El m\u00f3n s’ha tornat convuls. Est\u00e0 boig, dirien els nostres avis. No n’hi ha per a menys. Cada vegada hi ha menys morts per guerres i els conflictes b\u00e8l\u00b7lics cada cop queden m\u00e9s llu\u00adnyans en el temps. Aix\u00ed que la pau i la tranquil\u00b7litat obre pas a nous conflictes comercials, de poder, tecnol\u00f2gics, log\u00edstics… tamb\u00e9 culturals.
\nEl conflicte d’ara l’ha portat de la m\u00e0 el president d’Estats Units Donald Trump. La seva an\u00e0lisi fou que Estats Units es veia perjudicat pel comer\u00e7 mundial i que calia aturar ser el comprador del m\u00f3n, el lloc on tothom hi anava a vendre mentre que la producci\u00f3 local no podia competir amb el que venia de fora. Va decidir posar fi a aix\u00f2 i aturar els productes que entraven des de M\u00e8xic, Canad\u00e0, Europa i la Xina. Tenia part de ra\u00f3 en l’an\u00e0lisi, car la globalitzaci\u00f3 s’havia expandit sense regles, cosa que perjudicava greument l’economia dels importadors. Trump ha rescatat de nou els aranzels, fet del que acabarem estant agra\u00efts perqu\u00e8 recentment posar un aranzel havia esdevingut una blasf\u00e8mia. Ara ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil aplicar-lo espec\u00edficament en alguna pol\u00edtica que ens convingui, com \u00e9s el cas de la taxa de CO2.
\nPer\u00f2 la batalla comercial ha acabat sent una batalla de poder i de tecnologia. Fins avui Estats Units era l\u00edder del desenvolupament tecnol\u00f2gic en el m\u00f3n del software, de la microelectr\u00f2nica i de les telecomunicacions. Per\u00f2 vet aqu\u00ed que en la nova tecnologia de xarxes 5G l’empresa que ha desenvolupat millor el coneixement ha estat Huawei, seguida de les empreses europees Nokia i Ericsson. Aquest fet ha creat p\u00e0nic a perdre l’hegemonia tecnol\u00f2gica i ha portat a Trump a voler negociar restriccions al desenvolupament tecnol\u00f2gic de Huawei. A partir d’aqu\u00ed comen\u00e7a una batalla que no sabem si ser\u00e0 el principi d’una nova guerra freda entre Estats Units i Xina.
\nEuropa es troba al bell mig, intentant establir pactes comercials amb un costat i altre, intentant desenvolupar el cotxe el\u00e8ctric que es fabricaria parcialment a la Xina i desenvolupar altres \u00e0rees de coneixement i negoci on liderar una part de l’economia. Europa representa el 7% de la poblaci\u00f3 mundial, t\u00e9 el 25% del PIB del m\u00f3n i el 49% de l’estat del benestar, la qual cosa el fa referent pels pa\u00efsos que aspiren a millorar la seva qualitat de vida.
\nAquest estat del benestar europeu, tot i que sembla que est\u00e0 en crisi, \u00e9s el millor actiu d’Europa. Per tant far\u00edem b\u00e9 en els propers anys de treballar en buscar solucions per mantenir-lo en el temps, per resoldre el desequilibri entre la longevitat dels avis i la poca natalitat. A aix\u00f2 cal afegir-hi la transici\u00f3 energ\u00e8tica deguda a l’adaptaci\u00f3 pel canvi clim\u00e0tic. Europa lidera les mesures per frenar els gasos d’efecte hivernacle (GEH) amb la creaci\u00f3 del mercat de CO2 i l’adaptaci\u00f3 de l’economia a la nova situaci\u00f3, com la prohibici\u00f3 de vendre cotxes de combusti\u00f3 a partir de l’any 2040, o el desenvolupament del cami\u00f3 el\u00e8ctric amb caten\u00e0ria de Siemens i Scania. La Xina i els Estats Units venen darrere copiant el mercat de CO2 i, tot i que Trump ha dit que es deslligar\u00e0 de l’acord COP 21 de Par\u00eds 2015, encara no ha executat res en aquest aspecte, est\u00e0 en posici\u00f3 de wait and see, expectant, mirant per on van les coses.
\nL’Europa que engegar\u00e0 avui ha de ser la que posar\u00e0 en marxa les condicions per a la nova economia sostenible, per la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Aquesta nova Europa ha d’aplicar de forma conjunta la taxa de carboni amb aranzel. T\u00e9 l’oportunitat de resoldre de forma conjunta el que cap estat per separat ha sabut resoldre perqu\u00e8 el tema \u00e9s massa gran per a cadasc\u00fa.
\nLa transici\u00f3 energ\u00e8tica no consisteix a canviar els cotxes d’una tecnologia per una altra, no. Consisteix en un canvi de l’economia profund, en una nova economia de menys consum, del consum segons la necessitat, lluny del consum pel consum, all\u00f2 que vaig definir un dia com l’economia de l’abund\u00e0ncia frugal. I aix\u00f2 porta a produir menys, al decreixement, a una adaptaci\u00f3 dels valors de l’economia capitalista. Aquesta setmana he llegit que, per frenar el canvi clim\u00e0tic, haur\u00edem de treballar nom\u00e9s 9 hores a la setmana, en un exercici per estimar on arribaria el decreixement.
\nDoncs b\u00e9, de cara a aquesta nova economia, una nova filosofia de viure, \u00e9s Europa la que est\u00e0 m\u00e9s ben posicionada. Amb una societat aix\u00ed, conceptes com la productivitat quedarien relegats a una cosa secund\u00e0ria, l’economia global quedaria novament redu\u00efda a la local i el valor del temps al treball seria esmicolat perqu\u00e8 sobra temps per tot arreu.
\nEuropa ha estat en la hist\u00f2ria de la humanitat el bressol del pensament i ara ha de tornar a agafar el lideratge en aquest aspecte. \u00c9s hora de tornar a debatre, de tornar a experimentar, de fer aproximacions a noves relacions de l’economia, a treballar de valent per a la transici\u00f3. No cal posar-se nerviosos per la guerra entre Xina i Estats Units, nosaltres hem de fer el nostre cam\u00ed de forma decidida, invertint de forma massiva en energies renovables, deixant el petroli en els propers decennis i desenvolupant l’economia del CO2. El nou Parlament Europeu tindr\u00e0 aquesta tasca, n’estic segur.<\/p>\n