{"id":1826,"date":"2019-06-23T14:49:22","date_gmt":"2019-06-23T12:49:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1826"},"modified":"2019-06-24T14:50:47","modified_gmt":"2019-06-24T12:50:47","slug":"els-catalans-fem-coses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1826","title":{"rendered":"Els catalans fem coses"},"content":{"rendered":"

Recentment m’he plantejat reflexionar sobre les raons per les quals l’economia catalana t\u00e9 l’impuls que t\u00e9. Aquesta setmana va ser una frase del president Quim Torra<\/strong> la que em va engegar la reflexi\u00f3. Va dir que les vendes de les empreses catalanes fora de l’espai de Catalunya s\u00f3n de gaireb\u00e9 el 33% cap a Espanya i del 67% fora de l’Estat. El 1995 aquest repartiment era invers, del 63,5% i del 36,5%, respectivament. \u00c9s a dir, li hem donat la volta al mercat. Aix\u00f2 va ser perqu\u00e8 la crisi va fer perdre les vendes al mercat espanyol, que es va enfonsar, i va comportar una reacci\u00f3 a la recerca de mercats internacionals. Els empresaris catalans van descobrir les portes que obria l’exportaci\u00f3, i aquest cam\u00ed es va acabar estabilitzant com a aposta empresarial consolidada.<\/p>\n

Aquesta reacci\u00f3 mostra el grau de resili\u00e8ncia que t\u00e9 l’economia catalana, cosa que tamb\u00e9 ha demostrat durant la crisi de l’octubre de 2017 i la fugida de seus socials d’algunes empreses cap a Madrid. Acabo d’arribar d’una visita d’empresa a Pontevedra i he pogut observar la difer\u00e8ncia d’industrialitzaci\u00f3 entre les nostres comarques i les d’all\u00e0. \u00abLa gent es pensa que els diners es cullen d’un arbre\u00bb, em va dir un enginyer, queixant-se del poc valor que dona la gent a la ind\u00fastria i de la seva cultura de funcionari.<\/p>\n

Tots sabem que la difer\u00e8ncia rau en tenir o no cultura industrial. He explicat alguna vegada aqu\u00ed que una de les difer\u00e8ncies socials i econ\u00f2miques de Catalunya respecte altres territoris espanyols arrenca de la guerra de Remences, una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 social que va passar al segle XV. L’al\u00e7ament dels pagesos i dels artesans contra els senyors que controlaven les propietats del pa\u00eds \u00e9s un dels pilars b\u00e0sics de la manera de ser emprenedora dels catalans. L’enfrontament es va resoldre amb la Sent\u00e8ncia arbitral de Guadalupe el 1486. A partir d’aquell moment els pagesos eren propietaris de la terra que treballaven i els artesans podien prosperar sense ser ofegats per rendistes. All\u00f2 va suposar, doncs, la primera pedra d’un potencial de prosperitat molt gran: la gent podia tenir ambici\u00f3 a prosperar, era l’arribada de l’ascensor social.<\/p>\n

Aquell temps, per\u00f2, no era f\u00e0cil d’anar endavant. La pesta negra de 1348 fins a finals del segle XV havia deixat Catalunya sense gent. El cens de 1359 a Catalunya tenia 74.849 llars, mentre que al 1497 havia baixat fins a 52.877 llars, un 29% menys, afeblint l’economia, sense trobar gent que treball\u00e9s al camp. Si les llars havien baixat un 29%, s’estima que la poblaci\u00f3 havia baixat a la meitat. La baixada de la poblaci\u00f3 va permetre als pagesos disposar de m\u00e9s i millors terres, augmentant aix\u00ed la productivitat. Les explotacions agr\u00e0ries es van fer m\u00e9s grans, cosa que es va potenciar amb la transmissi\u00f3 generacional de l’hereu \u00fanic. La guerra civil entre 1462 i 1472 va acabar d’enfonsar el pa\u00eds econ\u00f2micament. D’aquest pou Catalunya en va sortir amb la Sent\u00e8ncia de Guadalupe, que feia possible que el treball dels pagesos i artesans fos per a la seva propietat, injectant il\u00b7lusi\u00f3 i ambici\u00f3 pel treball i per prosperar, i per l’arribada massiva de treballadors provinents de Fran\u00e7a. Va ser tal aquesta arribada de francesos que s’estima que a l’any 1625 la poblaci\u00f3 s’hauria doblat respecte la de 1497, arribant a l’any 1717 a ser 127.000 llars.<\/p>\n

Aix\u00ed, tots els desastres derivats de la pesta i de la guerra van quedar resolts per l’arribada d’occitans que marxaven d’una terra amb massa gent pels recursos que tenia i per guerres de religions. Els nouvinguts van aportar bra\u00e7os joves que van augmentar la producci\u00f3 agr\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 la construcci\u00f3 de cases i altres feines artesanals, alhora que es van casar amb les filles natives de Catalunya. Va canviar tant la manera de fer de Catalu\u00adnya, que va passar de ser un pa\u00eds catalogat amb el t\u00f2pic de poc treballador, com Sic\u00edlia o N\u00e0pols, a ser titllat de molt treballador. El mestissatge amb francesos va arribar a ser fins el 23% entre els anys 1576 i el 1625 a Barcelona. A Girona mateix, entre aquestes dates, m\u00e9s de la meitat dels paletes i picapedrers eren francesos. Tamb\u00e9 va ser important l’arribada d’artesans que aportaren nous coneixements i noves t\u00e8cniques, per exemple en l’elaboraci\u00f3 de feltres i mantes.<\/p>\n

Per tant, no n’hi va haver prou amb fer possible l’ascensor social amb la sent\u00e8ncia de Guadalupe que possibilitava a la gent prosperar amb l’esfor\u00e7 del seu treball; va fer falta l’arribada d’emigrants perqu\u00e8 l’ascensor s’ompl\u00eds de gent i funcion\u00e9s cap amunt.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 d’augment de la demanda i de la producci\u00f3 de l’economia catalana es va veure afavorida primer per l’impuls exportador amb l’eix de la plata entre Barcelona i G\u00e8nova al 1575 que es va veure frenat per la crisi italiana del 1621. No va ser fins el 1672, quan Fran\u00e7a i Holanda van entrar en guerra, que Catalunya va comen\u00e7ar a exportar vi i aiguardent a Holanda, obrint el mercat de l’Atl\u00e0ntic a tots els productes, una aut\u00e8ntica globalitzaci\u00f3. Aquesta obertura a l’exterior va enfortir l’economia catalana passant per sobre dels problemes pol\u00edtics derivats del 1714, arribant en perfectes condicions per entrar en la primera revoluci\u00f3 industrial, feina que va durar tot el segle XVIII i que ens ha portat fins ara.<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com arreu d’Espanya i Europa ens coneixen als catalans, com a \u00abaquells que fan coses\u00bb, que va dir Mariano Rajoy<\/strong>, en una interioritzaci\u00f3 que ells no en fan. La nostra for\u00e7a \u00e9s el treball i la ind\u00fastria, fet que explica la ra\u00f3 per la qual la crisi d’octubre de 2017 no ha afectat l’economia. Com voleu que pateixi amb una exportaci\u00f3 del 66% i creixent? Es t\u00e9 resili\u00e8ncia perqu\u00e8 hi ha ambici\u00f3 de millorar.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t