No \u00e9s pas la meva intenci\u00f3 aixafar-vos les vacances per\u00f2, a aquestes al\u00e7ades de l’any, haur\u00edem de comen\u00e7ar a pensar que s’est\u00e0 configurant davant nostre una crisi de gran magnitud, tal vegada l’inici d’un canvi de model econ\u00f2mic.
\nEls s\u00edmptomes s\u00f3n evidents a tots els pa\u00efsos amb economies industrials, des de la Xina a Estats Units passant per tota Europa, Espanya inclosa. Els inicis de la crisi poden ser deguts al fre a la globalitzaci\u00f3 empresa per Donald Trump, al Brexit dur que es presenta en els propers mesos i al declivi del sector de l’autom\u00f2bil a tot el m\u00f3n. Tot plegat ha portat a les economies industrials a baixar el creixement i a perdre llocs de treball. Els economistes deien que Espanya es salvava d’aquest moviment, per\u00f2 el nul creixement de llocs de treball del mes de juliol ha estat una indicaci\u00f3 que aqu\u00ed les coses tamb\u00e9 comencen a anar malament. La baixada en les vendes de pisos, un sector que semblava quedar ali\u00e8 al fre de l’economia, ho ha acabat d’arrodonir.
\nEra evident que algun dia les relacions econ\u00f2miques internacionals s’haurien de posar en entredit: la globalitzaci\u00f3 salvatge, sense cap control, va permetre a la Xina xuclar producci\u00f3 d’Europa i d’Estats Units, amb la p\u00e8rdua de llocs de treball corresponent. El mercat capitalista t\u00e9 mecanismes propis per anar ajustant la seva din\u00e0mica. Aix\u00ed, si un pa\u00eds ven molt m\u00e9s que no pas compra, les seves reserves monet\u00e0ries augmenten, de forma que esdev\u00e9 m\u00e9s ric. Per tant, la massa monet\u00e0ria, que ha d’estar en equilibri amb la riquesa de l’espai econ\u00f2mic, tamb\u00e9 ha d’augmentar. Aix\u00f2 implica que la moneda ha de pujar de valor, aix\u00f2 que en diem revaluar la divisa. Doncs b\u00e9, el super\u00e0vit comercial de la Xina va augmentar un 58,7% entre 2007 fins el 2017 mentre que la seva divisa es va revaluar en aquest per\u00edode un 7,9%. En aquest mateix per\u00edode el PIB de la Xina va cr\u00e9ixer de 3,55 bilions de d\u00f2lars fins a 12,24 bilions, amb un creixement del 244%. Amb aquestes xifres, haver revaluat la moneda nom\u00e9s un 7,9% fa evident que el mecanisme d’equilibri d’un mercat perfecte no ha funcionat. Les autoritats de la Xina han volgut mantenir el valor de la moneda per continuar sent competitius i vendre al m\u00f3n. Fins que el tal Trump ha dit que ja n’hi havia prou de fer trampes a costa del benestar dels americans. Tot i que ells venen fent trampes semblants des de l’any 1975.
\nDel Brexit no en dir\u00e9 gaire res, nom\u00e9s que crea incertesa del que pot passar i aix\u00f2 frena inversions a Anglaterra i a Europa.
\nDel cotxe n’anirem parlant m\u00e9s sovint. L’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica ha agafat embranzida i est\u00e0 modificant la opini\u00f3 p\u00fablica. Avui tothom t\u00e9 clar que el cotxe en un futur immediat ser\u00e0 el\u00e8ctric. El 2005 nom\u00e9s \u00e9rem quatre els que hi cr\u00e8iem, i els fabricants de cotxes s’han adormit sense fer els deures a temps. Total, ara el comprador dubte quin tipus de cotxe ha de comprar sabent que el 2040 ja no es vendran cotxes de combusti\u00f3 i t\u00e9 p\u00e0nic a haver de trobar 40.000 \u20ac per comprar el cotxe. El resultat \u00e9s una baixada en picat de la venda de cotxes, tant, que s’espera que a Fran\u00e7a el 2020 la producci\u00f3 baixi el 20%. El pes del cotxe a Catalunya \u00e9s del 10,5% del PIB, o sigui, que haur\u00edem de fer tot el possible per ajudar a Seat i Nissan a fer el tr\u00e0nsit cap al cotxe el\u00e8ctric amb un pacte de pa\u00eds.
\nAmb tot aquest panorama els bancs centrals es preparen per ajudar a l’economia. La FED americana ha respost als crits de Trump abaixant els tipus d’inter\u00e8s des del 2,25% fins el 2%. A Europa el tipus d’inter\u00e8s del BCE ja est\u00e0 a zero des de l’any 2016. Els responsables del BCE ja no sabien qu\u00e8 m\u00e9s fer per activar l’economia europea i ara es troben que totes les mesures que podrien ser ortodoxes estan esgotades i n’han de trobar de noves. El banc central havia arribat a emetre moneda per valor de 80.000 milions cada mes durant el 2016, uns 234 euros per c\u00e0pita cada mes, emetent ara per valor de 16.000 milions. Aix\u00f2 ho feia comprant deute dels estats, de les corporacions i valors dels bancs, per\u00f2 la seva translaci\u00f3 al consum ha estat poc eficient. Ara es plantegen fer els tipus d’inter\u00e8s negatius com han fet Su\u00efssa, Dinamarca o Su\u00e8cia. Els bancs ja tenen els seus dip\u00f2sits al BCE a un inter\u00e8s del -0,4% i l’experi\u00e8ncia de Jap\u00f3 amb mesures d’inter\u00e8s negatiu no sembla pas que aixequin l’economia.
\nEn aquestes circumst\u00e0ncies apareixen noves idees per fer funcionar l’economia, idees no ortodoxes com el Helicopter Money. Aquest helic\u00f2pter \u00e9s una met\u00e0fora que vol explicar que un helic\u00f2pter va llen\u00e7ant des de l’aire bitllets perqu\u00e8 la gent els agafi i consumeixi. El BCE ha creat moneda des del 2015 per valor del 20% del PIB de la Eurozona i tot i aix\u00ed l’economia no aixeca el cap, m\u00e9s aviat l’abaixa pels nous impulsos. Aix\u00ed que la mesura de transferir una quantitat al compte de cada ciutad\u00e0 adult esdev\u00e9 una possibilitat real. Imagineu el que passaria si cada \u00fa de nosaltres rep aquells 234 euros durant uns quants mesos al compte corrent…
\nPossiblement no ser\u00e0 Mario Draghi qui aplicar\u00e0 noves mesures pel fet que al mes de novembre ser\u00e0 substitu\u00eft per Christine Lagarde, de la que encara no coneixem la valentia.
\nLa implantaci\u00f3 de la mesura de l’helic\u00f2pter ens portar\u00e0 a un debat interessant proper al de la renda b\u00e0sica universal. La meva opini\u00f3 en aquest moment \u00e9s que m\u00e9s que actuar donant diners a discreci\u00f3, caldria resoldre l’origen dels problemes, el Br\u00e8xit, les relacions de canvi internacionals i la transici\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric. Per\u00f2 ja sabeu que tamb\u00e9 m’agrada la innovaci\u00f3 i explorar nous conceptes.<\/p>\n