Al llarg de les darreres setmanes observo com cada vegada hi ha m\u00e9s moviment al voltant de la transici\u00f3 energ\u00e8tica per resoldre el canvi clim\u00e0tic. Aix\u00f2 no \u00e9s pas nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que est\u00e0 a l’agenda dels especialistes en energia, no, ara ja afecta a l’entorn pol\u00edtic i al sector financer.
\nSense anar m\u00e9s lluny, aquesta setmana he rebut la visita d’una persona que treballa en la cerca de llocs on invertir que em va explicar les dificultats que t\u00e9 el capital avui per trobar inversions interessants. El sector de l’autom\u00f2bil, em va dir, est\u00e0 ple d’incerteses, \u00e9s complex saber qui resistir\u00e0 el canvi tecnol\u00f2gic del cotxe el\u00e8ctric. El sector petroqu\u00edmic i del pl\u00e0stic est\u00e0 en franca decad\u00e8ncia, aix\u00ed com tamb\u00e9 el sector t\u00e8xtil i de la moda. La conclusi\u00f3 \u00e9s que el sector financer veu en les activitats sostenibles l’\u00fanica direcci\u00f3 per dirigir les seves inversions. Est\u00e0 naixent la finan\u00e7a sostenible, la qual cosa \u00e9s b\u00e0sic per fer cor\u00adrectament la transici\u00f3.
\nLa setmana anterior vaig ser a Madrid en una jornada sobre el paper. Em va sorprendre una pon\u00e8ncia titulada \u00abReptes i oportunitats d’un vell nou concepte: Economia circular\u00bb. Va anar passant revista dels problemes mediambientals del m\u00f3n, demostrant que els pa\u00efsos amb m\u00e9s riquesa som els que tenim la pitjor petjada ecol\u00f2gica, cosa que porta a afirmar que cal reduir el consum fins a consumir nom\u00e9s el que es necessita, deixant de banda tot all\u00f2 superflu. Cal fer d’aquest prop\u00f2sit la nostra ra\u00f3 d’exist\u00e8ncia, i cal finan\u00e7ar-ho amb filantropia, alhora que tamb\u00e9 amb objectiu de negoci, com a prioritat estrat\u00e8gica. Per aix\u00f2 sovint escoltarem dir de boca d’importants financers mundials que cal contribuir a la societat si no es vol perdre el seu suport. Per fer-ho, el ponent va introduir la paraula m\u00e0gica per a mi: desacoblar, \u00e9s a dir, trencar el lligam entre l’\u00fas de recursos i el creixement econ\u00f2mic. Segons ell, cal mantenir el creixement del benestar hum\u00e0, de l’activitat econ\u00f2mica, per\u00f2 amb un menor \u00fas dels recursos. I aqu\u00ed va fer una puntualitzaci\u00f3 b\u00e0sica: aquest moviment cal fer-lo sense que aix\u00f2 comporti un decreixement de l’economia, \u00e9s a dir, el desacoblament haur\u00e0 d’estar regulat per un creixement de l’economia sempre superior a zero. Li vaig preguntar com creia ell que es pot fer menys \u00fas de recursos, preconitzant comprar nom\u00e9s el que justament es necessita sense que la producci\u00f3 disminueixi. La seva resposta \u00e9s que no cal crear p\u00e0nic a la societat a fi d’evitar que aquesta bloquegi la transici\u00f3 energ\u00e8tica.
\nT\u00e9 ra\u00f3: hem d’evitar crear p\u00e0nic per no arribar al punt que han arribat els francesos amb el moviment dels gillets jaunes, frenant tota la pol\u00edtica francesa com a reacci\u00f3 a les pol\u00edtiques de reducci\u00f3 de CO2. Per\u00f2 aix\u00f2 t\u00e9 el risc de no fer els deures amb la velocitat que toca i no arribar al 2050 amb zero emissi\u00f3 de gasos efecte hivernacle. Per tant, el que cal \u00e9s fer debat i pedagogia, molta pedagogia, acci\u00f3 en la que estic comprom\u00e8s mitjan\u00e7ant aquests articles.
\nSi no es parla clar i si no es posen els \u00edndexs de control necessaris, correm el risc que tothom es busqui la vida de forma diferent i es facin trampes per arribar als objectius a trav\u00e9s de dreceres legals. Per e\u00adxem\u00adple, a la nostra planta de fabricaci\u00f3 hem modificat el proc\u00e9s per reutilitar els gasos residuals de la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica per a l’assecat del paper, hem instal\u00b7lat una caldera de biomassa per produir vapor, estem invertint en un sistema d’assecat de fangs per poder emprar-los a la caldera de biomassa, estem treballant per ins\u00adtal\u00b7lar 3,5 MW fotovoltaics per produir la nostra electricitat… mentre nosaltres fem tot aix\u00f2 per tenir una petjada de CO2 propera a zero, una altra companyia pot decidir comprar un parc e\u00f2lic o un bosc sencer per compensar les emissions i assolir un impacte en CO2 semblant. Aix\u00ed, nom\u00e9s amb una acci\u00f3 financera (obrint la cartera, vaja) s’haur\u00e0 evitat fer els deures. D’aquesta actitud se’n diu Greenwashing o rentat de cara, i \u00e9s el que intentaran fer totes les entitats financeres i les grans corporacions amb capacitat de solucionar el problema pagant. Per aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic introduir des del primer dia conceptes que permetin entendre com es fa el cam\u00ed de ca\u00adda empresa, producte i servei, i pensar com donar valor a aquesta forma de fer, evitant que les trampes no deixin veure-hi b\u00e9.
\nTrobar finan\u00e7ament i establir correctament els \u00edndex ser\u00e0 b\u00e0sic per fer el cam\u00ed. Pel que fa al finan\u00e7ament dom\u00e8stic i de petit comer\u00e7, el programa EuroPace que est\u00e0 en pla pilot a Olot em sembla la millor soluci\u00f3. Per\u00f2 pel que fa a les inversions industrials i de grans infraestructures caldr\u00e0 impulsar nous productes financers de capital-risc o b\u00e9 altres productes financers impulsats per Europa, b\u00e9 sigui a trav\u00e9s de programes espec\u00edfics la de UE (com el fons Horizon 2020) o b\u00e9 a trav\u00e9s d’un pla molt m\u00e9s gran que formi part definitivament d’un nou acord verd, el Green New Deal d’Europa, finan\u00e7at a trav\u00e9s de la m\u00e0quina de fer bitllets del BCE, \u00e9s a dir, una pla que dediqui la pol\u00edtica de creixement de la UE a trav\u00e9s del Green Quantitative Easing en lloc de finan\u00e7ar el d\u00e8ficit brut dels estats. Aquesta seria la vertadera pol\u00edtica en maj\u00fascules.
\nDoncs de tot aix\u00f2 es parla i es debat a Europa i aqu\u00ed. Nosaltres hem d’estar a l’aguait per trobar el cam\u00ed que caldr\u00e0 fer si no volem, per exemple, que totes les energies renovables vagin al sud d’Espa\u00adnya i aqu\u00ed quedem fora del sistema. Caldr\u00e0 treballar-hi de forma decidida des d’ara mateix.<\/p>\n