No descobreixo res si us dic que la tecnologia i la complexitat del m\u00f3n augmenten a gran velocitat. A la ind\u00fastria, la revoluci\u00f3 industrial va transformar la manera de fer les coses a m\u00e0, de forma artesanal, a fer-les amb m\u00e0quines. Durant la primera i segona revoluci\u00f3 industrial les operacions es feien en una m\u00e0quina de forma seq\u00fcencial, \u00e9s a dir, primer passava per una m\u00e0quina i el producte s’emmagatzemava per despr\u00e9s passar per una altra m\u00e0quina. Aix\u00f2 era aix\u00ed perqu\u00e8 el control encara era manual. El meu pare m’explica que en la seva humilitat durant els anys de la postguerra, despr\u00e9s de fer una primera operaci\u00f3, aturaven la m\u00e0quina, desmuntaven el motor el\u00e8ctric i el muntaven en la m\u00e0quina de la operaci\u00f3 seg\u00fcent. Em resulta gaireb\u00e9 impossible d’imaginar, per\u00f2 era la lluita d’aquell temps.
\nAvui l’automatitzaci\u00f3 industrial est\u00e0 molt estesa i permet, des de fa molts anys, fer una operaci\u00f3 d’un proc\u00e9s darrera l’altra, sense haver d’emmagatzemar el resultat abans d’anar a la fase seg\u00fcent. Aquest pas ha demanat molta instrumentaci\u00f3 i molt control autom\u00e0tic. A la nostra empresa us podria mostrar dos exemples d’aquesta manera de fer, car disposem d’una m\u00e0quina que va ser dissenyada el 1973 i una altra del 2009, tot i que poc a poc anem transformant la primera a l’estil de la segona. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de les dues formes de fer s\u00f3n notables: en una m\u00e0quina tenim un temps de producci\u00f3 de 6 hores, mentre que a l’altra nom\u00e9s \u00e9s de mitja hora; en una m\u00e0quina fabriquem amb un volum de 400 m3, i en canvi en l’altra nom\u00e9s en necessitem 200 m3; en una tenim un consum d’aigua de 8 m3\/t, mentre que a l’altra \u00e9s de 2,5 m3\/t; en una canviem de fabricaci\u00f3 molt r\u00e0pidament, mentre que a l’altra necessitem molt temps; en fi, en una el control necessita molt temps de resposta, mentre que a l’altra tot passa online, gaireb\u00e9 de forma immediata.
\nTot aix\u00f2 permet fer una reflexi\u00f3 sobre qu\u00e8 passar\u00e0 a la xarxa el\u00e8ctrica el dia que l’autoconsum fotovoltaic i la c\u00e0rrega de cotxes el\u00e8ctrics siguin una realitat massiva. Avui, la generaci\u00f3 d’autoconsum i els carregadors dels cotxes depenen d’un transformador de baixa tensi\u00f3 que alhora \u00e9s alimentat per una l\u00ednia de 25 kV que prov\u00e9 d’una subestaci\u00f3. A aquesta subestaci\u00f3, un altre transformador ha baixat de 132 kV a 25 kV i la l\u00ednia de 132 kV s’alimenta al seu torn d’un altre transformador de 400 kV. Revisar que tot aix\u00f2 funcioni recau sobre una sala de regulaci\u00f3 ubicada a Madrid, a la seu d’REE, que pren decisions tals com \u00abat\u00e8s que falta pot\u00e8ncia a la zona nord-est perqu\u00e8 ha aturat la central X, posarem en marxa la central Y per compensar\u00bb. Generalment s’actua seguint un esquema manual (encara que alguna acci\u00f3 puntual es faci de forma autom\u00e0tica), com d\u00e8iem abans: primer una operaci\u00f3 i despr\u00e9s l’altra. Per\u00f2 en un sistema amb molts punts de consum i molts punts de generaci\u00f3 de forma intermitent coincidents en el mateix espai (el transformador), ser\u00e0 molt dif\u00edcil que l’esquema de gesti\u00f3 actual aguanti i no col\u00b7lapsi. Ser\u00e0 necessari modificar el sistema i fer-lo m\u00e9s intel\u00b7ligent de forma que cada node disposi del seu control aut\u00f2nom. Aix\u00ed, un transformador de 1.000 kW haur\u00e0 de poder dir a un carregador de cotxe que ara no li pot donar tota la pot\u00e8ncia que demana, sin\u00f3 nom\u00e9s una part, per culpa de la demanda d’aquell moment. I al mateix temps tamb\u00e9 haur\u00e0 de dir a una bateria d’un habitatge fotovoltaic que li agafa una mica d’energia, que ja li tornar\u00e0 m\u00e9s endavant i li pagar\u00e0 el servei. Ser\u00e0 b\u00e0sica la comunicaci\u00f3 i la gesti\u00f3 entre punts de control i de generaci\u00f3 aut\u00f2noma perqu\u00e8 el sistema funcioni. La mateixa realitat s’haur\u00e0 de veure traslladada a les tarifes, que hauran de fluctuar instant\u00e0niament en funci\u00f3 de la demanda a cada node, no nom\u00e9s en l’\u00e0mbit de tota la xarxa, com passa ara. Aix\u00f2 que us explico est\u00e0 molt lluny que passi, car encara avui no es preveuen aquests elements de control pel fet que estem a uns quants anys lluny (cinc, potser?) que aix\u00f2 passi. Per\u00f2 despr\u00e9s haurem de c\u00f3rrer.
\nAquest patr\u00f3 es repeteix en molts \u00e0mbits, tamb\u00e9 en el social. Fins ara les societats s’havien governat per elements simples, per dues o tres ideologies diferents, que anaven alternant el poder entre elles. Alguns sistemes pol\u00edtics, com el nord-americ\u00e0 o el franc\u00e8s, afavoreixen que les coses funcionin aix\u00ed i que es puguin formar majories estables de govern. \u00c9s una alternativa a tenir en compte, per\u00f2 en la majoria de pa\u00efsos el que hi ha \u00e9s cada vegada m\u00e9s fragmentaci\u00f3 ideol\u00f2gica que obliga a pactar amb altres partits dels quals t’has distanciat pr\u00e8viament, fent cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil aconseguir majories estables i poder governar. Si he de traslladar l’experi\u00e8ncia del m\u00f3n de la t\u00e8cnica al social, el que caldria \u00e9s fer tot el sistema m\u00e9s distribu\u00eft, de forma que cada node sigui m\u00e9s autosuficient. Aix\u00f2 implicaria donar m\u00e9s poder als ajuntaments (elegits a dues voltes per fer-los estables), m\u00e9s a les regions i menys als estats i a la UE. Per exemple, els poders superiors haurien de definir els par\u00e0metres b\u00e0sics de funcionament pels poders inferiors: d\u00e8ficit m\u00e0xim, endeutament m\u00e0xim, ratis d’ensenyament i de sanitat, ratis culturals i reservar-se per als nivells alts les grans decisions monet\u00e0ries, grans infraestructures, relacions internacionals i defensa. Sabeu com es diu aix\u00f2? Federalisme.
\nLa complexitat porta a resoldre les coses de forma diferent de com les hem resolt fins ara i fora bo que comenc\u00e9ssim a pensar com resoldrem l’embolic que tenim. La soluci\u00f3 passa per fer m\u00e9s intel\u00b7ligent tot el sistema, aplicant-hi autocontrol. I caldr\u00e0 fer-ho abans que tot col\u00b7lapsi.<\/p>\n