Les eleccions a la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona d’aquesta setmana s\u00f3n la mostra del canvi que est\u00e0 vivint la societat catalana. Exemplifiquen amb claredat quins s\u00f3n els conflictes actuals i quines solucions s’esperen.
\nEl plet territorial actual em fa revisar el que va passar al segle XV quan Catalunya va patir una s\u00e8rie de crisis pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que la portarien a la decad\u00e8ncia. Pel que fa a la pol\u00edtica, s’imposava aleshores el comportament autoritari de la monarquia i el control conservador de les classes dominants que tenien les Corts i la Generalitat. Pel costat econ\u00f2mic, els privilegis dels senyors feudals, de l’Esgl\u00e9sia i dels senyors urbans s’enfrontaven amb els interessos dels pagesos, dels remences i de les classes mitjanes i menestrals de les ciutats. El xoc va portar a la guerra civil entre 1462 i 1472 de la qual Catalunya en sortiria malferida. La interrupci\u00f3 del comer\u00e7 i la ru\u00efna de la Taula de Canvi (el primer banc p\u00fablic del m\u00f3n) va propiciar que molts mercaders i artesans marxessin de Catalunya. A la primera guerra li va seguir una segona al 1484 capitanejada per Pere Joan Sala de Granollers de Rocacorba, a la Vall del Ll\u00e8mena. Finalment Ferran II el cat\u00f2lic va imposar als senyors i als pagesos la Sent\u00e8ncia Arbitral de Guadalupe el 1486 per la qual la remen\u00e7a i els mal usos quedaven abolits.
\nEl conflicte remen\u00e7a va ser el primer conflicte social de la Catalunya moderna, el primer on els humils s’aixecaven contra els senyors que abusaven d’ells fins al punt de no poder sobreviure: pagesos contra propietaris de finques al camp, i menestrals contra els patricis i rendistes a la ciutat.
\nEl conflicte remen\u00e7a s’ha reencarnat al llarg de la hist\u00f2ria en el doble conflicte catal\u00e0: enfrontament del camp i de la menestralia (pime) contra l’ab\u00fas de grans empreses (Ibex 35). \u00c9s l’estira i arronsa entre les patronals Foment del Treball i Pimec, \u00e9s la batalla pol\u00edtica que alg\u00fa ha simplificat amb Tab\u00e0rnia i la Catalunya rural i ara ha estat l’assalt a la Cambra de Comer\u00e7 per part de la menestralia. El conflicte \u00e9s doble perqu\u00e8 tamb\u00e9 s’est\u00e9n entre Catalunya i Espanya, pels mateixos arguments d’ab\u00fas extractiu.
\nEl m\u00f3n contemporani no suporta situacions d’ab\u00fas. Tant la digitalitzaci\u00f3 de la societat que ha posat en xarxa la informaci\u00f3 immediata, com la globalitzaci\u00f3 que obliga a emprar tots els recursos per sobreviure, formen part d’aquest canvi cultural i econ\u00f2mic. El m\u00f3n d’ara \u00e9s un m\u00f3n de transpar\u00e8ncia, de democr\u00e0cia, de debat i d’economia inclusiva, i evita que certes elits estiguin afavorides vivint de pr\u00e0ctiques monopol\u00edstiques. Catalunya exigeix una economia inclusiva, que no nom\u00e9s vol dir mercat lliure, vol dir tamb\u00e9 una economia on sigui f\u00e0cil el desenvolupament de la tecnologia i l’educaci\u00f3. L’economia inclusiva ha d’eliminar les institucions que expropien els recursos de la majoria, que aixequen barreres d’entrada i suprimeixen els mercats. Aqu\u00ed tenim desenes d’exemples d’aquestes pr\u00e0ctiques amb les empreses el\u00e8ctriques, de gas, de petroli, de tel\u00e8fons i constructores, empreses que abusen dels seus clients i tamb\u00e9 dels prove\u00efdors en les subcontractacions. El resultat m\u00e9s punyent de tot aix\u00f2 \u00e9s la mis\u00e8ria on ens ha portat l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria que impedeix a les fam\u00edlies tenir prou recursos per viure dignament.
\nUna situaci\u00f3 extractiva com la que pateix Catalunya i Espanya nom\u00e9s es combat fent b\u00e9 l’an\u00e0lisi de la situaci\u00f3, intentant conquerir parcel\u00b7les de poder ocupades per les elits extractives i creant contrapoders forts. Al poder legislatiu i executiu de la pol\u00edtica cal enfrontar-hi el poder judicial i el medi\u00e0tic, sense que l’altre poder pol\u00edtic els pugui controlar. A Espanya el que passa \u00e9s que un cinqu\u00e8 poder, el vertader i extractiu, l’Ibex 35, controla el legislatiu, l’executiu, el medi\u00e0tic i el judicial a trav\u00e9s dels partits que decideixen la composici\u00f3 dels tribunals a dit. Per tant, la diagnosi correcta \u00e9s posar el focus a disminuir el poder de l’elit extractiva Ibex 35.
\nLa batalla de la Cambra de Comer\u00e7 ha estat un episodi m\u00e9s d’aquest control per part de les elits extractives. A Catalunya es comencen a tra\u00e7ar escenaris en els quals aquestes elits no tenen representaci\u00f3 pol\u00edtica i ara, a m\u00e9s, perden representaci\u00f3 en institucions econ\u00f2miques com la Fira de Barcelona, l’aeroport, el port o Turisme de Barcelona. La Cambra t\u00e9 60 membres, dels quals 40 s’han elegit de forma universal. D’aquests 40, 32 han anat a la llista de la ANC, 6 als candidats proposats per les patronals Foment i Pimec i 14 que hi s\u00f3n per haver pagat 75.000 \u20ac cada any durant 4 anys: Caixabank, Criteria Caixa, Naturgy, Abertis, Aig\u00fces de Barcelona, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, Indra, Deloitte, PwC, Hotels Catal\u00f2nia, Damm, RACC i Magma Disseny. El seu esfor\u00e7 econ\u00f2mic no es veur\u00e0 recompensat. A quin cervell medieval se li va oc\u00f3rrer atorgar llocs a la Cambra a canvi de diners?
\nEl que est\u00e0 passant a Catalunya \u00e9s una revoluci\u00f3 pac\u00edfica de qui desitja un canvi radical que permeti fluir la creaci\u00f3 d’idees, productes i empreses, que permeti una retroalimentaci\u00f3 positiva. En definitiva, una societat on les coses no s’imposen perqu\u00e8 s\u00ed, on tot es pot debatre amb transpar\u00e8ncia i on les solucions s’accepten per majoria sense trepitjar la minoria. No \u00e9s res m\u00e9s que una democr\u00e0cia avan\u00e7ada. Faria b\u00e9 l’elit econ\u00f2mica catalana d’entendre que, aix\u00ed com els francesos s\u00f3n fruit de la seva revoluci\u00f3, els catalans estem marcats pel p\u00f2sit de la guerra remen\u00e7a d’ara fa 533 anys.<\/p>\n