El m\u00f3n ha canviat d\u2019en\u00e7\u00e0 dels anys noranta, quan es va comen\u00e7ar a globalitzar. Aquesta transformaci\u00f3 va prosseguir durant el primer decenni del segle XXI arran de la digitalitzaci\u00f3 i es va rematar l\u2019any 2009 amb la crisi derivada dels pr\u00e9stecs hipotecaris d\u2019alt risc. L\u2019evoluci\u00f3 de les societats va a gran velocitat i sovint no ens deixa pair els canvis que comporta. Una conseq\u00fc\u00e8ncia substancial de tot plegat \u00e9s la transfer\u00e8ncia de llocs de treball de Catalunya a la Xina, per\u00f2 tamb\u00e9 els efectes sobre la productivitat de les empreses que resulten de la digitalitzaci\u00f3, l\u2019obertura dels productes al mercat global, la transformaci\u00f3 de les grans ciutats en espais de serveis i l\u2019expulsi\u00f3 de la ind\u00fastria, i l\u2019obligaci\u00f3 de viure en una incertesa econ\u00f2mica permanent, que produeix angoixa al ciutad\u00e0.<\/p>\n
Catalunya no ha estat aliena a aquesta transformaci\u00f3 del m\u00f3n i ha entomat aquests problemes, que sovint han suposat oportunitats, per\u00f2 tamb\u00e9 han portat conflictes. La p\u00e8rdua parcial del model de turisme de sol i platja, quan ha frenat l\u2019especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria, ha deixat tocada la costa, que ara obt\u00e9 ingressos modestos i conviu amb alts preus d\u2019habitatges. L\u2019expulsi\u00f3 de la ind\u00fastria de Barcelona i de l\u2019anell metropolit\u00e0 ha sigut una oportunitat per les comarques de m\u00e9s enll\u00e0, que poden oferir terrenys a millor preu i menor conflictivitat laboral. Tamb\u00e9 hi ha ajudat la millora de la xarxa de carreteres a les comarques, materialitzada pel govern del tripartit. El salt qualitatiu de l\u2019ensenyament universitari i de la formaci\u00f3 professional d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en algunes comarques ha facilitat que les empreses en aquests territoris patissin menys la crisi. A tall d\u2019exemple, la Garrotxa va tenir un atur enregistrat el 2013 del 13%, quan a Catalunya era del 19% i a Espanya, del 26%. Alguns dels trets diferenciadors s\u00f3n la innovaci\u00f3 i el desenvolupament tecnol\u00f2gic, la sostenibilitat social, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures i una sostenibilitat ambiental.<\/p>\n
El cas \u00e9s que, a partir del primer decenni del segle xxi, les empreses de les comarques interiors van comen\u00e7ar a transformar-se per absorbir la p\u00e8rdua del treball de la industria t\u00e8xtil i l\u2019arribada de la crisi va suposar un salt cap a l\u2019exportaci\u00f3 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la p\u00e8rdua del mercat espanyol. Les empreses catalanes van comen\u00e7ar a exportar i es van agradar a si mateixes en aquest nou paradigma. La transformaci\u00f3 del port de Barcelona va actuar com a catalitzador. De sobte, la metr\u00f2poli s\u2019havia transformat en ciutat de serveis i les comarques en territori industrial, de manera que la sin\u00e8rgia obtinguda esdevenia de gran pot\u00e8ncia. L\u2019exportaci\u00f3 obliga a tenir molt bons costos i a ser competitiu, a invertir i a tenir l\u2019ull posat al m\u00f3n de forma permanent. Econ\u00f2micament demana pert\u00e0nyer a una din\u00e0mica competitiva, transparent i inclusiva, moderna i, dit d\u2019una altra manera, a allunyar-se dels esquemes extractius.<\/p>\n
Espanya ha escollit com a model econ\u00f2mic el del Gran Madrid endog\u00e0mic i Catalunya, el model exportador i productor<\/strong><\/p><\/blockquote>\n
