{"id":184,"date":"2010-09-09T21:33:32","date_gmt":"2010-09-09T19:33:32","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=184"},"modified":"2010-09-09T21:33:32","modified_gmt":"2010-09-09T19:33:32","slug":"pla-de-camp-magre-habitat-d%e2%80%99isards","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=184","title":{"rendered":"Pla de Camp Magre, h\u00e0bitat d\u2019isards"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

\u00c9s un diumenge de tardor, a finals de setembre o a primers d\u2019octubre. Sortim a les 8 del mat\u00ed de l\u2019estaci\u00f3 de Vallter en un itinerari que ens ha de portar a veure isards. Sortim de darrera l\u2019edifici de l\u2019estaci\u00f3 direcci\u00f3 Portella de Mentet. Quan el cam\u00ed arriba al torrent de la Portella, el creuem girant direcci\u00f3 Pla de Camp Magre. Aquest pla de 4 quil\u00f2metres de llargada i 400 m. d\u2019amplada mitja, que va des de la Portella de Mentet fins la collada de la Mort de l\u2019Escol\u00e0, just a la vall de Roj\u00e0, \u00e9s l\u2019espai amb m\u00e9s concentraci\u00f3 d\u2019isards del Pirineu. Els isards es situen en les petites valls que s\u2019originen a banda i banda de la carena principal. Com que el Pla de Camp Magre \u00e9s pr\u00f2piament la carena principal a 2.400 m., amb molta herba per menjar, i com que \u00e9s la part m\u00e9s alta de les valls secund\u00e0ries a nord i a sud, els isards hi pugen trobant els punts m\u00e9s alts.<\/p>\n

Una vegada hem arribat al pla passem per la Portella de Morens i canviem direcci\u00f3 nord cap a Mentet. Anem a mitja altura d\u2019una serra que arrenca del pla de Camp Magre, passa pels collets verds, el Cap de Roc i arriba a Mentet. El vessant que passem \u00e9s l\u2019oriental, per la petita vall dels Forquets. A aquesta hora del mat\u00ed hi ha un ramat de 200 isards pasturant a l\u2019altre costat del torrent. La nostra pres\u00e8ncia els posa en av\u00eds, comen\u00e7ant a observar-nos. Prenem fotos i filmem. A mesura que ens acostem els isards comencen a desfilar. Es troben lleugerament per sota de nosaltres i, per tant, estan en desavantatge. La major protecci\u00f3 d\u2019un isard \u00e9s c\u00f3rrer cap amunt, cursa que cap altre animal pot guanyar. Per tant els isards es posen nerviosos quan estan per sota teu i es mouen per trobar una posici\u00f3 superior. \u00c9s el que fan davant la nostra aproximaci\u00f3: creuen el torrent i pugen davant nostre per trobar la part alta de la aresta que estem fent. Ara els tenim a la nostra esquerra, a una dist\u00e0ncia de 50 metres. Tornen a estar tranquils i es posen a pasturar de nou mentre no ens treuen l\u2019ull de sobre. De tant en tant hi ha una corredissa entre dos mascles, el que \u00e9s dominant en el ramat i un de nou que hi vol entrar. La corredissa la veiem 3 o 4 vegades mentre passem.<\/p>\n

L\u2019isard t\u00e9 aqu\u00ed la major concentraci\u00f3 de tot el Pirineu. En les darrers anys la seva progressi\u00f3 ha estat espectacular. Fa trenta anys, quan vaig comen\u00e7ar a caminar a la Vall de Camprodon, era dif\u00edcil veure un isard. Ara \u00e9s gaireb\u00e9 impossible fer una excursi\u00f3 i no veure\u2019n cap. Als Pirineus Orientals a l\u2019any 1989 es comptabilitzaven 3.300 isards. A l\u2019any 1994 el recompte va ser de 7.924 i a l\u2019any 2000 de 9.500. Avui pensem que el n\u00famero d\u2019isards en aquesta \u00e0rea pot rondar els 12.000 individus. L\u2019isard adult \u00e9s una mica m\u00e9s petit que el chamois dels Alps. Mesura 1,1 m. de llargada, amb una al\u00e7ada de 70 cm. i un pes de 25 a 40 kg. pel mascle i de 20 a 32 kg. per la femella. Els petits pesen entre 2 i 3 kg. quan neixen a la primavera. R\u00e0pidament multipliquen el seu pes per cinc, arribant a la tardor amb 4 mesos i un pes entre 12 i 17 kg. El mateix cabrit a l\u2019hivern augmentar\u00e0 el pes en 1 o 2 kg. per arribar a l\u2019altra tardor amb un pes entre 21 i 26 kg. A partir dels 10 anys el pes va disminuint fins la mort de l\u2019individu als 14, 15 o 20 anys.<\/p>\n

