Explic\u00e0vem la setmana passada com una determinada elit espanyola practica una extracci\u00f3 econ\u00f2mica que impedeix a la resta de l’economia cr\u00e9ixer adequadament. Aquesta elit de grans empreses i alts funcionaris est\u00e0 localitzada a Madrid.<\/p>\n
Els mapes econ\u00f2mics d’Espanya mostren com el nord-oest, amb Gal\u00edcia, Ast\u00faries, Cant\u00e0bria i el Pa\u00eds Basc occidental constitueixen un eix industrial en declivi. L’eix Mediterrani des de Catalunya fins a M\u00farcia, m\u00e9s l’eix de l’Ebre des d’\u00c0laba fins Tarragona, constitueixen els eixos industrials en desenvolupament. Les illes Balears i les Can\u00e0ries s\u00f3n espais tur\u00edstics i les metr\u00f2polis de Barcelona i Madrid s\u00f3n \u00e0rees econ\u00f2micament ben consolidades. La resta \u00e9s l’Espanya buida. Castella Lle\u00f3, Castella-la Manxa, Extremadura i part d’Andalusia s\u00f3n xuclades per Madrid. Madrid no produeix res, nom\u00e9s consumeix. Un mapa que mesura la difer\u00e8ncia entre generaci\u00f3 i consum el\u00e8ctric mostra un gran forat, un embornal, a Madrid. I mapes similars s’observarien amb qualsevol altre producte o m\u00e8trica.<\/p>\n
El model ferroviari de l’AVE, fruit d’una inversi\u00f3 de 54.000 milions, obeeix a aquesta funci\u00f3: dirigir tota l’activitat de la pen\u00ednsula cap a Madrid. Per aix\u00f2 Lisboa s’hi va negar. Si b\u00e9 el transport majorit\u00e0riament es realitza entre l’eix del Mediterrani i l’eix de l’Ebre, la infraestructura no es dissenya de forma transversal, sin\u00f3 de forma radial. I, si mirem la localitzaci\u00f3 de l’atur, veurem que est\u00e0 concentrat en una \u00e0rea que ocupa tot Extremadura i que agafa per sota un eix que va de Plasencia fins a Elx, essent m\u00e9s greu a la prov\u00edncia de Cadis, on hi ha un atur enquistat entre el 30 i el 33%. L’Espanya buida continuar\u00e0 buidant-se si el model econ\u00f2mic continua per aquest cam\u00ed.<\/p>\n
Catalunya ha patit tamb\u00e9 una transformaci\u00f3 important en els \u00faltims 30 anys. La ind\u00fastria se n’ha anat de Barcelona ciutat primer i de la corona industrial despr\u00e9s. Avui el PIB industrial per c\u00e0pita de Catalunya es troba sobretot en un eix que va de la Garrotxa fins a la Terra Alta, passant per la Conca de Barber\u00e0, la Segarra, el Bages i Osona. La ind\u00fastria s’ha allunyat de la costa cap a l’interior, on ha trobat terrenys a bon preu i m\u00e0 d’obra qualificada amb baixa conflictivitat, tamb\u00e9 millor cohesi\u00f3 social. La metr\u00f2poli s’ha transformat en \u00e0rea de serveis i de turisme.<\/p>\n
Si Catalunya ha pogut transformar-se de forma inclusiva cap a l’interior, per qu\u00e8 Madrid no ho ha fet? Perqu\u00e8 el seu model \u00e9s nom\u00e9s xuclador. Madrid viu de l’administraci\u00f3 del que els altres fan, t\u00e9 com a model el domini de l’activitat financera i asseguradora (la sortida dels bancs de Catalunya era l’\u00faltima baula que faltava), i tamb\u00e9 l’energ\u00e8tica. A aqu\u00ed cal afegir les grans constructores que depenen en gran mesura dels pressupostos de l’estat. Amb aquest model, qu\u00e8 pot oferir Madrid a la resta del territori que no sigui anar a treballar a la capital per construir edificis i carreteres o hostaleria?<\/p>\n
El gran Madrid necessita recursos per pagar el model no productiu i especulatiu, necessita cr\u00e9ixer per construir i augmentar la poblaci\u00f3 i aquests recursos els ha de captar de les \u00e0rees productives i exportadores, de l’eix Mediterrani i de l’eix de l’Ebre. Per aix\u00f2 el model del gran Madrid \u00e9s un immens llast per aquestes zones alhora que \u00e9s el que impedeix que l’Espa\u00adnya buida i Andalusia puguin emprendre un model de creixement adequat. Per qu\u00e8 la seu de la marina no \u00e9s a Cartagena o a Cadis? Per qu\u00e8 el ministeri d’ind\u00fastria no \u00e9s a Catalunya? El concepte \u00e9s: tot per a mi, tot \u00e9s meu i nom\u00e9s meu.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual el model econ\u00f2mic d’Espanya sigui extractiu i no inclusiu, perqu\u00e8 les grans empreses s\u00f3n una font de portes girat\u00f2ries i de distribuci\u00f3 de petits recursos cap a alts funcionaris via remuneraci\u00f3 en seminaris, pon\u00e8ncies i altres prebendes. El teixit de la gran empresa, l’alt funcionari, el jutge, \u00e9s un teixit que t\u00e9 els mateixos interessos de mantenir l’statu quo, que res s’alteri del sistema extractiu.<\/p>\n
Molta gent a Espanya t\u00e9 clar que cal frenar l’oligarquia, per\u00f2 poca gent detecta la veritable escala del problema. Els primers dies del Govern Pedro S\u00e1nchez vaig coincidir amb la ministra d’ind\u00fastria Maria Reyes Maroto que em va confirmar l’an\u00e0lisi sobre l’oligarquia, per\u00f2 el conflicte va molt m\u00e9s enll\u00e0. Per dissenyar un sistema inclusiu cal construir contrapoders efectius. Aix\u00f2 vol dir fer la just\u00edcia independent de forma que els jutges siguin nomenats pel mateix col\u00b7lectiu, per pura meritocr\u00e0cia, evitant el contagi pol\u00edtic. Alhora, cal treballar per fer els sistemes medi\u00e0tics p\u00fablics independents, fora del control pol\u00edtic, contrapesant el control que el sistema financer fa dels mitjans privats.<\/p>\n
Per\u00f2 tot aix\u00f2 topa amb els enormes interessos del gran Madrid. La ind\u00fastria catalana necessita m\u00e9s infraestructures vials per exportar, necessita captar m\u00e9s coneixement a les seves empreses, m\u00e9s joves amb formaci\u00f3 professional, m\u00e9s t\u00e8cnics superiors… i aix\u00f2 demana uns recursos que ara no tenim. Necessita energia a millor preu i alhora poder fer-se c\u00e0rrec dels col\u00b7lectius menys afavorits. En definitiva, necessita part dels seus recursos per sobreviure en el m\u00f3n global, no pot suportar un model extractiu que li va xuclant els marges a mesura que els genera. Haur\u00edem de vendre els productes i serveis a Espa\u00adnya amb un rec\u00e0rrec del 7% per satisfer el desequilibri actual. Seria just.<\/p>\n