La pol\u00edtica estatunidenca dem\u00f2crata Alexandria Ocasio-Cortez \u00e9s la diputada al Congr\u00e9s dels Estats Units m\u00e9s jove de la hist\u00f2ria, amb nom\u00e9s 30 anys. Ella encap\u00e7ala un moviment de joves que comen\u00e7a a ser extensiu pel m\u00f3n a favor d’un canvi notable en l’economia per lluitar contra el canvi clim\u00e0tic. A Europa el referent \u00e9s Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys que s’ha convertit en l’activista referent dels joves europeus que han impulsat el moviment Friday for future. A Espanya, el moviment t\u00e9 una potent representaci\u00f3 a Girona. Les coses en el m\u00f3n de l’energia estan canviant sota l’impuls dels joves que diuen prou a una manera de fer que hipoteca el seu futur. Els que fa anys que estem en aquest m\u00f3n de la transformaci\u00f3 energ\u00e8tica veiem molt esperan\u00e7ats el moviment dels joves perqu\u00e8 nom\u00e9s amb una bona sacsejada ser\u00e0 possible fer la disrupci\u00f3 que cal fer: sortir del m\u00f3n confortable en el qual es troba tothom i que impedeix fer canvis radicals.
\nVa ser Alexandria Ocasio-Cortez la que va encunyar la frase Green New Deal, el nou acord verd, per fer possible el canvi de la societat. Els americans recorden molt b\u00e9 la sortida de la gran crisi de l’any 1929 que va ser superada per un programa de F.D. Roosevelt anomenat New Deal. En aquells anys Estats Units tenia 12 milions d’aturats, per la qual cosa el nou programa es va dedicar a fomentar la demanda, augmentant el consum per reactivar la producci\u00f3. Va controlar els bancs, devaluar un 41% el d\u00f2lar, projectar accions gegantesques d’obra p\u00fablica, colonitzar el riu Tenessee, va controlar la sobreproducci\u00f3 agr\u00edcola, es va regular la jornada m\u00e0xima de treball i el salari m\u00ednim, i va crear el primer sistema de seguretat social. Els efectes no van ser del tot els que es buscaven, per\u00f2 va alleugerir la depressi\u00f3 del pa\u00eds recuperant part dels llocs de treball, creant un ambient d’optimisme.
\nA Europa l’exemple que \u00e9s referent despr\u00e9s de la Guerra Mundial \u00e9s el Pla Marshall. Va ser posat en marxa l’any 1947 per quatre anys amb un import de 13.000 milions de d\u00f2lars de l’\u00e8poca. El 60% dels fons van ser invertits en la ind\u00fastria europea, per ajudar a la reindustrialitzaci\u00f3 dels pa\u00efsos. Per exemple, durant els anys 1949-50, un 40% de les inversions a la ind\u00fastria del carb\u00f3 provenien d’aquests fons. El pa\u00eds que va rebre m\u00e9s ajudes va ser el Regne Unit, seguit de Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Alemanya, Holanda, B\u00e8lgica, \u00c0ustria, Dinamarca, Noruega, Gr\u00e8cia, Su\u00e8cia, Su\u00efssa… Com sabeu, nom\u00e9s Espanya va quedar exclosa d’aquest impuls. Des de 1948 fins al 1952 Europa va viure el major augment de l’economia de la seva hist\u00f2ria, amb increment industrial del 35%. Els efectes pol\u00edtics tamb\u00e9 van ser importants, van allunyar Europa de la influ\u00e8ncia comunista de Stalin, reduir l’austeritat i el racionament i preparar el futur per a la creaci\u00f3 de l’OTAN i de la Uni\u00f3 Europea.
\nEl Green New Deal parteix de la constataci\u00f3 que el canvi clim\u00e0tic costar\u00e0 a Estats Units uns 500.000 milions de d\u00f2lars a l’any, un 2,9% del PIB. Per aix\u00f2 proposa un ambici\u00f3s pla de 10 anys per descarbonitzar la seva economia, a m\u00e9s de fer una pol\u00edtica de reforestaci\u00f3 i de captura de CO2 important. Contempla mesures de transformaci\u00f3 dels habitatges eficients energ\u00e8ticament i la transformaci\u00f3 del transport. El pla \u00e9s criticat per irrealitzable en el termini proposat de 10 anys, per\u00f2 serveix per posar el dit a la llaga, per for\u00e7ar una reflexi\u00f3 entorn de la desigualtat, la inseguretat econ\u00f2mica i el canvi clim\u00e0tic.
\nEuropa t\u00e9 el tema m\u00e9s present que els Estats Units, per\u00f2 tamb\u00e9 haur\u00e0 de fer alguna gran acci\u00f3 per avan\u00e7ar en la transformaci\u00f3 cap a l’economia descarbonitzada. Aqu\u00ed es comen\u00e7a a parlar que el Banc Central Europeu dediqui mesures per impulsar l’economia, el que es coneix com la Quantitative Easing (QE), entre nosaltres, fer anar la m\u00e0quina de fer bitllets, per finan\u00e7ar la transformaci\u00f3 de carboni. Fins ara la QE serveix per finan\u00e7ar el deute dels estats i tamb\u00e9 les inversions de les grans corporacions, sovint companyies de petroli, anant en el cam\u00ed invers del que cal anar. Girar la direcci\u00f3 dels fons inversors cap a noves inversions en economia descarbonitzada pot ser el gran impuls que necessita Europa, a m\u00e9s de concretar millor els objectius a assolir i a implantar de forma planera la taxa de carboni a tot l’espai de la UE.
\nL’economia europea ja entreveu aquesta direcci\u00f3, per\u00f2 falta que alg\u00fa doni el tret de sortida, i aquest ha de sortir de les properes eleccions al Parlament Europeu.
\nDiu Greta: \u00abQuan h\u00e0giu fet els deures, us adonareu que necessitem una nova pol\u00edtica. Necessitem una nova economia, que es basi en un r\u00e0pid descens del carboni. Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s suficient. Necessitem una nova forma de pensar. El sistema pol\u00edtic actual no evita fer trampa quan es pot, perqu\u00e8 tot el que importa \u00e9s guanyar i disputar espais de poder. Aix\u00f2 ha d’arribar a la seva fi. Hem de deixar de competir aix\u00ed. Hem de comen\u00e7ar a cooperar i compartir els recursos restants d’aquest planeta de manera justa. Hem de comen\u00e7ar a viure dins de les fronteres planet\u00e0ries, centrar-nos en l’equitat i fer alguns passos cap enrere pel b\u00e9 de totes les esp\u00e8cies vives.
\nSabem el que diu la ci\u00e8ncia. La nostra \u00fanica demanda \u00e9s que comenceu a escoltar-la. I despr\u00e9s comen\u00e7ar a actuar. Per tant, deixeu de preguntar als vostres fills les respostes al vostre propi embolic\u00bb.
\nLa Greta i els joves ens portaran al Green Quantitavie Easing d’Europa i al Green New Deal d’all\u00e0. La Greta a Europa i l’Alexandria a Estats Units.<\/p>\n