Arran de la crisi de 2009 vaig escriure aqu\u00ed, i al llibre La crisi des de la trinxera, que la crisi de les subprime i les immobili\u00e0ries era deguda a l’arribada estrepitosa de l’economia xinesa al m\u00f3n. La meva hip\u00f2tesi era que l’economia xinesa havia arribat al m\u00f3n global sense cap fre ni control, resultant una transfer\u00e8ncia de riquesa d’occident cap a orient. Avui, deu anys m\u00e9s tard d’aquella an\u00e0lisi, em reafirmo en la idea. El m\u00f3n occidental ha perdut riquesa a favor de la Xina i no sap resoldre la situaci\u00f3. Donald Trump ha estat el primer a denunciar la disfunci\u00f3 i ha actuat com ho sap fer ell: amb trompades a tort i a dret.
\nUna vegada hem reconegut que el problema de l’economia del m\u00f3n \u00e9s que hi ha una asimetria a favor de Xina, cal actuar per compensar aix\u00f2. En primer lloc cal un nou pacte per resoldre el canvi de divises, el mecanisme com fluctuen, evitant fer trampes que afavoreixin certs pa\u00efsos contra altres. Un pacte com el de Bretton Woods a l’any 1945, que va portar el major creixement de l’economia mundial fins l’any 1975, any en qu\u00e8 Estats Units el va trencar per poder pagar les despeses de la guerra de Vietnam. Amb les regles del joc renovades, caldr\u00e0 acceptar que el m\u00f3n occidental ha perdut riquesa, per la qual cosa ha de revisar els est\u00e0ndards amb els quals viu i rebaixar-los. Finalment li tocar\u00e0 acceptar que la riquesa es crea via augment de la productivitat, treballant amb m\u00e9s intel\u00b7lig\u00e8ncia, organitzaci\u00f3, innovaci\u00f3 i actitud.
\nEnlloc de fer tot aix\u00f2, el que l’economia mundial ha fet \u00e9s copiar les males arts de l’economia nord-americana, fer anar la m\u00e0quina de fer bitllets, inflar les economies de deute. \u00c9s com aquell esportista que t\u00e9 una lesi\u00f3 muscular i, en lloc de deixar que es cicatritzi, continua com si res a base d’antiinflamatoris i calmants. Ell pot anar fent, per\u00f2 el mal hi \u00e9s, amb el risc que es faci cada vegada m\u00e9s gran. L’economia d’Estats Units va cam\u00ed de tenir un d\u00e8ficit del 4,4% i assolir en 10 anys un deute del 130% del PIB. El drama \u00e9s que aquest cam\u00ed tamb\u00e9 \u00e9s el que segueixen l’economia europea i la xinesa.
\nEn aquest final d’agost els tres grans blocs mundials tenen les seves economies entrant en recessi\u00f3. Hi ha un \u00edndex r\u00e0pid que mesura l’evoluci\u00f3 d’una economia que es diu PMI (Purchasing Managers Index); mesura les compres que fan les empreses en un mes determinat i t\u00e9 bona correlaci\u00f3 amb el que fa el PIB. La mesura t\u00e9 nivell zero a un valor 50: per sobre l’economia creix i per sota decreix. L’\u00edndex flash PMI de EEUU per a la manufactura a l’agost \u00e9s de 49,9 en comparaci\u00f3 amb el 50,5 de juliol, el Caixin PMI de Xina ha caigut a 49,7 venint de 49,9 el juliol, i el PMI d’Europa est\u00e0 a 47,8, influenciat per Alemanya, que t\u00e9 l’\u00edndex a 43,6. Tota l’economia mundial s’est\u00e0 alentint i est\u00e0 mostrant clarament el que li passa: t\u00e9 massa de tot. T\u00e9 massa f\u00e0briques, massa productes, massa diners. I les solucions que els economistes preveuen van en la mateixa direcci\u00f3, m\u00e9s diners per al sistema, cosa que condueix a fer malifetes, com bombolles especulatives.
\nA tot aquest panorama hi hem d’afegir les conseq\u00fc\u00e8ncies de les noves pol\u00edtiques pel canvi clim\u00e0tic, amb canvis d’usos i menys consum de productes. Sembla que es prepari la crisi perfecta: no vols caldo, doncs dues tasses.
\n\u00c9s possible que el nus sigui massa gran perqu\u00e8 el puguin resoldre els economistes i que estiguem davant un canvi de model de forma radical, \u00e9s a dir, a la fi de l’economia capitalista de mercat tal com la coneixem. El nou acord de Bretton Woods crec que vindr\u00e0 propiciat pels mateixos governadors dels bancs centrals, impotents a fer anar m\u00e9s la m\u00e0quina de fer bitllets sense que el seu balan\u00e7 entri en fallida. Per\u00f2 qui dir\u00e0 a la gent que ha de viure nom\u00e9s amb el que \u00e9s imprescindible? He llegit aquests dies que la millor pol\u00edtica contra el canvi clim\u00e0tic seria el racionament, com el que hi va haver despr\u00e9s de la Guerra Mundial. Era una provocaci\u00f3, evidentment, per\u00f2 indica per on poden venir les coses en el futur. Fins i tot els liberals m\u00e9s esc\u00e8ptics admeten que l’economia del futur anir\u00e0 a dues velocitats, una de les quals ser\u00e0 basada en una renda b\u00e0sica universal. El racionament (metaf\u00f2ric) no est\u00e0 gaire lluny, veritat?
\nEns trobem a les portes d’un canvi de model de l’economia i potser de la pol\u00edtica. Les imatges que veiem cada dia d’un m\u00f3n atabalat ens diuen que el concepte de democr\u00e0cia, tal com l’entenem nosaltres, est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3nament per molts poders, comen\u00e7ant per l’espanyol i acabant pel xin\u00e8s, tot passant per Anglaterra. Els poders dels estats no saben fer altra cosa que aplicar repressi\u00f3 davant el descontentament de la gent i s\u00f3n incapa\u00e7os de trobar noves vies en la organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i social que ens tregui del forat on ens hem ficat.
\nSi la soluci\u00f3 \u00e9s admetre que som menys rics, cal posar la direcci\u00f3 cap a les noves formes de consum amb menys carn, a les noves ciutats m\u00e9s denses, als nous habitatges passius, als nous sistemes de transport p\u00fablic, a les noves formes d’autoconsum… en definitiva, a la nova economia amb menys recursos, m\u00e9s adaptada a la situaci\u00f3 de les economies mundials. Prosseguir amb les solucions que hem anat fent sempre condueix a fer el problema m\u00e9s gran. La nova economia \u00e9s disruptiva i per aix\u00f2 cal mirar les coses de forma diferent. En vaig dir l’economia de l’abund\u00e0ncia frugal i ara en podr\u00edem dir l’economia del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n