{"id":1850,"date":"2019-09-08T16:06:50","date_gmt":"2019-09-08T14:06:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1850"},"modified":"2019-09-08T16:06:50","modified_gmt":"2019-09-08T14:06:50","slug":"francesc-vila-una-vida-dedicada-al-paper","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1850","title":{"rendered":"Francesc Vila, una vida dedicada al paper"},"content":{"rendered":"

Dijous va morir el meu pare, en Francesc Vila<\/strong>. En Francisco o Paquito com li deien a Sarri\u00e0 (alguns fins i tot li deien Titus) va n\u00e9ixer al caf\u00e8 Xargay el 1925 i va viure al costat de la rectoria de Sarri\u00e0 durant molts anys. Els dos llocs s\u00f3n a prop del Pont de l’Aigua. La seva vida va transc\u00f3rrer sobretot en la postguerra, per\u00edode d’escassetat que el va forjar en l’habilitat de trobar soluci\u00f3 a les dificultats del moment.
\nQuart fill d’una fam\u00edlia de vuit germans i un oncle, va anar a escola fins als 14 anys, per\u00f2 amb 9 anys ja ajudava el seu pare a muntar la f\u00e0brica petita. En Joan Vila Tarradell<\/strong>, el seu pare, era un emprenedor nat, des quan fabricava paper a m\u00e0 fins a totes les m\u00e0quines de paper que va muntar, unes sis en total, una d’elles mentre feia la mili a Tetuan. En Francisco va aprendre aix\u00ed aquesta manera de fer d’espavilar-se amb poc material, sense capital, amb molta imaginaci\u00f3 i treball. Amb el seu germ\u00e0 Alfonso<\/strong>, dos anys m\u00e9s gran, ajudaven l’avi Joan a muntar els seus trastos, com deien ells, que van acabar essent una m\u00e0quina de 0,9 m que funcionava a 60 m\/minut. La guerra va suposar haver d’abandonar la f\u00e0brica petita per les amenaces del comit\u00e8 de Sarri\u00e0. El 1938 van posar en marxa la f\u00e0brica de can Mitjans, amb grans dificultats per vendre i poder menjar, fet que els va portar a moldre blat escairat amb la maquin\u00e0ria que tenien. Van passar de no tenir res per menjar a viure en l’abund\u00e0ncia pel fet que cobraven en esp\u00e8cies. L’any en el qual van fer aquesta transici\u00f3 de negoci, el 7 de setembre, va tenir lloc el terrible accident dels dos camions de gasolina que van xocar amb el carrilet a l’entrada del Pont de l’Aigua amb 21 morts. En Francisco i l’Alfonso eren a can Mitjans menjant figues i en Joaquim<\/strong>, germ\u00e0 5 anys m\u00e9s petit, havia anat a la f\u00e0brica petita a cercar l’avi Joan. L’accident no va agafar ning\u00fa de la fam\u00edlia tot i viure a pocs metres del lloc.
\nL’any 1939 va ser el de la retirada. A Sarri\u00e0 va tenir lloc la voladura del pont. La fam\u00edlia s’havia refugiat a can Xuncla, a uns 3 km de dist\u00e0ncia, des d’on van sentir l’explosi\u00f3. Van tancar l’avi Joan a la pres\u00f3 durant sis mesos i aquella adolesc\u00e8ncia els germans la van passar tirant bombes de m\u00e0 que anaven trobant pels camps i collint terra per netejar estris de cuina que posaven en bosses de paper i venien per Girona. Aquest any en Francisco va deixar d’anar al col\u00b7legi.
\nA l’any 1942 van comen\u00e7ar a fabricar membranes per altaveus perqu\u00e8 l’avi Joan coneixia la t\u00e8cnica de fabricar paper a m\u00e0 que havia apr\u00e8s del besavi Joan Vila Ribas<\/strong>. Van vendre la tecnologia a l’empresa d’altaveus La Melodia de Barcelona, fet que els va reportar prou diners per comprar material per construir una altre m\u00e0quina a can Patllari, al carrer major. Era una m\u00e0quina molt petita, de 1,1 m i 60 m\/min, constru\u00efda amb peces d’ocasi\u00f3 adaptades i modificades. Els feltres els compraven usats a La Gerundense i ells els partien per la meitat. Nom\u00e9s tenien un motor de 3 CV (avui la f\u00e0brica de Besal\u00fa t\u00e9 entorn de 400 motors) que anaven canviant d’una operaci\u00f3 a una altra. Al mat\u00ed feien anar les moles. La pasta entrava al refino a la tarda i a la nit en Francisco i l’Alfonso fabricaven el paper. Van inventar una paradoxa: el proc\u00e9s continu, per\u00f2 fet en discontinu. En aquest temps van copiar una estrat\u00e8gia de la Gerundense que consistia a coure canyes en sosa per obtenir una fibra que refor\u00e7ava el paper fabricat amb paper recuperat.
