El pl\u00e0stic ha esdevingut la preocupaci\u00f3 principal del medi ambient des de fa anys, accelerant-se dia a dia. \u00c9s com si hagu\u00e9ssim despertat d’un somni i, de cop, hagu\u00e9ssim descobert el pl\u00e0stic, quan la veritat \u00e9s que \u00e9s un material que ve imposant-se de fa anys a la nostra vida di\u00e0ria.
\nQuan vaig comen\u00e7ar a treballar el 1978 vaig presenciar com el pl\u00e0stic va eliminar el paper en el m\u00f3n de l’embalatge. No hi havia discussi\u00f3 possible: tenia menys volum per igualtat de superf\u00edcie, era impermeable a l’aire, a la humitat i als aromes, era termosegellable, per tant f\u00e0cilment automatitzable… en fi, l’evid\u00e8ncia de la substituci\u00f3 no es podia combatre.
\nPer\u00f2 el pl\u00e0stic ha continuat la seva penetraci\u00f3 i les grans superf\u00edcies ha descobert que el pl\u00e0stic pot fer m\u00e9s petita la unitat a vendre i m\u00e9s agradable pel consumidor. Si abans pod\u00edem comprar uns quants quilos de fruita, avui podem comprar una pe\u00e7a embolicada en pl\u00e0stic, si abans pod\u00edem comprar un d\u00f2nut a granel, avui el podrem comprar embolicat individualment. Les formes actuals de compra en grans superf\u00edcies porten a vendre pl\u00e0stic amb menjar, no pas menjar amb pl\u00e0stic. Hi ha nombrosos exemples d’aix\u00f2. Quan anem a comprar pernil el podem trobar tallat l\u00e0mina a l\u00e0mina separada d’un full de pl\u00e0stic. La mateixa cosa passa amb molts formatges. El llescat, aix\u00ed \u00e9s com es diu aquesta operaci\u00f3, ha introdu\u00eft el pl\u00e0stic fins a nivells inimaginables, fins el punt de vendre pl\u00e0stic a preu de pernil.
\nEl resultat d’aquest exc\u00e9s de pl\u00e0stic \u00e9s la seva pres\u00e8ncia abusiva perqu\u00e8 \u00e9s un producte que es degrada malament i per tant ens el trobem en el medi ambient de forma generalitzada.
\nResoldre el problema del pl\u00e0stic requereix retornar la mirada al que f\u00e8iem abans dels anys 80. \u00c9s a dir, retornar a vendre les coses a granel, a anar a comprar amb el cab\u00e0s, a comprar a la xarcuteria i a la carnisseria i esperar que et tallin els productes davant teu, i prescindir d’algunes de les comoditats del pl\u00e0stic. Moltes de les funcions del pl\u00e0stic les pot fer el paper, fins i tot la barrera als gasos i aromes o la termosellabilitat, per\u00f2 el preu \u00e9s la p\u00e8rdua de la transpar\u00e8ncia del producte. Aquesta \u00e9s la barrera que intentem superar a la nostra empresa: envasant el paper en caixes de cartr\u00f3, es perd la visualitzaci\u00f3 dels rotlles a l’interior. \u00c9s evident que tothom sap qu\u00e8 \u00e9s un rotlle higi\u00e8nic, no? Doncs per qu\u00e8 el necessitem tornar a veure quan el comprem? \u00c9s un problema cultural que cal superar.
\nPer\u00f2 el repte m\u00e9s gran no prov\u00e9 dels pl\u00e0stics que veiem di\u00e0riament. El problema s\u00f3n els micropl\u00e0stics, definits com els que tenen una mida inferior de 5 mm. Aboquem a les aig\u00fces residuals milions i milions de micropl\u00e0stics que entren a la cadena tr\u00f2fica a trav\u00e9s dels peixos i a partir d’ells al nostre cos. Aviat a les an\u00e0lisis de sang hi hauran d’afegir la mesura de micropl\u00e0stic. Els micropl\u00e0stics provenen, en part, de les esferes amb funci\u00f3 abrasiva que es troben en l’interior dels tubs de pasta de dents i en cremes defoliadores emprades en cosm\u00e8tica. Es calcula que un pot de 100 ml pot contenir milions de microesferes. Explicat aix\u00f2, l’origen principal dels micropl\u00e0stics s\u00f3n les fibres sint\u00e8tiques que es desprenen de la roba en cada rentada i marxen amb les aig\u00fces cap els rius i els mars.
\nLa societat no ha sabut reciclar adequadament el pl\u00e0stic. Nom\u00e9s se’n recicla el 30%, quan el paper arriba al 80%, amb l’afegit que un pl\u00e0stic pot tardar m\u00e9s de 500 anys a degradar-se.
\nTot plegat ha fet que, un dia, el problema s’hagi visualitzat i esdevingui una gran preocupaci\u00f3 i un repte la seva soluci\u00f3. Ens trobem immersos en una esquizofr\u00e8nia, perqu\u00e8 certes tend\u00e8ncies de la societat porten a modes de vida que exigeixen m\u00e9s embalatge i consum d’energia, com per exemple la compra a domicili. Si diem que haurem de fer un retorn a la compra a granel, on haurem de portar el nostre recipient que emplenarem? Com es resol en el cas del delivery, com ens portaran el granel a casa? Si diem que caldr\u00e0 que ens tallin la xarcuteria i la carn davant nostre, com ho farem en la compra a dist\u00e0ncia?
\nCada vegada m\u00e9s es dibuixa una economia en transformaci\u00f3, incapa\u00e7os de veure’n el resultat final. L’automatitzaci\u00f3 i la robotitzaci\u00f3 condueixen cap a una l\u00ednia que millora la productivitat de forma important, per\u00f2 altres conceptes ambientals frenen aquest cam\u00ed, com ara el CO2 i l’exc\u00e9s de pl\u00e0stic. Per tant, tots els objectius que es podrien assolir amb la millora de la productivitat, com una millora de la renda que pugui ser distribu\u00efda de forma universal (la renda b\u00e0sica universal) es veuran frenats per q\u00fcestions ambientals com la disminuci\u00f3 del pl\u00e0stic i l’\u00fas de fibres sint\u00e8tiques en els vestits. Enlloc de repartir-nos les rendes potser que ens haguem de repartir el temps de treball si l’economia entra en decreixement.
\nDe moment estem descobrint el pl\u00e0stic i l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. Veurem com ho resoldrem i on ens conduir\u00e0.<\/p>\n