En l\u2019\u00e0mbit pol\u00edtic, aquesta transformaci\u00f3 del territori i de l\u2019economia a Catalunya es tradueix en una disconformitat entre les pimes i les grans empreses extractives, aquestes \u00faltimes sovint lligades a la redacci\u00f3 del BOE. A m\u00e9s d\u2019aquest enfrontament, tamb\u00e9 es desenvolupa un conflicte entre el teixit industrial catal\u00e0 i el poder econ\u00f2mic espanyol per les difer\u00e8ncies de model inclusiu i extractiu, per\u00f2 aqu\u00ed amb una discrep\u00e0ncia intensa pel que fa a les inversions en infraestructures, tan necess\u00e0ries per a la competitivitat de les empreses de comarques exportadores. No fa gaire n\u2019hem vist algun episodi amb motiu de la fundaci\u00f3 de la Plataforma Pymes a Espanya o de les eleccions de la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona. El conflicte actual es dirimeix al voltant del model, de la manera d\u2019entendre la societat, l\u2019economia i la just\u00edcia, i no es tracta tant d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 identit\u00e0ria. Focalitzar-se en el terme identitat \u00e9s una simplificaci\u00f3 que convida a mantenir les discrep\u00e0ncies i les batalletes, per\u00f2 el conflicte vertader \u00e9s de poder i de difer\u00e8ncia de models. El m\u00f3n interior de Catalunya no \u00e9s un m\u00f3n rural de baix nivell, no \u00e9s un territori de tractors. \u00c9s un m\u00f3n d\u2019empreses agr\u00edcoles i aliment\u00e0ries potent, amb un sector agroalimentari que \u00e9s estrella de l\u2019economia de l\u2019Europa del sud i presenta un factor multiplicador de cinc. \u00c9s un m\u00f3n que viatja sovint i no accepta imposicions, sin\u00f3 que demana explicacions, que es revolta quan \u00e9s motiu d\u2019injust\u00edcia: en definitiva, un m\u00f3n que t\u00e9 com a referent els ve\u00efns europeus.<\/p>\n
Lluites de poder<\/h3>\n
Per aix\u00f2, per resoldre el conflicte \u00e9s fonamental posar el focus sobre les lluites de poder a l\u2019interior de Catalunya i entre Catalunya i Espanya. Els models dels territoris s\u00f3n distants, i com m\u00e9s va m\u00e9s pel fet que Espanya ha escollit com a model econ\u00f2mic el del Gran Madrid endog\u00e0mic i Catalunya, el model exportador i productor. Hi ha un projecte consumidor contra un de generador, un model d\u2019absorci\u00f3 contra un altre que es nega a renunciar als recursos que necessita per seguir innovant i invertint per exportar, un d\u2019inclusiu contra un altre de clientelar amb un oligopoli de rendes excessives que imposa pr\u00e0ctiques restrictives a la compet\u00e8ncia.<\/p>\n
A aquests conflictes s\u2019hi suma un canvi radical de l\u2019economia. A la globalitzaci\u00f3 i a la digitalitzaci\u00f3, d\u2019ara endavant hi afegirem una transici\u00f3 energ\u00e8tica que comporta una modificaci\u00f3 dels valors econ\u00f2mics cap a una economia de consum just, lluny de l\u2019exc\u00e9s que ha dominat el darrer segle. Per aix\u00f2 \u00e9s principal la col\u00b7laboraci\u00f3 entre actors, entre empreses i institucions. Ara m\u00e9s que mai cal alinear els objectius per aconseguir sin\u00e8rgies i resoldre aix\u00ed conflictes i suprimir mancances. N\u2019\u00e9s un exemple el desplegament de la fibra \u00f2ptica a la Garrotxa amb vista a corregir l\u2019atonia de les empreses de telefonia: com a resposta a les demandes dels empresaris, el Consell Comarcal va desplegar la fibra \u00f2ptica troncal que lliga tots els pobles. A partir d\u2019aqu\u00ed van n\u00e9ixer empreses locals que la van estendre fins a les empreses i els particulars. \u00c9s un exemple de\u00a0win-win\u00a0<\/em>que permet superar una mancan\u00e7a greu.<\/p>\n
El conflicte intern de Catalunya est\u00e0 en vies de soluci\u00f3, per\u00f2 resoldre la perman\u00e8ncia de Catalunya dins de l\u2019Estat espanyol requereix \u2013ai l\u00e0s!\u2013 superar el model del Gran Madrid ideat per Aznar, democratitzar m\u00e9s Espanya i fer-la inclusiva. \u00c9s aix\u00f2 possible?<\/p>\n