que totes les simpaties tinguin el mateix dret a reunir-se i a fer manifestacions en un sentit i en l’altre. Per contrarestar l’hegemonia cul\u00e9, els pericos han d’intensificar la seva afici\u00f3 i aprofitar cada ocasi\u00f3 per fer-se sentir. Aquest hauria de ser tamb\u00e9 l’esperit dels catalans contraris a la via unilateral: un plantejament antag\u00f2nic al de voler silenciar les manifestacions dels favorables a la unilateralitat.
\nEls catalans que van anar a la manifestaci\u00f3 ho van fer perqu\u00e8 se senten independentistes i empatitzen amb els arguments de la convocat\u00f2ria. Se senten aix\u00ed perqu\u00e8 generalment han arribat a la conclusi\u00f3 que \u00e9s impossible que Catalunya encaixi a Espanya, perqu\u00e8 tenen el convenciment que el poder de Madrid vol imposar la submissi\u00f3 infinita, el manteniment d’una relaci\u00f3 colonial. \u00c9s leg\u00edtim i desitjable que tamb\u00e9 hi hagi convocat\u00f2ries de catalans que discrepin d’aquesta an\u00e0lisi.
\nUn altre argument que sovinteja entre les cr\u00edtiques actuals al moviment independentista \u00e9s la insist\u00e8ncia en que Espanya \u00e9s una democr\u00e0cia moderna. Cert, es vota i es governa per majoria, es fan complir les lleis. Per\u00f2 un estat de l’Europa actual ha de tenir una just\u00edcia justa, no discrecional ni modelable pel poder, i un respecte escrupol\u00f3s pels drets humans. A Espanya hi ha molts exemples de minories trepitjades i de manca de llibertat d’expressi\u00f3. La discrecionalitat fa feredat.
\nNing\u00fa ha fet encara cap proposta per resoldre el conflicte catal\u00e0, exceptuant l’\u00e8poca en la qual el PSC va proposar una Espanya federal que no s’ha concretat. Per\u00f2 ning\u00fa ha dit res sobre el d\u00e8ficit cr\u00f2nic del 8% del PIB, ni s’ha denunciat prou que no s’inverteix el que toca en infraestructures a Catalunya. Es continua actuant com si f\u00f3ssim en un r\u00e8gim colonial. El darrer esc\u00e0ndol: les bestretes per valor de 7.000 milions que l’Estat ha de retornar a les comunitats aut\u00f2nomes arran d’haver-les recaptat. Aix\u00f2, que hauria de ser un mecanisme autom\u00e0tic, s’ha frenat perqu\u00e8 el govern de Madrid ha de pagar les despeses dels dits \u00abviernes sociales\u00bb, una s\u00e8rie d’accions electoralistes que va emprendre l’insensat govern S\u00e1nchez abans de les eleccions. Inclouen l’ampliaci\u00f3 de la paternitat, ajudes al lloguer o el subsidi per als majors de 52 anys. Aquestes mesures necessitaven canvis profunds en l’estructura pressupost\u00e0ria que augmentessin els ingressos, uns canvis que no arribaran aquest any. Aix\u00ed que, per complir els n\u00fameros de l’Estat, la soluci\u00f3 ha estat no transferir aquest import a les comunitats aut\u00f2nomes, tot recomanant que retallin en prestacions sanit\u00e0ries per fer quadrar els comptes. Un exemple colpidor de la discrecionalitat de l’Estat, de la mentalitat d’\u00abels diners s\u00f3n meus i els reparteixo com em dona la gana\u00bb.
\nL’encaix de Catalunya no t\u00e9 soluci\u00f3 per molts aspectes. Un d’ells \u00e9s el pol\u00edtic i electoral, perqu\u00e8 mantenir la tensi\u00f3 amb Catalunya dona vots a certs partits. L’altre \u00e9s m\u00e9s profund i rau en la perman\u00e8ncia de la cultura militar i autorit\u00e0ria que ve de segles enrere i del franquisme arran de no haver fet una ruptura clara i n\u00edtida durant la transici\u00f3. Aix\u00f2 ha comportat una relaci\u00f3 entre poder i ciutadans d’amo-esclau i explica certes pulsions com l’\u00abA por ellos\u00bb. En lloc de modernitzar l’Estat, millorant l’efici\u00e8ncia de l’administraci\u00f3, el poder p\u00fablic ha tendit a augmentar el seu pes, a refor\u00e7ar l’oligopoli econ\u00f2mic, persistint en l’estat esfilagarsat, especialitzant-se en l’especulaci\u00f3, el parasitisme i la depredaci\u00f3.
\nFa temps que hem arribat a la conclusi\u00f3 que els pol\u00edtics catalans no tenen prou for\u00e7a representativa ni moral per fer canviar el fonament d’aquest Estat. Ho van intentar Camb\u00f3, Roca i Maragall, essent un fiasco a cada intent. No es pot ajudar qui no vol, \u00e9s impossible que els que viuen de prebendes de l’Estat el canvi\u00efn per fer-lo m\u00e9s eficient, cosa que implicaria que ells i el seu entorn renunciessin a part dels ingressos i, conseg\u00fcentment, a l’estatus social que gaudeixen.
\nUna Catalunya creativa, productiva, exportadora, oberta al m\u00f3n, amb sentit de llibertat, inclusiva, \u00e9s impossible que encaixi en un estat excloent i depredador. Per aix\u00f2 cal mantenir la confrontaci\u00f3, encara que aix\u00f2 ens porti al des\u00e0nim i cansament temporals. Una vegada comprovat que el govern de Pedro S\u00e1nchez \u00e9s igual de depredador i discrecional que els altres, no calen m\u00e9s proves per deduir que la soluci\u00f3 no vindr\u00e0 tampoc amb el PSOE, dominat per les forces f\u00e0ctiques de l’Estat, pel p\u00f2sit franquista.
\nAls amics catalans no independentistes els demano que acceptin la impot\u00e8ncia de tots (d’ells tamb\u00e9) per resoldre el problema i que no victimitzin la posici\u00f3, ans al contrari, que s’uneixin i es manifestin fent altres propostes de soluci\u00f3. Potser per aqu\u00ed es pot obrir un nou cam\u00ed.<\/p>\n