El pes de la manufactura de cotxes a Catalunya \u00e9s del 10,5% del PIB, una xifra molt important per a l’economia i el manteniment de llocs de treball. La setmana passada vam dir que l’economia mundial entrava en un per\u00edode de recessi\u00f3 global i que els bancs centrals haurien de fer \u00fas de la imaginaci\u00f3 per fomentar el consum dels ciutadans a base de portar els interessos a valors negatius o posar en pr\u00e0ctica mesures com la met\u00e0fora de l’helic\u00f2pter que reparteix diners. El cas m\u00e9s evident de la crisi mundial \u00e9s la p\u00e8rdua del 3% de les vendes de cotxes (el 4% a Europa) que es ve produint des de fa un any i es va accelerant. Els compradors de cotxes dubten a l’hora de comprar cotxes di\u00e8sel per les regulacions a les ciutats i continuaran dubtant amb els cotxes de gasolina i m\u00e9s endavant amb els cotxes el\u00e8ctrics. No \u00e9s un tema del motor que t\u00e9 el cotxe, \u00e9s un tema de cultura i de mobilitat. B\u00e9 sigui perqu\u00e8 la tend\u00e8ncia de la gent \u00e9s anar a viure a les ciutats, b\u00e9 sigui perqu\u00e8 accepten compartir el cotxe per un trajecte (car sharing), el cas \u00e9s que les vendes de cotxes continuaran caient, i aix\u00f2 afectar\u00e0 les economies d’Alemanya, de Fran\u00e7a i tamb\u00e9 de Catalunya.
\nEl cotxe el\u00e8ctric podria frenar parcialment la caiguda de les vendes, per\u00f2 el ciutad\u00e0 t\u00e9 dificultats per comparar aquesta tecnologia amb les que coneix, gasolina o di\u00e8sel. \u00c9s aqu\u00ed on l’administraci\u00f3 podria fer alguna cosa: fer pedagogia i resoldre el problema del finan\u00e7ament.
\nUn cotxe el\u00e8ctric que recorre 20.000 km anuals \u00e9s molt m\u00e9s barat que un cotxe de combusti\u00f3 si la comparaci\u00f3 la fem per quil\u00f2metre recorregut. He comparat dos cotxes, un de combusti\u00f3 amb un preu de 21.200 \u20ac i un el\u00e8ctric de 30.000 \u20ac; ambd\u00f3s tindran una vida de 10 anys. Doncs b\u00e9, en aquest cas el cost per quil\u00f2metre del cotxe de combusti\u00f3 \u00e9s de 0,3365 \u20ac\/km, mentre que el de l’el\u00e8ctric \u00e9s de 0,246 \u20ac\/km, un 27% menys. Est\u00e0 clar, no? Llavors, per qu\u00e8 la gent encara es resisteix a comprar un cotxe el\u00e8ctric? Perqu\u00e8 tot est\u00e0 verd. No hi ha suficient oferta per part dels fabricants perqu\u00e8 es van adormir massa anys, no hi ha prou punts de rec\u00e0rrega (n’hi ha 780.000 de previstos a Catalunya) i la gent no t\u00e9 clar que ha de canviar la forma de moure’s, fet que portar\u00e0 a decidir el tipus cotxe partint del 99% del seu temps d’\u00fas i llogar un altre cotxe per fer recorreguts m\u00e9s llargs de manera puntual. I si vull anar a Bilbao en cotxe, em diuen? Al que responc… qui diu que a Bilbao s’hi ha d’anar en cotxe? A alg\u00fa se li acudeix anar a \u00c0sia en cotxe? A partir de 300 km previsiblement caldr\u00e0 anar als llocs en tren i despr\u00e9s en avi\u00f3, i en el futur ens estarem d’anar a segons quins llocs pel seu cost. El cotxe el\u00e8ctric demana una adaptaci\u00f3 de la societat, posant punts de c\u00e0rrega a les empreses, als p\u00e0rquings dels restaurants i a tots els carrers aprofitant la xarxa de baixa tensi\u00f3 de l’enllumenat p\u00fablic.
\nEl canvi clim\u00e0tic \u00e9s irreversible i el cotxe el\u00e8ctric tindr\u00e0 una funci\u00f3 important: consumir\u00e0 electricitat quan hi hagi exc\u00e9s de generaci\u00f3, i vendr\u00e0 electricitat a la xarxa quan hi hagi d\u00e8ficit. El V2G (vehicle to grid) ser\u00e0 el sistema d’emmagatzematge massiu m\u00e9s important de la xarxa el\u00e8ctrica. Tenim previst que l’any 2030 hi hagi 1.185.000 cotxes el\u00e8ctrics a Catalunya (el 30% del parc). Imaginem que en un moment donat cedeixin cada un d’ells 1 kWh a la xarxa dels 40, 50 o 80 kWh que tenen a les seves bateries. Aix\u00f2 significa una capacitat de 1.185 MWh. Imaginem ara que en lloc de tenir un parc del 30% el\u00e8ctric el tinguem del 80%, llavors la capacitat d’emmagatzematge ser\u00e0 de 3.160 MWh, una capacitat prou elevada per resoldre el problema de sobregeneraci\u00f3 solar o e\u00f2lica.
\nPer tant la crisi del cotxe l’haur\u00edem d’enfocar cap a la resoluci\u00f3 de l’economia del futur. A les ciutats poca cosa es pot fer que no sigui amb el transport p\u00fablic el\u00e8ctric, per\u00f2 als pobles, on el cotxe el\u00e8ctric tindr\u00e0 f\u00e0cil estar endollat, ens conv\u00e9 que tots els cotxes actuals siguin el\u00e8ctrics, i aix\u00f2 ho hem de facilitar amb vies de finan\u00e7ament i amb pedagogia. \u00c9s en el finan\u00e7ament on el BCE podria intervenir. Un comprador veu molt lluny la seva capacitat per comprar un cotxe de 30.000 o 50.000 euros, per\u00f2 si li diem que la compra ha de ser de 250 \u20ac cada mes o de 417 \u20ac, respectivament, potser ho veur\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil. El mecanisme que podria fer el BCE fora finan\u00e7ar a inter\u00e8s zero durant 10 anys els fabricants perqu\u00e8 facin la venda mensual.
\nL’administraci\u00f3 ha de tenir un paper valent en aquesta nova economia. Per suposat que t\u00e9 molts deures per fer en aquesta direcci\u00f3. El primer que ha de fer \u00e9s adonar-se de la magnitud de la trag\u00e8dia. Si a Catalunya hi ha d’haver 780.000 punts de c\u00e0rrega, a Barcelona n’hi ha d’haver m\u00e9s de 150.000. Ara mateix n’hi ha 300 i 180 per a cotxes municipals, i diem que \u00e9s la ciutat europea m\u00e9s destacada en el desenvolupament del vehicle el\u00e8ctric (a Par\u00eds n’hi ha m\u00e9s de 1.000, i n’hi ha 16.000 de previstos a \u00cele de France el 2020). Es pot fer m\u00e9s el rid\u00edcul? Una altra mesura urgent seria la de prohibir matricular noves motocicletes de combusti\u00f3, i obligar aix\u00ed a fer que siguin el\u00e8ctriques (amb nom\u00e9s 150 punts de c\u00e0rrega?). En fi, la primera cosa que hem de fer \u00e9s pedagogia als pol\u00edtics a fi que comprenguin l’ordre de magnitud del problema i comencin a treballar. Cal anticipar la nova economia que ve si no volem perdre creixement econ\u00f2mic de forma dram\u00e0tica.<\/p>\n