El pl\u00e0stic ha estat al llarg de les darreres d\u00e8cades un producte dif\u00edcil de substituir per les seves propietats: \u00e9s transparent, pesa menys que les seves alternatives, \u00e9s m\u00e9s flexible, ocupa menys volum, \u00e9s impermeable, es pot soldar i enganxar… propietats que el fan molt desitjable en el m\u00f3n de l’embalatge. Les f\u00e0briques de paper que produ\u00efen paper per embalatge han anat tancant o s’han transformat per fabricar altres productes. Avui, 40 anys despr\u00e9s d’aquell declivi, vivim el retorn del paper per substituir el pl\u00e0stic fruit d’una alarma social.
\nAl m\u00f3n es produeixen cada any 100 milions de tones de pl\u00e0stic, una xifra semblant als 90 milions de tones de paper. La difer\u00e8ncia \u00e9s que el pl\u00e0stic nom\u00e9s es recicla el 30% i el paper el 75%, el pl\u00e0stic tarda a destruir-se m\u00e9s de 500 anys i el paper ho pot fer en segons o en setmanes com a molt. El territori i el mar han quedat plens de pl\u00e0stics, per la qual cosa els pa\u00efsos han comen\u00e7at a legislar el seu \u00fas indiscriminat.
\nHi ha usos en els que el paper mai podr\u00e0 substituir el pl\u00e0stic, per la qual cosa el que cal no \u00e9s fer la substituci\u00f3, sin\u00f3 l’eliminaci\u00f3 del seu \u00fas. Quan era petit no hi havia ampolles de pl\u00e0stic, eren de vidre que es retornava al seu propietari per tornar-la a utilitzar. Ho tornarem a fer, no en tingueu cap dubte. Com aquest exemple n’hi ha milers: la distribuci\u00f3 ha descobert que el consumidor prefereix comprar petites dosis de productes, b\u00e9 perqu\u00e8 la seva tresoreria li exigeix, b\u00e9 perqu\u00e8 els productes acabats de tallar s\u00f3n m\u00e9s bons. El resultat \u00e9s que acabem veient una magdalena o una poma embolicades individualment en un exc\u00e9s d’embalatge.
\nLa bossa de pl\u00e0stic a la compra est\u00e0 a punt d’extingir-se, i els productes d’un sol \u00fas tamb\u00e9 desapareixeran el 2021 fruit d’una llei europea, per\u00f2 tot aix\u00f2 \u00e9s el principi d’un moviment que ha comen\u00e7at i que acabar\u00e0 dr\u00e0sticament amb una part considerable del consum de pl\u00e0stic. M’expliquen a Besal\u00fa que la pol\u00edtica de recollida porta a porta de les deixalles est\u00e0 canviant els costums de la poblaci\u00f3, evitant adquirir exc\u00e9s d’embalatge en la compra di\u00e0ria: \u00e9s fruit d’haver posat l’objectiu de generar menys residu dintre les cases. El cas de Besal\u00fa \u00e9s important perqu\u00e8 mostra que el que \u00e9s fonamental en tota pol\u00edtica \u00e9s posar l’objectiu a assolir de forma clara i que tothom entengui.
\nEl pl\u00e0stic \u00e9s un derivat del petroli, per tant, quan tingueu una bossa heu de pensar que teniu petroli a la m\u00e0. La pol\u00edtica de transici\u00f3 energ\u00e8tica ha d’eliminar l’\u00fas del pl\u00e0stic perqu\u00e8 per 1 kg de pl\u00e0stic s’emeten 6 kg de CO2. Aix\u00ed, els 100 milions de tones de pl\u00e0stic equivalen a 600 Gt de CO2. Per tenir una refer\u00e8ncia, a Catalunya emetem 45 Gt de CO2, per tant, el pl\u00e0stic al m\u00f3n suposa 13 vegades la petjada de Catalunya en gasos efecte hivernacle.
\nPer\u00f2 hi ha una cosa encara m\u00e9s perillosa que el pl\u00e0stic, el micropl\u00e0stic. Aquest prov\u00e9 de la degradaci\u00f3 i la descomposici\u00f3 dels pl\u00e0stics convencionals, per\u00f2 tamb\u00e9 del rentat de la roba amb fibres sint\u00e8tiques, de l’abrasi\u00f3 dels neum\u00e0tics a la carretera i de les microesferes que es troben en els dent\u00edfrics i en les cremes exfoliants de cosm\u00e8tica. La seva gravetat \u00e9s que, aix\u00ed com els pl\u00e0stics s\u00f3n perillosos per als animals que queden atrapats amb ells, els micropl\u00e0stics entren directament a la cadena tr\u00f2fica. He explicat en broma a un expert en genoma que aviat trobaran mol\u00e8cules de pl\u00e0stic en l’ADN.
\nAix\u00f2 ens introdueix encara un altre problema a resoldre: podem fabricar tots els teixits sense usar el poli\u00e8ster o altres fibres sint\u00e8tiques? Hi hauria prou cot\u00f3 i lli per fabricar tots els articles de vestir? Trobarem un fil artificial a partir de vegetals o productes animals?
\nLa resposta \u00e9s s\u00ed i no. Sabem produir pl\u00e0stics a partir de mid\u00f3 o de case\u00efna a partir de la llet, pl\u00e0stics biodegradables, per\u00f2 no tenen la mateixa resist\u00e8ncia que els altres pl\u00e0stics i s\u00f3n molt cars, dif\u00edcilment substitu\u00efbles. Pel que fa a les fibres, recentment hi ha al mercat una nova fibra nomenada Tencel que s’ha posat de moda molt r\u00e0pidament. Aquesta fibra \u00e9s artificial, provinent de cel\u00b7lulosa d’eucaliptus, com la del paper, que s’ha dissolt i s’ha precipitat en forma de fil. \u00c9s com el rayon de fa molts anys, i mant\u00e9 les propietats del cot\u00f3 com l’absorci\u00f3 d’humitat, per\u00f2 sense arrugar-se ni encongir-se. El Tencel, barrejat amb cot\u00f3 i lli es projecta com la nova fibra de futur. El Tencel prov\u00e9 de boscos certificats, \u00e9s biodegradable i no t\u00e9 risc d’entrar a la cadena tr\u00f2fica per quedar-s’hi. La mateixa tecnologia de viscosa la podr\u00edem reprendre amb el Celofan, un film de viscosa a partir de la dissoluci\u00f3 de la cel\u00b7lulosa. El Celofan va ser inventat el 1908 per un enginyer su\u00eds, Jacques Brandenberger i t\u00e9 moltes de les propietats dels pl\u00e0stics, com la barrera a l’aire i a la grassa, propietats que no t\u00e9 el paper.
\nPer tot el que us he explicat en la substituci\u00f3 del pl\u00e0stic, la primera cosa que cal fer \u00e9s limitar-ne l’\u00fas, retornant l’env\u00e0s a origen o aportant el propi per emplenar-lo amb productes a granel, i no envasant en exc\u00e9s com es fa ara. Per\u00f2 la segona ser\u00e0 la seva substituci\u00f3 per productes derivats d’altres naturals, gaireb\u00e9 sempre provinents dels arbres. Tindrem prou arbres per fer tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 tamb\u00e9 pensem en la biomassa per produir calor i en la producci\u00f3 de biocombustible pels cotxes. Aneu pensant en la Sib\u00e8ria, ara que es crema.<\/p>\n