{"id":182,"date":"2010-09-06T16:24:13","date_gmt":"2010-09-06T14:24:13","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=182"},"modified":"2010-09-06T16:24:13","modified_gmt":"2010-09-06T14:24:13","slug":"multiplicadors-i-impostos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=182","title":{"rendered":"Multiplicadors i impostos"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Tornem de l’estiu angoixats per l’evoluci\u00f3 de l’economia. \u00c9s cert que les coses no van a pitjor, per\u00f2 tampoc es veu cap final per sortir de la crisi i continuem sense crear prou llocs de treball. Com ja he dit en alguna ocasi\u00f3, el problema rau en que no es tracta d’una crisi senzilla tal i com l’entenem, sin\u00f3 que es tracta de tota una revoluci\u00f3, amb canvis d’h\u00e0bits i de formes de fer.
\nPer posar-nos en forma suaument despr\u00e9s de les vacances, avui parlarem d’un fenomen important en l’economia com \u00e9s l’efecte multiplicador.
\nTots hem escoltat que l’economia t\u00e9 poc de matem\u00e0tiques, molt de psicologia i que la gent, quan t\u00e9 la sensaci\u00f3 que les coses aniran b\u00e9 en el futur, inverteix i consumeix m\u00e9s, fent cr\u00e9ixer el sistema. Doncs b\u00e9, aix\u00f2 passa perqu\u00e8 hi ha un efecte multiplicador.
\nVeiem com funciona el multiplicador econ\u00f2mic. Imaginem que una persona cobra 1.000 euros al mes i que est\u00e0 disposada a consumir el 60% del que cobra, \u00e9s a dir, 600 euros. Els altres 400 euros els destina a l’estalvi o a pagar l’hipoteca. El fet significa que en un primer moment l’economia rebr\u00e0 de part d’aquesta persona 600 euros per pagar el perruquer, el caf\u00e8 del bar, el transport, el menjar, l’electricitat, el tel\u00e8fon, el material escolar… Heus aqu\u00ed, per\u00f2, que aquests 600 euros que han anat a parar a altres individus generen alhora un consum, que suposarem que tamb\u00e9 ser\u00e0 del 60%. Per tant es destinaran al consum uns altres 600 x 0,6, \u00e9s a dir, 360 euros, dels que alhora es destinaran al consum 360 x 0,6, 216 euros,… i aix\u00ed successivament. El percentatge que un individu est\u00e0 disposat a consumir s’anomena Propensi\u00f3 Marginal al Consum (PMC). Si sumem totes les quantitats que es destinaran al consum a partir del sou de 1.000 euros arribarem al valor de la seg\u00fcent f\u00f3rmula: Augment consum = sou inicial x (1\/(1-PMC)). En el cas de l’exemple voldr\u00e0 dir que els 1.000 euros inicials es convertiran en un consum de 2.500 euros, \u00e9s a dir, hi ha hagut un multiplicador de 2,5.
\nVeiem ara com hi juga la psicologia. Si resulta que l’individu de l’exemple ha agafat por i decideix estalviar m\u00e9s perqu\u00e8 no t\u00e9 clar el futur i la seva propensi\u00f3 al consum baixa al 50%, llavors el factor multiplicador ser\u00e0 de 2, i si la propensi\u00f3 baixa al 40%, l’efecte multiplicador esdevindr\u00e0 d’1,67. Observeu que no fa falta que l’individu sigui optimista o pessimista, tamb\u00e9 podem pensar que ha decidit fer una hipoteca que li deixa una propensi\u00f3 al consum molt baixa, cosa que tamb\u00e9 passa, efecte del que hem de donar les gr\u00e0cies als banquers. L’exemple el podem aplicar arreu, pensant en les empreses que no inverteixen, en la baixada d’inversi\u00f3 de l’Administraci\u00f3,… tot plegat afecta l’economia que, de fet, treballa en xarxa.
