{"id":180,"date":"2010-08-27T15:07:46","date_gmt":"2010-08-27T13:07:46","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=180"},"modified":"2010-08-27T15:07:46","modified_gmt":"2010-08-27T13:07:46","slug":"les-marmotes-a-concros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=180","title":{"rendered":"Les Marmotes a Concr\u00f3s"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Cada any, a meitat del mes de maig, anem al circ de Concr\u00f2s. Des de fa molts anys hi anem durant el desgla\u00e7 de la neu per filmar el petit llac foned\u00eds que s\u2019hi fa: el mirall de les aig\u00fces del llac amb la imatge \u00a0del circ \u00e9s un espectacle visual. Ja en fa uns quants que no ensopeguem el moment oport\u00fa. O b\u00e9 \u00e9s massa tard i el llac s\u2019ha fos, o b\u00e9 \u00e9s massa aviat i encara est\u00e0 cobert de gla\u00e7. Enguany ha estat aquest darrer cas, doncs ha nevat tard i en quantitat i, enlloc d\u2019anar-hi a primers de maig, hi hem anat a finals. L\u2019itinerari visita dos circs de costat, el de Coma Armada i el de Concr\u00f3s.<\/p>\n

Deixem el cotxe al pla d\u2019Hospitalets, gaireb\u00e9 dalt l\u2019estaci\u00f3 de Vallter, i agafem el cam\u00ed que porta a Mardanya. \u00c9s un cam\u00ed que vam marcar a finals dels anys 90 i que transcorre dintre el bosc de pi negre. El vent ha fet caure molts arbres en els darrers anys i ning\u00fa els retira, fet que fa cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil passar-hi. Sempre que hi anem diem que el vent \u00e9s capritx\u00f3s i fa caure nom\u00e9s els arbres que porten el senyal del cam\u00ed. Davant tants arbres caiguts parlem de si el bosc s\u2019ha de deixar al seu aire o de si cal fer-hi una feina de neteja, retirant els arbres morts. Aquest hivern hi ha hagut una discussi\u00f3 a la vall de Camprodon per evitar la tala de pi negre amb efectes de conservaci\u00f3. Explico als meus companys que els arbres morts s\u00f3n bons per la diversitat de fauna per\u00f2 que alliberen CO2<\/sub> durant la descomposici\u00f3, gas que en canvi es podria haver alliberat aprofitant l\u2019energia de la combusti\u00f3.<\/p>\n

Arribem a un pla just al costat del torrent de Coma Armada. \u00c9s una clariana molt maca, com totes les que hi ha en aquest bosc. Els prats enmig del bosc aporten bellesa paisatg\u00edstica a m\u00e9s de tenir gran import\u00e0ncia en la diversitat de la fauna. El fet \u00e9s que, cada vegada m\u00e9s, van desapareixent per la p\u00e8rdua de pastura i de gesti\u00f3 de les muntanyes. El cam\u00ed, que fins ara anava direcci\u00f3 sud-est, canvia de rumb per anar direcci\u00f3 nord, tot resseguint el torrent. Ara comencem a veure isards que fugen al sentir les nostres passes i converses. El cam\u00ed travessa el torrent per continuar direcci\u00f3 sud i despr\u00e9s est fins anar al Pla de Mardanya. Per\u00f2 nosaltres avui el deixarem per continuar direcci\u00f3 nord, directes a la carena principal. La petita vall de Coma Armada \u00e9s un lloc d\u2019allaus. Gaireb\u00e9 cada any n\u2019hi ha un i el territori ho mostra. La vall ha constitu\u00eft dues morrenes per les que hi circulen dos bra\u00e7os del torrent. Enmig de les dues morrenes hi ha una aresta que les separa i \u00e9s per aqu\u00ed per on pugem. El torrent de m\u00e9s a l\u2019esquerra ensenya els arbres tombats pel pas d\u2019un allau de fa uns quants anys. \u00c9s curi\u00f3s veure com la neu va marcant corbes cap un costat i l\u2019altre del terreny talment com si fos un tobogan. En pocs minuts arribem al pla de Coma Armada, enmig d\u2019un circ glacial. Aquest circ, com el de Concr\u00f3s, \u00e9s dels pocs situat a la cara sud. Trobem el corresponent ramat d\u2019isards que pasturen mentre no ens treuen l\u2019ull de sobre. Decidim pujar per una canal herbada on hi ha una font. Aquest \u00e9s l\u2019\u00fanic residu de la glacera anterior. Anem per aqu\u00ed perqu\u00e8 pel costat m\u00e9s occidental ja hi toca el sol i \u00a0almenys tindrem una mica m\u00e9s d\u2019ombra mentre fem la pujada. Abans d\u2019arribar dalt, en el lloc que s\u2019anomena Les Llosardes trobem els aiguamolls per on brolla l\u2019aigua. Ara ja ens toca el sol i comencem a estar suats per la forta pujada. F\u00e0cilment arribem dalt el circ on trobem el Pla de Camp Magre, magn\u00edfic pla a 2.380 m. Amb una longitud de 4 km s\u2019est\u00e9n des de la Portella de Mentet fins la Portella de Roj\u00e0. Aqu\u00ed dalt trobem el brollador m\u00e9s elevat de la font de les Llosardes. \u00c9s ben curi\u00f3s trobar una font en el punt m\u00e9s alt d\u2019un pla sense cap conca que l\u2019alimenti.<\/p>\n

