La setmana passada vaig anar a un acte de Rub\u00ed Brilla per explicar el potencial de la biomassa per a la ind\u00fastria i per al territori. Com si fos una demostraci\u00f3 d’alguna cosa de les que vaig dir, aquesta setmana ens ha atrapat un gran incendi forestal a les Terres de l’Ebre. Justament, un dels assistents fou Xavier Sabat\u00e9, ara regidor de Flix, molt decidit en reconvertir el seu poble en pol d’energies renovables.
\nA preguntes d’algun assistent vam poder veure com una caldera de biomassa \u00e9s percebuda per molts enginyers com una m\u00e0quina prehist\u00f2rica, lluny del que \u00e9s avui dia. Aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia que alguna de les solucions que proposen als seus clients per resoldre problemes industrials no sigui amb biomassa, anant f\u00e0cilment cap a solucions el\u00e8ctriques.
\nL’\u00fas de la biomassa com a font d’energia a la ind\u00fastria \u00e9s un cam\u00ed obligatori si es vol resoldre la transici\u00f3 energ\u00e8tica per frenar l’emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica. No cal que us recordi la temperatura que hem tingut divendres, on a Fran\u00e7a es va arribar a 45,8\u00ba, a Aviny\u00f3, a nom\u00e9s 320 km d’aqu\u00ed.
\nEl sector industrial t\u00e9 un consum d’energia que pot substituir gas natural per biomassa de 18.527 GWh. Si ens proposem substituir a l’any 2030 la meitat d’aquest potencial amb biomassa, tenim un consum potencial de 9.260 GWh, mentre que el potencial estimat avui de biomassa a Catalunya \u00e9s de 4.180 GWh. Per tant, des del punt de vista de la gesti\u00f3 dels boscos catalans i d’Arag\u00f3, la ind\u00fastria catalana pot ser la clau per crear la demanda necess\u00e0ria per fer possible una gesti\u00f3 integral dels boscos.
\nLa tecnologia d’una caldera de biomassa permet un funcionament igual com el d’una caldera de gas natural. El prove\u00efdor d’estella t\u00e9 acc\u00e9s al nivell de la sitja d’estella, veu si pot portar un altre cami\u00f3 i decideix quan el porta. La caldera pren l’estella de la part inferior de la sitja per evitar que es podreixi i s’autoencengui, i l’envia amb el flux corresponent a la llar de foc en funci\u00f3 de la demanda de vapor que t\u00e9 la caldera. El foc es crema en una graella m\u00f2bil que va traslladant les cendres cap a la part inferior de la caldera, on un vis sense fi les extreu a un contenidor exterior. La gesti\u00f3 de l’entrada d’aire en una caldera de biomassa \u00e9s sofisticada, fent-se per nivells d’altura, per\u00f2 tamb\u00e9 de forma transversal, a un costat i a l’altre de la caldera. El ventilador principal \u00e9s de velocitat variable, ajustat a la intensitat de la caldera i a la qualitat de la fusta. Finalment els fums s\u00f3n tractats en un filtre de m\u00e0negues, separant novament la cendra dels mateixos. Una caldera de biomassa \u00e9s una caldera que no requereix personal d’operaci\u00f3, nom\u00e9s un petit manteniment d’extracci\u00f3 de cendres, per tant, \u00e9s una eina que s’adapta al funcionament d’una ind\u00fastria moderna.
\nLa biomassa \u00e9s una activitat local pel fet que el cost del transport incideix notablement en el preu. Per tant, \u00e9s una activitat que ajuda a gestionar b\u00e9 el territori. La nostra caldera de Besal\u00fa s’alimenta dels boscos de pi de l’Alt Empord\u00e0. A la Garrotxa \u00e9s dif\u00edcil tenir biomassa en prou quantitat, tant pel territori abrupte com perqu\u00e8 els boscos s\u00f3n d’alzines, m\u00e9s dif\u00edcil d’explotar i de creixement molt lent. Fruit d’una evoluci\u00f3 continuada en estalvi energ\u00e8tic, a la f\u00e0brica de Besal\u00fa tenim 7 calderes de vapor, essent l’\u00faltima la de biomassa. I ja estic veient en els popers anys la necessitat d’una vuitena caldera que ser\u00e0 el\u00e8ctrica.
\nLa combinaci\u00f3 d’una caldera de biomassa amb una d’el\u00e8ctrica ser\u00e0 b\u00e0sic en el nou funcionament de l’espai renovable. El principal problema d’un sistema renovable \u00e9s la seva intermit\u00e8ncia. Aix\u00ed, quan fa sol hi ha molta electricitat solar, de les 10 del mat\u00ed fins a les 6 de la tarda, per\u00f2 llavors el sistema necessita altres fonts de generaci\u00f3 el\u00e8ctrica de cop, de forma que a les 8 de vespre s’hagi substitu\u00eft tota la generaci\u00f3 solar per una altra. La mateixa cosa passa quan bufa vent. A la nit, quan baixa el consum, el vent continua bufant i alg\u00fa ha de consumir electricitat. Tothom creu que la soluci\u00f3 ser\u00e0 emmagatzemar els sobrants per fer-los servir quan no es tingui la generaci\u00f3 renovable. Cert, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil adaptar una demanda industrial a la intermit\u00e8ncia i la manera m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s la caldera el\u00e8ctrica, emprada des de fa a anys a Fran\u00e7a amb aquests prop\u00f2sits. Aix\u00ed \u00e9s com la caldera el\u00e8ctrica s’ha de combinar amb la caldera de biomassa: Quan hi ha d’haver demanda el\u00e8ctrica, entra la caldera el\u00e8ctrica, quan no n’hi ha d’haver, entra la caldera de biomassa.
\nJa hem dit sovint que la complexitat del m\u00f3n actual s’ha de resoldre amb m\u00e9s automatitzaci\u00f3 i flexibilitat, i aix\u00f2 \u00e9s el que haurem de fer amb el sistema el\u00e8ctric. Una caldera el\u00e8ctrica es pot engegar ella sola quan vegi que el preu de l’electricitat a la xarxa \u00e9s inferior a un valor. Nom\u00e9s cal tenir-la a pressi\u00f3 i tancada per fer possible aquest mecanisme, coses senzilles de realitzar. I, si la demanda de vapor o d’aigua calenta no la pot suplir la caldera el\u00e8ctrica, llavors \u00e9s la caldera de biomassa la que s’engega i supleix l’energia demanada. Per a tot aix\u00f2 no fa falta cap subvenci\u00f3 ni cap pol\u00edtica de govern, nom\u00e9s fa falta prou difusi\u00f3 a la ind\u00fastria perqu\u00e8 sigui possible. Evidentment la taxa de CO2 ajudar\u00e0 a fer el cam\u00ed m\u00e9s r\u00e0pidament, per\u00f2 aix\u00f2 encara \u00e9s una acci\u00f3 que requerir\u00e0 un cert temps, sobretot despr\u00e9s que el TC suspengu\u00e9s la llei catalana de canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n