\nAquella m\u00e0quina era fruit de la pobresa i mancan\u00e7a del pa\u00eds, car no hi havia cap producte per vendre ni comprar. Es van especialitzar a fabricar paper i bosses a m\u00e0, llogant persones, adquirint a Fran\u00e7a m\u00e0quines de fabricar bosses, canviant una i altra vegada les peces de la m\u00e0quina, comprant edificis del costat i edificant la f\u00e0brica del carrer Josep Flores. Els conflictes eren continus, amb un creixement gaireb\u00e9 impossible per la mala i insuficient xarxa el\u00e8ctrica. Despr\u00e9s del motor de 3 CV en Francisco era a can Gin\u00e9s a la carretera de Barcelona mirant un motor Asea de 10 CV. L’avi Gin\u00e9s, en veure’l, li va dir: \u00abT’agrada aquest motor?\u00bb \u00abI tant!\u00bb, va dir en Francisco, \u00abper\u00f2 no tinc diners per comprar-lo\u00bb. \u00abEmporta-te’l i ja el pagar\u00e0s quan puguis\u00bb, va concloure l’avi Gin\u00e9s. L’empresa es va dir Emilia Vila, m\u00e9s tard Vila Tarradell, amb seu social i comercial a l’edifici Papirus al carrer Juli Garreta de Girona. En Francisco portava la fabricaci\u00f3 i en Joaquim la part comercial.
\nL’any 1960 funden la societat actual Papelera La Confianza a Besal\u00fa (ara LC Paper) i a l’any 1970 munten una altra m\u00e0quina de 1,35 m i 150 m\/min a Sarri\u00e0 que duraria fins l’any 1983, any que Vila Tarradell va tancar. En Francisco deix\u00e0 de treballar a Besal\u00fa el 1990, moment en el qual va passar a seguir des de casa l’evoluci\u00f3 de l’empresa, fins dimecres passat.
\nLa vida d’en Francisco ha estat una vida de molt treball, diumenges al mat\u00ed inclosos. Sovint l’esper\u00e0vem per anar a fer el vermut al Coro abans de dinar. En Francisco era una persona molt discreta, frugal, modesta i honrada, valors que sovintejaven en el temps de la postguerra, propiciats per les pen\u00faries. La seva vida ha estat dedicada al negoci familiar, aprenent de forma autodidacta, llegint les revistes de tecnologia industrial que tant li agradaven, observant, pensant i escoltant a la gent que treballava amb ell i als prove\u00efdors: ha estat un gran amic dels seus treballadors i entorn. Una persona soferta que ha sabut portar molt dignament els seus \u00faltims 6 anys de ceguera, que cada diumenge esperava amb delit aquest article. La seva passi\u00f3 han estat les sardanes que va propiciar, amb el metge Garriga<\/strong>, el concurs de sardanes de la festa major durant tants anys. La duresa de la postguerra anant amb tren a Garriguella essent adolescent a canviar oli per farina, saltant el control del racionament, o els viatges a la fira del Palais des Congr\u00e8s de Par\u00eds amb un Seat 600 per comprar m\u00e0quines de bosses, s\u00f3n an\u00e8cdotes que expliquen la manera de ser d’en Francisco, un empresari fet a si mateix que va saber copsar la manera de fer de l’avi Joan i transmetre els seus valors a la fam\u00edlia que ha deixat.
\nDijous a la matinada va morir en Francisco i el mateix dia al vespre moria en Joaquim, just 81 anys despr\u00e9s de l’accident del xoc del carrilet amb els camions de gasolina. Descansin en pau.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t