Una vegada ens hem recuperat de la pujada i hem gaudit de la vista sobre les muntanyes que ens envolten, el Gra de Fajol, Bastiments i el Pic de la Dona, enfilem cam\u00ed de Camp Magre que porta cap a la part m\u00e9s oriental. Deixem els Pics de Coma Armada i el de la Llosa a la nostra dreta mentre veiem els grans ramats d\u2019isards pasturant vora els pics. En comptem un de 35 i un altre de 50. El cam\u00ed \u00e9s planer amb la qual cosa el pas es fa r\u00e0pid. Quan deixem enrere la vertical del Pic de la Llosa trobem un solc, una canal, una reguera feta per l\u2019aigua. \u00c9s un xorranc, paraula de casa nostra que vol dir un solc format per l\u2019erosi\u00f3 de l\u2019aigua en un aiguat. La paraula t\u00e9 el sin\u00f2nim de xaragall, formar reguerons amb aigua. Quan travessem el solc comentem que cada vegada \u00e9s m\u00e9s ampla, i que es noten els efectes dels forts ruixats d\u2019enguany. Potser s\u2019hi haur\u00e0 de fer una obra de contenci\u00f3 de terres.<\/p>\n

El cam\u00ed gira a la vertical del Pic de Roques Blanques direcci\u00f3 la Portella de Concr\u00f3s. Ara el terra \u00e9s ple de lloses de granit. Aqu\u00ed mateix l\u2019any passat se\u2019ns van aixecar dues perdius blanques amb el plomatge mixt. Vam poder fotografiar-ne una i aquest any hem sabut que estaven fent la parada nupcial.<\/p>\n

La vista des de dalt la Portella de Concr\u00f3s (2.387 m.) \u00e9s de les bones. A l\u2019esquerra el Pic de Roca Colom. Als peus, el circ de Concr\u00f3s i al fons el poble de Setcases. Corominas, el ling\u00fcista que va estudiar la topon\u00edmia, \u00a0diu que el nom de Roca Colom ve d\u2019un lloc on hi havia coloms. Ell no sabia que el que hi havia de fet era un grup de perdius blanques. Les perdius van definir la topon\u00edmia de la muntanya, cosa que ensenya des de quan n\u2019hi ha: des de sempre!<\/p>\n

Baixem per una canal dreta a poc a poc. S\u2019ha de vigilar a no fer caure rocs al teu company del davant, per la qual cosa anem fent diagonals de forma que el que va sota no estigui en la vertical del de dalt. \u00c9s un pas entretingut per\u00f2 sense cap complicaci\u00f3. En poc temps som a baix del circ, aquest any ple de neu. Aprofitem les clapes de neu per baixar tot lliscant fins trobar el llac, avui gla\u00e7at. Es sent el xiulet de les marmotes que ens han vist baixar. Avui no les veiem, per\u00f2 en el circ n\u2019hi ha moltes, essent un dels primers llocs a casa nostra que hi van arribar. Les marmotes van ser introdu\u00efdes pels francesos i han anat colonitzant tot el territori. En els anys 80 hav\u00edem de venir a Concr\u00f2s expressament a veure-les. Ara n\u2019hi ha per tot arreu.<\/p>\n