L\u2019isard \u00e9s un animal adaptat perfectament a viure en al\u00e7ada. Com totes les cabres \u00e9s un animal al que li agrada el lloc m\u00e9s alt, posar-se damunt les roques. T\u00e9 pe\u00fclles als peus que li permeten una bona fixaci\u00f3 al terreny. El seu cor pesa 350 g., mentre que el\u00a0 nostre nom\u00e9s en pesa 280, fet que explica la seva pot\u00e8ncia pujant muntanyes. El p\u00e8l tamb\u00e9 s\u2019adapta al clima, essent rogenc a l\u2019estiu i fosc i dens a la tardor i a l\u2019hivern. Per\u00f2, per sobre de tot, el tret que identifica m\u00e9s a l\u2019isard \u00e9s el fet gregari i social. Els ramats d\u2019isards s\u00f3n sedentaris en el territori que ocupen, sigui una petita vall o una canal. La seva societat \u00e9s estrictament matriarcal, amb femelles acompanyades pel seu petit d\u2019un any, a vegades tamb\u00e9 del de l\u2019any precedent. En el mateix grup tamb\u00e9 hi viuen els isards vells. Per\u00f2 els isards mascles joves i adults s\u00f3n menys socials, m\u00e9s vagabunds i viuen m\u00e9s solitaris. La tardor, quan hi ha l\u2019aparellament, els mascles dominants, gelosos, aparten als nous joves de qualsevol participaci\u00f3 en el zel de les femelles. El canvi comen\u00e7a a primers d\u2019octubre per arribar a l\u2019aparellament entre el 15 de novembre i el 15\u00a0 de desembre. En aquest per\u00edode els mascles cada vegada es tornen m\u00e9s insuportables, observant-se m\u00fatuament, entrant en batusses tot el dia, oblidant menjar i reposar. Aquesta agressivitat va en creixement, essent els m\u00e9s actius els mascles de 3 a 4 anys. Els bocs dominants s\u2019imposen als nous joves sexuals, com tamb\u00e9 a altres mascles adults amb els que sovint entren en combat. Els mascles marquen el territori amb secrecions d\u2019unes gl\u00e0ndules que tenen a les banyes: les freguen amb branques d\u2019arbustos o amb llargues tiges d\u2019herba.<\/p>\n

La gestaci\u00f3 dura entre 23 i 25 setmanes, \u00e9s a dir, gaireb\u00e9 6 mesos. Els nous cabrits naixeran entre el 15 de maig i el 15 de juny. La velocitat amb la que el petit cabrit espavila \u00e9s espectacular: als 20 minuts s\u2019aixeca, als 40 mama, al cap de poques hores es despla\u00e7a amb el grup i al cap d\u2019un mes ja pastura. Les mares resten al seu costat fins que el nou isard tindr\u00e0 prou autonomia, generalment al cap d\u2019una o dues setmanes. Essent com \u00e9s un animal sociable, dins un ramat d\u2019isards s\u2019hi pot veure una guarderia on dues cabres vigilen els nous petits mentre que les altres mares pasturen.<\/p>\n

Deixem el gran ramat d\u2019isards i continuem l\u2019excursi\u00f3 Serra de la Portella avall. Arribem als Collets Verds, on hi surt un cam\u00ed que baixa a la Vall de l\u2019Alemany, on hi trobem uns cavalls que pasturen, i continuem serra avall fins trobar un bony anomenat el Cap del Roc. Aqu\u00ed hi ha una cabana enganxada a un roc i el cam\u00ed es divideix entre el que continua cap a Mentet i el que baixa a la Vall del Callau. Nosaltres baixem cap el torrent del Callau, travessem el torrent dels Forquets i comencem la pujada de tota la vall fins arribar als peus del Roca Colom. Mentre pugem anem comentant els efectes de la riuada del 23 de setembre de l\u2019any 1992 que es va emportar bona part de la llera del riu. Quan arribem a la Ja\u00e7a del Callau, trobem una marmota, grossa com un gos, que fuig cap al seu cau. Deuen refer el cau a mesura que s\u2019engreixen, diem veient el moviment.<\/p>\n

Al final de la Ja\u00e7a cal pujar m\u00e9s fort per arribar a la vora de la Portella de Concr\u00f2s, on hi trobarem el cam\u00ed de Camp Magre. Amb un pas m\u00e9s r\u00e0pid seguim el cam\u00ed que ens retornar\u00e0 al punt de sortida. Quan passem a la vertical del Pic de la Llosa observem un altre gran ramat d\u2019isards. Aqu\u00ed tamb\u00e9 veiem les corregudes de mascles darrera altres isards en el feixuc treball de preservar el seu harem.<\/p>\n

Dintre poc vindr\u00e0 l\u2019aparellament i l\u2019arribada del cru hivern, amb la neu que tapar\u00e0 la major part del menjar que han tingut a l\u2019estiu. Les femelles, en gestaci\u00f3, necessitaran m\u00e9s menjar del normal. Els mascles, exhaurits per tants mesos d\u2019anar encegats fent bajanades, havent oblidat menjar i malversant energia en la cursa sexual, arribaran justos de forces a l\u2019hivern. Tots ells baixaran de cota per entrar dins el bosc en llocs on el gruix de la neu no sigui massa gran per trobar menjar. S\u2019hauran d\u2019espavilar amb branques de nerets, i de pins. Tota una creuada dif\u00edcil que els portar\u00e0 a la primavera al naixement dels nous cabrits, als jocs amb les clapes de neu i a retrobar el nou menjar dalt les carenes. Llavors, nosaltres tornarem a caminar pels mateixos llocs que ells. Podeu veure\u2019ls a Youtube cercant \u201cCallau, la vall desconeguda\u201d o \u201cVolta al Gra de Fajol amb isards\u201d.<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t