Vagi per endavant que, poques hores abans d’escriure l’article, divendres al vespre, vaig anar a sopar i vaig menjar un filet de vedella.
\nQuan s’estudia el model que necessitar\u00e0 la societat per resoldre el canvi clim\u00e0tic s’arriba a la conclusi\u00f3 que cal modificar uns quants components: la mobilitat, l’a\u00efllament dels habitatges, la generaci\u00f3 d’energia, el disseny industrial i el menjar. Associat a tot aix\u00f2 hi ha la necessitat de captar m\u00e9s CO2, per tant, d’augmentar el doble la massa d’arbres de la que hi ha ara.
\nEl canvi en el mix d’alimentaci\u00f3 ens implica a tots, sobretot la disminuci\u00f3 en el consum de vedella i derivats l\u00e0ctics. Per qu\u00e8 cal renunciar a menjar carn de vedella o de bou? Perqu\u00e8 \u00e9s l’animal que emet m\u00e9s CO2 de tots, tant per la seva funci\u00f3 rumiant, productora de CO2 en la fermentaci\u00f3, com per la gran quantitat de menjar que necessita. Si ho comparem per a 1 kg de prote\u00efna, el bov\u00ed emet 7,8 kg de CO2, el xai 4,2, el peix de piscifactoria 2 kg, el porc 1,9 kg, el pollastre 1,2 kg, el formatge 0,8 kg, els ous 0,3 kg, el tofu 0,05 kg, les mongetes, els p\u00e8sols i les nous zero – sense emissions. Es calcula que el CO2 em\u00e8s per una petita hamburguesa de 75 g que es mengi 5 vegades a la setmana (o l’equivalent en carn de vedella) durant tot l’any, equival al CO2 em\u00e8s per un cotxe durant 6.600 km. Resulta evident, doncs, que at\u00e8s que necessitem menjar prote\u00efna per l’equilibri del nostre cos, se substitueixi progressivament el consum de carn bovina per un altre menjar que aporti una quantitat equivalent de prote\u00efnes amb major efici\u00e8ncia. De fet, aquesta \u00e9s una de les diverses raons que expliquen la tend\u00e8ncia de molts joves de ser vegetarians o vegans.
\nEl consum de carn est\u00e0 baixant des de fa 50 anys a Europa, mentre que est\u00e0 apujant a la resta del m\u00f3n. Si b\u00e9 el consum de carn ha baixat a casa nostra un 12% en els darrers 10 anys, encara consumim 135 g per dia i persona, amb m\u00e9s de 10 menjars a la setmana que inclouen vedella, pollastre o \u00e0nec. Per tant, \u00e9s un h\u00e0bit molt introdu\u00eft en la nostra cultura i els canvis que es fan no van tampoc en la bona direcci\u00f3. Si b\u00e9 es consumeix menys carn, tamb\u00e9 es consumeix menys fruita, llegums, pa i cereals. En canvi, es consumeixen m\u00e9s plats preparats i productes ensucrats. El consum de carn es dona en les classes socials m\u00e9s modestes, mentre que els m\u00e9s rics consumeixen el 12% m\u00e9s de fruites i llegums que els m\u00e9s modestos.
\nAl m\u00f3n es consumeixen 323 milions de tones de carn, essent \u00c0sia la primera \u00e0rea amb un 47% del consum global (del que un 27% prov\u00e9 de la Xina), Europa amb un 19%, Am\u00e8rica del nord amb un 13%, Am\u00e8rica del sud amb un 15% i \u00c0frica amb un 6%. De tota la carn que es menja al m\u00f3n la m\u00e9s consumida \u00e9s la de porc i la de pollastre amb 113 i 112 milions de tones cada una, mentre que el bov\u00ed t\u00e9 un consum de 70 milions de tones i les altres carns es troben per sota de 10 milions de tones.
\nEl canvi en el model de consum alimentari ja ha comen\u00e7at, de forma que \u00e9s favorable a les emissions de gasos efecte hivernacle (GEH). Aquest canvi hauria de continuar i accelerar-se, amb pol\u00edtiques de pedagogia d’alimentaci\u00f3 i salut i amb accions en la restauraci\u00f3 col\u00b7lectiva p\u00fablica i privada, aix\u00ed com una reducci\u00f3 del malbaratament d’aliments i el consum d’aliments de proximitat. En aquest moviment de canvi alimentari ha nascut el terme Flexitari\u00e0 per referir-se a les persones que s\u00f3n vegetarianes per\u00f2 de forma flexible, permetent el menjar de carn, peix o derivats de tant en tant. La dieta flexitariana \u00e9s m\u00e9s completa des del punt de vista nutricional que la vegetariana o la vegana i, de fet, \u00e9s la dieta que feien els nostres pares i avis abans dels anys 80. Per tot plegat s’estima que a l’any 2050 el consum de cereals augmentar\u00e0 en un 27%, el de fruita i llegums baixar\u00e0 un 12%, el de carn baixar\u00e0 un 37% i el de productes l\u00e0ctics disminuir\u00e0 un 22%. Si b\u00e9 avui els flexitarians representen una poca porci\u00f3 de la societat, s’estima que a l’any 2050 suposaran el 70% de la poblaci\u00f3.
\nAvui no \u00e9s f\u00e0cil ser vegetari\u00e0, flexitari\u00e0 o veg\u00e0. Els men\u00fas que trobem arreu no faciliten aquesta dieta; encara predominen els men\u00fas amb carn o peix. Divendres, mirant la carta que tenia al davant vaig arribar a la conclusi\u00f3 que, si volia provar la dieta flexible hauria d’haver menjat dues amanides: una de primer i una altra de segon, cosa que no va ser.
\nAra miro que la cadena de supermercats Veritas proposa el seg\u00fcent men\u00fa: per dinar, amanida de ra\u00efm, formatge i alvocat amb brots d’alfals de primer, i paella de quinoa amb musclos de segon. Per sopar, crema de porro i patata al curri de primer i hamburguesa de tofu, miso i cereals de segon. Aix\u00ed cada dia, combinant plats vegetarians amb petites introduccions d’elements animals.
\nEl que ens ve a sobre \u00e9s una revoluci\u00f3 econ\u00f2mica i cultural, amb canvis en la ramaderia intensiva a favor de l’extensiva, amb menys agricultura per alimentar els animals, amb m\u00e9s extensi\u00f3 i aprofitament forestal, amb m\u00e9s cura de la dieta, dividint a la meitat les emissions derivades de l’alimentaci\u00f3. Qui sap quant temps far\u00e0 falta perqu\u00e8 a qualsevol restaurant es pugui seguir una dieta flexitariana.<\/p>\n