La marmota \u00e9s un animal curi\u00f3s al nostre territori. Viu una mica m\u00e9s avall que les perdius blanques, entre 1.400 m. i 2.700 m. El circ de Concr\u00f3s \u00e9s a 2.243 m. i t\u00e9 molta herba gram\u00ednia, el seu menjar. Viu en caus excavats amb les seves potes davanteres, caus que construeix en forma de laberints, amb m\u00faltiples entrades. La marmota \u00e9s un animal rosegador que quan neix pesa entre 30 i 40 grams i quan \u00e9s adulta arriba a pesar cap a 6 kg. Pot arribar a viure fins a 15 anys. El tret m\u00e9s caracter\u00edstic de la marmota \u00e9s la hibernaci\u00f3. A casa nostra hiberna al mes de novembre i surt del cau al mes d\u2019abril. La marmota viu de dia, des de l\u2019alba fins la posta de sol. A migdia sovint fa la migdiada prenent el sol dalt un roc. Durant el mes de maig s\u2019aparella, despr\u00e9s d\u2019haver recuperat forces del dur hivern, i la gestaci\u00f3 dura 33 o 34 dies tenint dues, tres o quatre cries. Durant tot l\u2019estiu es dedica a menjar per acumular prou grassa, per sobreviure a l\u2019hivern, i a construir caus i forats per viure i per refugiar-se dels depredadors. \u00c9s maldestra per\u00f2 corre de pressa i sempre t\u00e9 un forat per refugiar-se de qualsevol atac. Quan arriba el fred a finals d\u2019octubre o a primers de novembre, la marmota entra al cau, el tapa amb terra i es disposa a passar l\u2019hivern dormint. Sembla que una temperatura inferior a 12\u00ba dins el cau \u00e9s el senyal que la fa dormir. Llavors les seves necessitats d\u2019energia i d\u2019oxigen disminueixen considerablement, consumint quaranta vegades menys d\u2019oxigen que quan est\u00e0 desperta. La respiraci\u00f3 baixa fins a un moviment per minut i el cor disminueix des de 24 batecs per minut a 10. Un prodigi d\u2019estalvi.<\/p>\n

Una vegada arribats al llac gelat de Concr\u00f3s decidim esmorzar gaudint de la vista del circ. En les canals hi ha ramats d\u2019isards i el conjunt es comporta com la catedral de les marmotes.<\/p>\n

Just a sota, en un relleix, neix la font del torrent de Concr\u00f3s. Seguim cam\u00ed avall al costat del torrent. Hi ha moments que el cam\u00ed \u00e9s dif\u00edcil d\u2019endevinar, evita deixar el torrent, i a voltes es complica amb grans rocs. Finalment s\u2019arriba al bosc de la Cambra Fosca i al Pla de Concr\u00f3s. L\u2019espectacle d\u2019aquest indret sempre colpeix: el bosc de pi negre alterna amb clarianes. Al sotabosc nerets i nabius. A la tardor bolets. \u00c9s el territori del gall fer, dif\u00edcil de veure. Continuem baixant al costat del torrent, travessant la pista forestal i anant a trobar el torrent de Carboners. Aqu\u00ed fem les aturades de rigor al roc d\u2019en Toni, a la gorga que hi ha m\u00e9s avall, al pont que creua el torrent i al Cossi d\u2019en Batll\u00f3. El mateix torrent ens condueix a la carretera, punt final de l\u2019excursi\u00f3 on hi tenim un cotxe per anar a buscar el que hem deixat al Pla d\u2019Hospitalets. Una excursi\u00f3 amb un desnivell de 495 m. de pujada i de 859 m. de baixada, amb una llargada de 9,9 km., que ajuda a carregar el dip\u00f2sit dels sentits.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t