A Girona recordem els inicis de Ryanair quan molts londinencs venien a comprar tabac a l’estanc de la Rambla: els sortia m\u00e9s barat pagar el bitllet d’avi\u00f3 i comprar el tabac a la Rambla que no pas comprar-lo a Londres. \u00c9s un magn\u00edfic exemple per explicar que certs costos externs sovint no es veuen. En aquest cas els costos externs eren els imports que pagaven la Diputaci\u00f3 i la Cambra de Comer\u00e7 per fer possibles els vols, per\u00f2 tamb\u00e9 el soroll i les emissions que comporta un avi\u00f3.
\nAquesta setmana s’ha publicat a la televisi\u00f3 de les illes Balears la not\u00edcia que els suecs comencen a viatjar menys en avi\u00f3 arran d’un moviment que es diu Flygskam, vergonya de volar en suec. Aquest moviment ha comen\u00e7at a estendre’s per Europa i ja afecta l’arribada de turistes suecs a les illes Balears amb una baixada del 20%.
\nEl moviment de Gretta Thunberg ha coincidit amb aquest nou moviment de vergonya de volar i porta els joves a dir que volar emet 20 vegades m\u00e9s CO2 que no pas el tren. La mateixa Gretta vindr\u00e0 a l’octubre a Barcelona i ho far\u00e0 en tren, car no viatja en avi\u00f3. Ens trobem davant un inici de canvi que pot ser important per a l’economia, el retorn a les vacances km 0, els efectes dels quals s’haurien d’estudiar a les facultats de turisme i a les d’economia pel que aix\u00f2 significar\u00e0 en el futur.
\nUn dia una persona, parlant de les emissions de CO2, em va dir que les emissions del seu cotxe durant un any eren les mateixes que les d’anar d’aqu\u00ed a Bangkok. Cert, li vaig dir, el problema \u00e9s que tampoc hi anir\u00e0s. Anem trobant solucions per fer la transici\u00f3 energ\u00e8tica: sabem produir l’electricitat amb fonts renovables, sabem produir calor amb geot\u00e8rmia i amb biomassa, sabem reconvertir el cotxe a el\u00e8ctric, sabrem fer camions h\u00edbrids amb caten\u00e0ria, sabrem utilitzar l’hidrogen com a recurs pels excessos d’energia renovable… per\u00f2 de moment no sabem qu\u00e8 haurem de fer amb els avions: per m\u00e9s que hi hagi proves amb combustibles verds, no s’acaba de veure per on pot anar la soluci\u00f3. Els avions el\u00e8ctrics tenen poques places a causa del pes de la bateria, el mateix problema que presenten els camions el\u00e8ctrics.
\nUn Boeing 747 necessita 10.284 kg de queros\u00e8 per anar de Barcelona a Madrid (492 km), i emet 31,8 tones de CO2. Un cotxe amb 151 g CO2\/km emetr\u00e0 pel mateix recorregut (en aquest cas 598 km) uns 90,3 kg CO2. L’equival\u00e8ncia \u00e9s d’un avi\u00f3 per 352 cotxes, per\u00f2 cal que comparem per viatger. Suposem que el cotxe va amb dues persones i l’avi\u00f3 va el 75% ple. Llavors l’avi\u00f3 emetr\u00e0 101,9 kg CO2 per persona i el cotxe, 45,1 kg CO2. Les emissions de l’AVE s\u00f3n de 13 kg CO2 per persona.
\nAl m\u00f3n es van emetre 869 milions de tones de CO2 el 2017 i els viatgers en avi\u00f3 van ser 4.100 milions. L’aviaci\u00f3 produeix el 2% del total de les emissions de carboni (el 3% de les d’Europa), i constitueix el 12% del total del sistema de transport. Reduir les emissions passa per investigar nous combustibles, per dissenyar nous avions amb menys consum, per omplir els avions, per evitar trajectes on \u00e9s factible el tren (per sota de 1.000 km) i per augmentar el preu. Aqu\u00ed hi ha una discussi\u00f3 important. L’aviaci\u00f3 no paga drets (EU ETS) de CO2. Despr\u00e9s de 2012 est\u00e0 obligada a fer el seguiment de les emissions per a cada ruta i aquesta setmana Fran\u00e7a ha notificat que imposar\u00e0 una taxa d’1,5 \u20ac per cada tiquet per vols europeus, de 3 \u20ac per a vols fora Europa i de 9 \u20ac per a la classe business Europa i de 18 fora d’Europa. \u00c9s una taxa molt modesta que inicia una batalla al si d’Europa per arribar a tenir una taxa sobre el queros\u00e8 tal com tenen la gasolina i el gasoil. Es calcula que si es posen taxes sobre el queros\u00e8 que aportin el que l’IVA no ingressa (perqu\u00e8 no el t\u00e9), l’activitat del sector aviaci\u00f3 caur\u00e0 un 30%.
\nEl problema dels gillets jaunes a Fran\u00e7a va n\u00e9ixer de constatar que els ciutadans comencem a fer un gran esfor\u00e7 via taxes per pagar la transici\u00f3 energ\u00e8tica mentre observem com hi ha sectors que no fan cap o fan poc esfor\u00e7. La constataci\u00f3 d’una gran injust\u00edcia va promoure l’aixecament a Fran\u00e7a i \u00e9s un senyal que les coses no es poden fer aix\u00ed.
\nLa por que tenen tots els governs \u00e9s que una aplicaci\u00f3 intensa de la taxa de CO2 a l’avi\u00f3 canvi\u00ef de forma sensible l’economia, car en l’aviaci\u00f3 hi treballen al m\u00f3n uns 10,2 milions de persones i en el turisme, uns 55,3 milions m\u00e9s. Sabem que el 80% de les emissions es produeixen en rutes de m\u00e9s de 1.500 km. Sembla f\u00e0cil emp\u00e8nyer els viatgers a prendre el tren per sota aquesta dist\u00e0ncia i a rebaixar les grans rutes via augment del bitllet, prenent consci\u00e8ncia que anar cada any a \u00c0sia, Am\u00e8rica o \u00c0frica \u00e9s un luxe que cal interioritzar. Quan els de la meva edat \u00e9rem petits aix\u00f2 era aix\u00ed: l’avi\u00f3 nom\u00e9s s’agafava en circumst\u00e0ncies molt especials i necess\u00e0ries, mai per anar a comprar tabac, fer el caf\u00e8 o el dinar d’acomiadament del curs. \u00c9s urgent incorporar tots els costos externs a l’economia si no volem caure en greus injust\u00edcies que acabaran en aixecaments socials. De moment les armilles grogues i la baixada de viatgers suecs s\u00f3n un senyal. Aneu pensant en les vacances km 1.000, un moviment que arribar\u00e0 tard o d’hora.<\/p>\n