{"id":1824,"date":"2019-06-16T06:27:25","date_gmt":"2019-06-16T04:27:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1824"},"modified":"2019-06-17T06:30:14","modified_gmt":"2019-06-17T04:30:14","slug":"muntanyes-fragils","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1824","title":{"rendered":"Muntanyes fr\u00e0gils"},"content":{"rendered":"

L’any 1975 es va obrir l’estaci\u00f3 d’esqu\u00ed de Vallter 2000. Fins aquell any pujar alguna muntanya per sobre de 2.000 m significava una aproximaci\u00f3 llarga des de Setcases, o com a m\u00ednim des de Pla Molina on arribava la carretera. Tinc pocs records de la munta\u00adnya abans de l’obertura de les pistes d’esqu\u00ed, tot i que en recordo dues de potents, el descobriment de la vall de Caran\u00e7\u00e0 i la travessa a N\u00faria anant per Nou Creus i tornant per Coma de Vaca a Setcases. Aquelles excursions eren aut\u00e8ntiques expedicions, no hi havia camins fresats i els mapes d’Alpina havien estat dibuixats a m\u00e0 al\u00e7ada i a ull, per\u00f2 eren suficients per interpretar el coll per on havies de passar.
\nL’arribada de la carretera a Vallter 2000 va obrir una perspectiva diferent, tot era m\u00e9s a l’abast i aix\u00ed fou com a\u00a0partir de l’any 1978, els primers 25 anys amb en Ventura i despr\u00e9s amb en Toni, vaig anar descobrint tos els racons de la Vall de Camprodon i comarques ve\u00efnes. El descobriment va ser met\u00f2dic, agafant els mapes fent cada carena i cada vall, no deixant res per veure ni per descobrir. Des de llavors he caminat gaireb\u00e9 tots els diumenges per l’espai associat a la vall, fins l’\u00faltim diumenge de l’any passat. Ja sabeu que m’agrada quantificar, per la qual cosa el m\u00e8tode tossut de caminar tots els diumenges m’ha perm\u00e8s calcular que he caminat uns 22.000 km, una dist\u00e0ncia com els 19.000 km que hi ha fins a Nova Zelanda. El 1995 l’alcalde de Camprodon Esteve Pujol ens va demanar si pod\u00edem escriure rutes pels visitants que venien a la vall i aix\u00ed va ser com van n\u00e9ixer 8 fitxes de rutes de Camprodon, que despr\u00e9s van augmentar a 26 per tota la vall. Aix\u00f2 va implicar desbrossar camins, obrir noves connexions per establir una xarxa, marcar-los i mesurar-los amb una roda que ens vam construir.
\nMentre f\u00e8iem el treball ens vam preguntar en nombroses ocasions com i qui faria el manteniment dels camins i si es mantindrien nets i decents. En aquell temps ens constava molt conv\u00e8ncer la gent per anar a caminar tot i que nosaltres v\u00e8iem un potencial de pa\u00eds immens, amb territoris molt diversos, com l’alta Garrotxa, l’alt Pirineu o el Vallespir franc\u00e8s, els tres patis, com jo els anomeno: el d’estiu (carena pirinenca), el d’hivern (alta Garrotxa) i el pati de darrera (Prats de Moll\u00f3). Vam continuar fent el treball que va acabar amb un llibre Caminant per la Vall de Camprodon amb 79 itineraris que sumen 1.200 km que abasten els 400 km marcats de la vall i m\u00e9s enll\u00e0, des de Canig\u00f3 fins a Puigmal, Ribes de Freser i Oix, abra\u00e7ant uns 600 km2 de territori. El 2003, 100 anys despr\u00e9s del llibre de C\u00e9sar August Torras, vam presentar el llibre que va ajudar molta gent a descobrir nous llocs, com Mantet. Va acabar un treball de set anys anant amb un podall, un pot de pintura o una roda. No us explico les perip\u00e8cies de la roda, fent-la pujar per canals, recorrent els 1.200 km. Posteriorment vam tornar a mesurar els camins amb GPS i m\u00e9s endavant els vam filmar.
\nL’arribada de la crisi a partir dels anys 2009 i 2010 va fer un tomb amb l’excursionisme. De cop, van apar\u00e8ixer milers i milers d’excursionistes que van garantir que els camins es mantindrien fresats i oberts, impedint que quedessin amagats per la vegetaci\u00f3. Tamb\u00e9 vam constatar que es mantenien nets de deixalles, per la qual cosa la nostra preocupaci\u00f3 inicial va quedar resolta. Per\u00f2, a poc a poc, en va apar\u00e8ixer una de nova que no hav\u00edem sospitat: l’erosi\u00f3 de la muntanya i l’afectaci\u00f3 a la fauna salvatge. Aix\u00ed \u00e9s, a partir de 2.000 m d’altura la vegetaci\u00f3 t\u00e9 moltes dificultats per regenerar-se perqu\u00e8 el seu cicle vital \u00e9s molt curt. All\u00e0 on s’ha fresat un cam\u00ed l’aigua acaba fent-hi un rec, arrossegant terra i gra de gram\u00ednies cap avall del pendent. Afegim-hi que a muntanya sovint la pluja \u00e9s torrencial, amb molta intensitat, per la qual cosa l’efecte arrossegador \u00e9s m\u00e9s potent. El resultat \u00e9s que, a partir del 2012 vam comen\u00e7ar a observar com l’erosi\u00f3 dels camins agafava un grau que ens va fer pensar que un dia seria necessari fer accions d’obra p\u00fablica de conservaci\u00f3. Els primers que van comen\u00e7ar a fer-ho van ser els francesos, per\u00f2 va acabar arribant a casa, quan el guarda del refugi d’Ulldeter va decidir posar ordre al cam\u00ed d’acc\u00e9s al refugi.
\nEl 2017 vaig ser a la Portella de Roj\u00e0 com a col\u00b7laborador de la prova Isard atack BTT. All\u00e0 hi havia un guarda franc\u00e8s que em va suggerir que fes baixar els participants de la bicicleta per disminuir l’erosi\u00f3. A l’any seg\u00fcent els francesos no van donar el perm\u00eds perqu\u00e8 la prova pass\u00e9s pel seu territori.
\nPel que fa a la fauna, cal dir que en aquest territori hi ha m\u00e9s de 10.000 isards, per\u00f2 nom\u00e9s he vist dos galls fers i, des de l’any 2002 no en veig cap, cosa que fa pensar que ja no hi s\u00f3n. Les perdius blanques sembla que es mantenen, amb una col\u00f2nia de 26 exemplars al circ de Morens i una altra m\u00e9s petita a Circ de Concr\u00f3s. Per\u00f2 la massificaci\u00f3 fa perillar la seva reproducci\u00f3.
\nPer tot aix\u00f2, les proves Trail com la de l’Olla de N\u00faria o el Trail Ulldeter tenen els dies comptats, per l’impacte enorme que tenen sobre el territori. Vaig gaudir molt veient l’evoluci\u00f3 de la cursa de l’Olla de N\u00faria, per\u00f2 alhora em va fer veure el mal que estem fent a la muntanya que ha esdevingut m\u00e9s fr\u00e0gil per la freq\u00fcentaci\u00f3 de tanta gent. Si voleu veure la perdiu blanca allunyant-me del seu niu podeu mirar el v\u00eddeo www.youtube.com\/watch?v=rZ-mGFVkiw8<\/a> i entendreu l’article.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t