\nAh! direu, aix\u00ed els sindicats tenen ra\u00f3 i el que cal \u00e9s augmentar els salaris i que l’Administraci\u00f3 contracti m\u00e9s gent per augmentar l’efecte multiplicador. Doncs no. Perqu\u00e8 el nostre problema \u00e9s la p\u00e8rdua de competitivitat que fa que els nostres productes o serveis (turisme) no es venguin, ni aqu\u00ed ni a fora, per ser massa cars respecte a la compet\u00e8ncia internacional. Aix\u00f2 for\u00e7a a no poder apujar els sous i, en tot cas, a abaixar-los. Els sindicats tenen aquest record de quan la pesseta es podia devaluar. Llavors s\u00ed que el mecanisme podia funcionar: es devaluava la pesseta, guanyant competitivitat internacional, i s’augmentaven els salaris en una quantitat inferior a la devaluaci\u00f3, amb el resultat final d’un guany de productivitat. Per\u00f2 ara no ser\u00e0 aix\u00ed, cosa que fa impossible augmentar els salaris. I l’estat? Per qu\u00e8 no es pot endeutar m\u00e9s per afavorir l’efecte multiplicador? Zapatero ja ho va intentar, per\u00f2 va arribar un moment que els que havien de prestar els diners no van creure que la nostra economia els pogu\u00e9s tornar.
\nQueda augmentar els impostos. Veiem el seu efecte sobre el multiplicador. Hem augmentat l’impost de l’IVA del 16% al 18%. Aquell individu que cobra 1.000 euros i provoca un efecte multiplicador de 2,5, amb un IVA del 16%, dels 600 euros que gasta nom\u00e9s 504 arriben al consum, doncs 96 se’n van a hisenda, essent el factor multiplicador final de 2,02 enlloc de 2,5 abans de l’ IVA. Si aquest puja fins el 18% el multiplicador esdevindr\u00e0 de 1,97, \u00e9s a dir, l’economia haur\u00e0 perdut un 2,35% en relaci\u00f3 a l’IVA anterior.
\nPer tant, en aquest temps tan complicat el que cal \u00e9s aprofitar al m\u00e0xim l’impuls dels efectes multiplicadors. Per exemple, comprar un avi\u00f3 de combat efe-no-s\u00e9-qu\u00e8 als Estats Units tindr\u00e0 un efecte multiplicador 1, no servir\u00e0 de res a la nostra economia, com tampoc per tot el que comprem a l’exterior. Si realitzem inversions amb components molt costosos que aporten poc a l’economia, o ho fan a llarg termini, com algunes de les inversions en carreteres, pavellons d’esports, camps amb gespa artificial, piscines,… no afavorirem al sistema. El que \u00e9s important \u00e9s la recerca de les inversions amb major efecte multiplicador i amb un retorn m\u00e9s r\u00e0pid. El programa Zapatero en inversions de voravies i rotondes era correcte? S\u00ed per l’efecte multiplicador, no pel retorn de la inversi\u00f3. Les inversions amb millor efecte multiplicador s\u00f3n les que es dirigeixen a la construcci\u00f3 d’escoles, les que disminueixen la factura energ\u00e8tica exterior, les que ajuden a exportar els nostres productes (connexi\u00f3 port de Barcelona amb Europa per tren, en execuci\u00f3), les que milloren la transmissi\u00f3 de dades i modernitzen l’economia, les que faciliten l’entrada de turistes…
\nFa falta posar criteri a cada inversi\u00f3 que es faci. A cada proposta d’inversi\u00f3 s’hi ha d’acompanyar el c\u00e0lcul de la rendibilitat de la mateixa, del temps de retorn de la inversi\u00f3 i de l’efecte multiplicador. A la ind\u00fastria en aquests moments nom\u00e9s valen petites inversions amb retorn inferior a un any. Seria bo que l’Administraci\u00f3 en prengu\u00e9s nota.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t