Aquesta setmana, enmig de la calor que pat\u00edem, tot observant com pujaven les temperatures a Fran\u00e7a, he recordat l’episodi de neu de l’any 1986. Va ser el dia 30 de gener i va nevar des de la costa fins dalt la carena pirinenca. Com sempre passa, a Besal\u00fa no va nevar, fruit d’un microclima que hi ha a rec\u00e9s de la muntanya del Mont. Amb la meva germana \u00e9rem a Sarri\u00e0 i el nostre pare a Besal\u00fa, per la qual cosa vam decidir anar al seu rescat. Vam posar les cadenes en sec dintre el garatge i ens vam dirigir cap a Besal\u00fa enmig de la carretera nevada. A l’arribar a la Rep\u00fablica, el caos era total. La neu molla havia fet caure els fils de la l\u00ednia d’alta tensi\u00f3 de 220 kV i els cotxes no s’havien atrevit a travessar-los. La cua era d’uns dos quil\u00f2metres i els camions, per no frenar, havien ocupat el carril contrari, aix\u00ed que hi havia dos carrils mirant cap a Banyoles i dos mirant cap a Girona. A l’arribar a La Rep\u00fablica, veient el bloqueig, vam decidir tornar a Sarri\u00e0 i dir-li al pare que no es mogu\u00e9s i fes nit a la feina. Va ser una tasca dif\u00edcil pel fet que, a l’estar ocupats els dos carrils, els cotxes havien d’anar obrint pas; poc a poc vam arribar a Sarri\u00e0. Mentre an\u00e0vem fent les maniobres per poder passar, li deia a la meva germana, \u00abes pot saber qu\u00e8 esperen a dins el cotxe els conductors? Aix\u00f2 no es desembussar\u00e0 ni aquesta nit\u00bb. Aquella imatge la recordo sovint, i aquesta setmana m’ha tornat venir al cap.
\nTots som conscients d’un munt de coses que van malament. Sabem que l’economia t\u00e9 greus desequilibris, que els bancs centrals no paren de fer anar la m\u00e0quina de fer bitllets i ni aix\u00ed es ref\u00e0 l’economia. Sabem que els pl\u00e0stics ens inunden (fins i tot han arribat a la cadena tr\u00f2fica), sabem que el canvi clim\u00e0tic \u00e9s aqu\u00ed… i no fem res.
\nSovint l’argument per no fer res \u00e9s que l’individu no t\u00e9 prou for\u00e7a per fer canviar les coses. Aix\u00f2 pot ser cert en l’economia (encara que els vots s\u00f3n a les nostres mans), per\u00f2 no \u00e9s cert en el cas del pl\u00e0stic o del canvi clim\u00e0tic. Som nosaltres els consumidors els que provoquem la demanda i, per tant, els nostres h\u00e0bits s\u00f3n els culpables.
\nAquesta tercera onada de calor ens ha mostrat com dijous Par\u00eds arribava a la seva temperatura m\u00e0xima de 42,6\u00ba, temperatura que no han assolit mai Barcelona ni Madrid. Queden pocs dubtes sobre la culpa de l’home en el canvi clim\u00e0tic que est\u00e0 ocorrent: el mes de juny va ser el m\u00e9s calent dels \u00faltims 140 anys de mesures a la Terra i l’any 2019 batr\u00e0 el r\u00e8cord de calor que actualment ostentava el 2016. Les temperatures mitjanes de la Terra des de principi d’any passaran de llarg les temperatures mitjanes enregistrades en el darrer segle. A juny la temperatura mitjana de la Terra era 2,08 graus superior a mitjana anual de refer\u00e8ncia (per\u00edode 1980-2015), \u00e9s a dir, una difer\u00e8ncia de m\u00e9s d’un grau en relaci\u00f3 al mes de juny de l’any 2000.
\nA mesura que anem avan\u00e7ant veiem la magnitud de la cat\u00e0strofe. Fins ara ens havien alertat de la pujada del nivell dels mars, amb un augment de fins a 6 metres, amb els efectes d’inundacions de moltes zones costaneres. Ara van apareixent estudis sobre l’impacte sobre els boscos. Als Vosges francesos no saben qu\u00e8 fer perqu\u00e8 se’ls hi moren els arbres i els bi\u00f2legs no saben si l’adaptaci\u00f3 dels arbres a la nova situaci\u00f3 clim\u00e0tica es far\u00e0 a temps o si ens trobarem davant episodis greus de mort de milers de boscos, amb els efectes sobre la fauna que aix\u00f2 t\u00e9 o sobre el seu efecte captador de CO2 que regula l’atmosfera, fent encara m\u00e9s r\u00e0pid l’escalfament. \u00c9s a dir, tenim la sospita que l’augment de temperatura no \u00e9s de forma lineal sin\u00f3 exponencial.
\nEl principal emissor de CO2 \u00e9s Xina, amb 9,84 mil Gigatones a l’any 2017. Estats Units aquell any va emetre 5,27 mil Gigatones, mentre que Europa va emetre 2,5 mil Gigatones. Per tant, sembla clar que cal frenar les emissions, sobretot a Xina. Per\u00f2 si mirem les emissions acumulades hist\u00f2ricament, el primer pa\u00eds emissor \u00e9s EUA amb 399 mil Gt CO2, seguit d’Europa amb 353 mil Gt CO2 i Xina amb 200 mil Gt CO2. I, si ara mirem les emissions per c\u00e0pita, el 2017 EEUU va emetre 16,24 t\/c\u00e0pita, Xina 6,93 t\/c\u00e0pita, mentre que les emissions d’Europa van ser de 4,87 t\/c\u00e0pita. Per tant, els pa\u00efsos en desenvolupament com Xina o \u00cdndia diuen que ells tamb\u00e9 tenen dret a emetre el mateix CO2 que els pa\u00efsos occidentals. S\u00ed i no. Xina i \u00cdndia tamb\u00e9 han tingut anomalies en el creixement de la poblaci\u00f3, per la qual cosa els ratis cal establir-los com si no haguessin tingut aquestes anomalies. Xina hauria tingut una poblaci\u00f3 sense la anomalia de 800 milions de persones, i \u00cdndia de 600 milions. Per tant, amb unes emissions com les d’Europa de 4,87 t\/c\u00e0pita, Xina hauria d’emetre avui 3,89 mil Gigatones, molt lluny de les 9,84 mil que emet. Su\u00e8cia, pa\u00eds industrial, t\u00e9 unes emissions de 4,19 t\/c\u00e0pita i el cam\u00ed que estem fent substituint els cotxes, el carb\u00f3 i el gas ens ha de portar a reduir a la meitat aquests valors en pocs anys. Per\u00f2, com ho farem per fer complir aquest cam\u00ed a Xina i a Estats Units? L’aranzel de CO2 pot ser una soluci\u00f3, per\u00f2 la vertadera clau es troba en el consumidor. Si la compra \u00e9s responsable, prioritzant els productes amb menys CO2 associat, farem canviar les estructures de producci\u00f3.
\nEl cam\u00ed \u00e9s deixar de ser actor passiu davant el canvi clim\u00e0tic i passar a ser actiu, a for\u00e7ar que els productes i serveis tinguin en compte el canvi clim\u00e0tic. La nova revoluci\u00f3 \u00e9s la implicaci\u00f3 del comprador i del votant en el canvi, sigui clim\u00e0tic o econ\u00f2mic.<\/p>\n